Una carretera noctura

Les tornades a casa per la nit en coche sembre són estranyes. Normalment aprofito per fer un repas de com ha anat el dia o per pensar que m'espera demà. Vius aquests moments aïllat de l'exterior. Avui, he mirat amb curiositat què passava pel meu entorn i he gaudit d'una tornada fantàstica.

Glosari visual d'espais que m'atrauen

Zona per nens/nenes en estacions de servei: Son microespais pels fills/es dels usuaris de les autopistes. Són netes, casi asèptiques, on normalment no hi ha cap nen, tot i que sempre semblen que han de ser fetes servir, en qualsevol moment. Però la realitat és que els viatgers actuals no tenen temps per aturar-se més que el estrictament necessari per carregar de gasolina els seus cotxes i amb molta sort, prendre un cafè..

Restaurants i cafès de les estacions de servei: Normalment són autoserveis on, a qualsevol hora del dia o la nit, podem trobar des d'un pastis de poma a poder degustar un bistec amb herbes provençals. En aquests restaurants, quasi clònics un dels altres, un acaba pensant que és el mateix on havien prés un cafè fa dues hores.

Tot i així en ells trobem calor a l'hiver, i frescor a l'estiu, ja que tenen la mateixa funció que'ls entranyables cafes d'una plaça en mig de múltiples cruilles.

Andanes i estacions de tren solitaries: Normalment sempre amb persones de trànsit, sempre amb multituds i sempre amb multireincidents. Algunes vegades, poques, són espais vuits on els sorolls i els moviments dels transitadors segueixen presents....

Bogaderies públiques: Són els espais públics anònims per excel·lència. La roba individual és netejada en rentadores públiques; les hores intransferibles d'espera passen en zones compartides per tots.

http://es.wikipedia.org/wiki/Moleskine

Bruno Galindo, en su libro: África para sociedades secretas, (ya mencionado en el blog) escribe sobre los cuadernos Moleskine. Los datos y la descripcion que hace són tan interesantes que las he transcrito literalmente.

Moleskine: Cuaderno de notas rectangular y de tapas negras con goma elástica que actúa como cierre de seguridad. Su versión reducida cabe en un bolsillo. Se presenta con las página cuadriculadas, ralladas o en blanco, y reserva, en su primera página, un recuadro para que su dueño ponga sus datos personales y la recompensa que estime en caso de pérdida. Se distingue de otros artículos de su género, además, por su história y su leyenda: fue el favorito de personalidades míticas en la história del arte y la cultura de los siglos XIX y XX tales como Van Gogh, Andre Breton, Henri Matisse, Louis Férdinand Céline o Ernest Hemingway. Son, por añadidura, parte de la iconografia de la cultura viajera. Dejó de fabricarse en el último tercio del siglo XX. Cuenta la leyenda al tener noticias de la quiebra de Moleskine, el escritor argentino residente en París Julio Cortázar, compro las últimas existencias. Si realmente fue así, debió dirigirse a un pequeño negocio familiar de Tours, ciudad lugar en la que se produjeron las ultimas libretas en 1986 (...)

Por qué la entrada sobre las Moleskine? Por dos razones, la primera porque han sido un agradable descubrimiento de este verano; gracias a ellas pude realizar los dibujos de Marruecos. Tambien he aprovechado para escanear otros dibujos de mi cuaderno de viajes Moleskine.

Aprovecho para informaros que el Foment de les Arts Decoratives http://www.fad.cat/está organizando una exposicion de Moleskine. Os adjunto el link de las bases. http://fad.cat/activities/view/164

Problemes d'edició

L'entrada d'aquesta setmana està a sota de les entrades de fa dues setmanes. Es titula: Contra la paret

El món és molt petit

El 22 Festival Internacional de Fotoperiodisme "Visa Pour l'Image" http://www.caborian.com/.../visa-pour-limage-22-festival-internacional-de-fotoperiodismo de Perpinyà és una cita imprescindible pels que ens agrada la fotografia periodística o simplement pels que ens apassiona la imatge compromesa.

Com cada any, aquest amb un format més auster, es converteix en un termòmetre de l'estat del món, ja que és un recull de fotografies publicades en tots els diaris del planeta. No cal ser gaire espavilat per veure que les coses no van bé i que els conflictes, en especial la guerra d'Irak i la ocupació Israelí de Gaza i Cisjordania i els eterns conflictes Africans segueixen sent una font de morts, dolor i gana.

Tot i així, aquest any hi ha una sèrie de fotografies que fan pujar l'ànim pel compromis dels fotògrafs. Les imatges de Gihan Tubben http://www.lightstalkers.org/gihan_tubbehsobre l'aïllament d'un nen malalt d'autisme; les reconfortants imatges de Matt McClin http://www.mattmcclainphoto.com/ on segueix el dia a dia d'un heroic cec que adopta a un nen cec; o l'impactant reportatge d'Andrea Star http://www.andreastarreese.com/ sobre els indigents de Nova York, fan pensar i fa veure (gràcies a la fotografia) que hi ha gent disposada a fer canviar les coses.

Nosaltres aquesta vegada hem dormit a Perpinyà; per la nit, a la televisió de l'habitació feien un reportatge sobre el desert de Sahara. Vaig agafar la meva càmara fotogràfica i vaig fer unes instantànies de la zona del món que més m'atrau. La qualitat del reportatge i la veu melosa del presentador va transportar-me a les zones àrides del desert. El dia després, els fantàstics paisatges de la tv els vaig tornar a veure en diferents reportatges de la mostra. Aquesta vegada carregats de confictes on el dolor sempre està present. No vaig poderme estar de pensar en la realitat televisiva de la nit i amb la contundent realitat de les fotografies. Totes són de l'Africa totes tenen la seva part de realitat.

Aquesta superposició de realitats també ha estat present en les fotografies de la Mostra. Han fet una menció especial a una imatge extreta d'un video de Youtube. En la fotografia es veu a la jove estudiant de Filosofia Neda Agha-Soltan morta i plena de sang en un carrer de Teheran. El primer premi ha estat per una instantània de Piero Marturzo. La fotografia guanyadora ha estat tractada amb programes digitals per donar-li més realisme. Youtube i el tractament d'imatges ja no són realitats externes, són medis nous per explicar la complexa realitat en la que vivim.

Per últim he fet "giño" amb una fotografia d'un cartell de tabac de la marca "La Gitane" http://www.elpais.com/articulo/economia/.../Gitanes/seran/.../Tes . Aquesta marca de cigarretes tan popular a France, era la que fumava George Orwell. No deixa de ser una broma pesada que ara, el president de frança deporti als gitanos. Sera perquè fumen massa?

Dues fotografies fetes directament del Tv

Fotografia dels conflictes racials a l'Africa exposada a la Mostra

Fotografia de Gihan Tubbeh sobre l'autisme

Imatge guanyadora de Pietro Marturzo

Fotografia extreta de Youtube on es veu, morta, a l'estudiant Irani Neda Agha-Soltan

Propaganda de la marca de tabac "La Gitane"

Molinets de vent

Aquest cap de setmana hem viatjat per la comarca de la Conca de Barberà. Territori d'oliveres, de murs de pedra, de poca aigua i molt poc poblada. Com totes les comarques del sud, paga el preu de ser el depositari de les empreses químiques i de les centrals nuclears del pais. També en aquesta zona s'han instal·lat bona part dels molins de vent de Catalunya.

Des de les ciutats veiem en bons ulls aquests generadors d'energia, però, són de tots conegudes, les crítiques, des de les zones rurals, d'aquests parcs eòlics.

Jo crec que cal escoltar els habitans de la zona, però tots estarem d'acord del majestuos d'aquestes obres. En aquests dibuixos vull expressar la importancia que exerceixen sobre el territori. .

Contra la paret

Mur Israeli

Projecte d'instal·lació

"Contra la paret" és un projecte d'instal·lació que té com objectiu la de reflexionar sobre els "murs de la vergonya que trobem en el món" http://es.wikipedia.org/wiki/Muro_de_la_Vergüenza.

La instal·lació que presento en el dibuix, consta d'una tanca construida de miralls que divideix en dues parts una sala d'exposicions. En la part superior de la tanca de miralls hi ha un filat espinos que resegueix tot el mur.

La sala, dividida en dues parts, es converteix en una zona fronterera; una, on ens veiem reflectits en els miralls i l'altra, a la que no tenim accés per culpa del mur.

Projecte de J. Ishigami

A l'altra banda d'aquests murs de la vergona , aquest any, la Bienal d'Arquitectura de Venecia ha premiat al japones Junya Ishigami http://islasterritorio.blogspot.com/.../junya-ishigami-space-for-your-future_12.html . L'arquitecte va presentar un projecte on les idees preconcebudes que tenim de l'arquitectura desapareixen per transformar-se en subtils espais on l'home i els seu entorn són els protagonistes.

En el projecte de Junya Ishigami, els murs són transparents i els espais diàfans; trobem els altres murs on l'arquitectura té una funció, la de segregació. Actualment en el món trobem una sèrie de murs que han nascut amb l'excusa de ser fronteres protectores, però que en la realitat tenen la funció de contenció i segregació de les persones i les idees.

Fotografia meva de la frontera de Melilla-Nador

Territori fronterer entre Espanya i el Marroc

Vista del Marroc des de Melilla

Frontera Marroqui per mantenir aïllat al poble Saharauí

Frontera Greco-Chipriota

Mur que separa Mexic dels EE.UU

Societat secreta

Dibuix fet en la plaça Dejemma El-Fná on es veu un grup de Marroquins pescant
botelles de Coca Cola











Dibuix d'un cap de vaca tallat, realitzat en un mercat de Marrakech

Durant vint dies hem nomadejat pel Marroc, les nostres motxilles eren magres ja que voliem lliscar, amb poc pes, per unes de les entrades de l'Africa. Dins de les bosses de viatge portavem quatre llibres, un d'ells era un poemari de Bruno Galindo titulat Africa para sociedades secretas http://www.cccb.org/.../es/participant-bruno_galindo-22492%20-%20En%20caché - .






Mapa extret d'un atles del 1872. Editorial Libreria de Juan Bastinos é Hijos.


És clar que el títol del blog és un plagi públic del poemari aerotransportat, però estic segur que Galindo serà comprensiu i em deixarà prendre-li les seves lletres amb olors d'un continent al que s'atreveixen a cantar-li, escriure-li i pintar-lo gent tant difrent com la Shakira http://letras.terra.com/shakira/1657452/%20-%20Estados%20Unidos, Joan Goytisolo http://www.letraslibres.com/index.php?art=7809 o el mateix Miquel Barcelo.

Dibuix realizat des del darrera d'un tot terreny pel desert del Sahara

He aterrat unes quantes vegades al Marroc pensat que el proper viatge aniria a terres més endins com són Argelia i Mauritania primer, Mali i el Senegal després. Aquests llocs són més que fites d'un Google Earth http://earth.google.es/, són el meu mapamundi desitjat carregat de misteris per descubrir.

Aquestes vegada ens hem mogut, casi exclusivament, amb transports col·lectius, voliem alluyar-nos dels aterratges forçosos i planejar suaument per intentar desxifrar els seus codis secrets.

Cementiri musulmà. En aquests cementeris no hi ha cap identificació dels morts.

Glosari del meu mapa mundi africà

Àfrica: Aquest continent és, per mi, una gran zona de calors, de sorres groges contrastades amb una suposada vegetació intensíssima, de les sabanes i la selva, que nomes he vist per tv. És un continent de joves que tenen un peu en les tradicions ancestrals i les mans a un mòbil connectat al món.

En el meu mapamundi, Àfrica es divideix amb dues parts, la mulsumana i la resta. La primera m'atrau per la seva passió i búsqueda de la seva identidat a la vegada que em repeleix pel seu tractament a les dones.

Al-Jazeera http://www.aljazeera.net/: Tv per via satèlit del món àrab. Omnipresent en totes les tv de l'Àfrica subsahariana t'atrapa per diferents raons. Els mapes que mostren tenen un desplaçament del seu centre a la part alta de l'Àfrica. Nosaltres som, per Al-Jazeera, les periferies......

Aire condicionat: En els meus viatges al desert hi ha dues èpoques. Els viatges que he dormit amb hotels amb aire condicionat i els que no en tenen. La climatització et dona comoditat però el seu zum-zum constant t'ailla dels subtils moviments de la vida del desert.

Desert: Extensió de terra sense limits que jo relaciono amb el Sahara. Actualment hi pots trobar des d'una moto, a un japonesa fent fotos. Jo segueixo esperant a trobar-me a Lawrence d'Arabia a darrera de cada duna.

Djemma El-Fná: Segurament una de les places més famoses de món. És el centre turístic de Marrakech, a les cinc de la tarda tothom es dirigeix a la plaça, on viatgers, marroquins i turistes s'entrelliguen sense gairebé diferenciar-se. Aquesta plaça és la responsable de la meva passió pel Marroc i pel continent Africà. Després de múltiples visites, la plaça, segueix tenint la magia de lo incomprensible.

Internet 0.2: El món occidental navega per internet en l'era 2.0. Els locutoris de l'Àfrica Subsahariana són diferents: tenen teclats de comprensió impossible, ritmes de connexió "desesperants" i en tots fa una calor insoportable. Tot i això, són un punt de trobada dels joves, tan d'homes com de dones. En ells, mantenen conversacions amb la resta del món amb molt poca discreció.

El cuscús i la cuscusera: Aliment i estri més popular de l'Àfrica del Nort. Sovint es menja el divendres, dia de festa, i es comparteix en familia. El cuscús precuinat que comprem en els nostres supermercats no té res a veure amb el que es prepara en el continent veí. El nostre és un plat a mig camí entre l'arros i la pasta; el seu té personalitat pròpia. Es menja amb salsa i carns...es presenta amb una safata on tots els començals aborden a la vegada.

Land Rover Defender: 4x4 per excel·lència de l'Àfrica. Per mi és un icono del continent, ja que recull el que un viatger demana d'un cotxe. A diferència dels actuals tots terrenys, els Land Rovers no t'aillen del territori, dins tragues pols, et mous als rítmes dels camins i estas condenat a concentrar-te en el paisatge, ja que és impossible mantenir una conversa amb els teus acompanyants pel soroll de dintre.

Marroquins veien passar el temps.

Soldador jove marroquí amb una protecció facial curiosa.

Dibuix de carn penjada en un mercat

Narradors de contes en la plaça de Marrakech

Restaurants de la plaça.

Projecte d'escultura

Fotografia de la plaça

Fantàstic cartell de promoció del cinema. Aquest cartell esta penjat a la porta del Cinema Eden de Marrakech.

Fotografies del Cinema Eden de Marrakech. Aquest cinema va ser un referent de l'oci de la ciutat. Ara està tancat i només pots visitar-lo si tens la sort de coincidir amb el seu vigilant que el mostra molt urgullosament.

Juan Goytisolo ha escrit una serie d'articles sobre el món arab que va titular Cinema Edem http://www.amazon.co.uk/Cinema-Eden-Essays.../1900209160.

Dibuix d'un mercat

Fotografia de la Menara