22 de des. 2013

El Delta a la tardor i les seves barraques


El Delta, com tots els paissatges, canvia  segons les estacions, però a diferència d'altres el canvi és més radical.. Ara, després de la sega, el Delta és una zona de terra de ningú. Els verds han deixat pas a zones de terres semi mullades o amb sequedat total. Segons com reflexa la llum, apareixen colors tan increíbles com el violeta.



15 de des. 2013

Barco enfonsat


Molt a prop de la desembocadura de l'Ebre hi ha una embarcació enfonsada. L'any passat ja hi era i tenia ganes de dibuixar-la. El cap de semana passat vam aproximar-nos i vaig fer el dibuix que feia temps que tenia al cap.






8 de des. 2013

Barraques del Delta

Queda clar que sóc un admirador del Delta de l'Ebre i entre les coses que m'agraden són les seves modestes construccions que, com les aus que aniden, les trobem al llarg del seu territori.

 
Són construccions modestes, d'us divers: guardar eines i maquinària, graners, o de estança de curtes estades.  Hi ha de modestament grans o de tan petites que només caben dues persones a molt dir.
Totes són petites illes d'un territori on l'aigua dels arrossals es confon amb el de les llacunes primer i el mar després.
Seure i dibuixar aquestes construccions és mirar de front  l'enginy d'uns homes que planten els seus vegetals sobre un mar domesticat.


24 de nov. 2013

M'agrada dibuixar mapes


Aquests dies estic dibuixant un gran mapa per una publicació que estic preparant. després de tensar el paper per a què no s'arrugui per l'aigua de les aquarel·les. Dibuixo amb llapis, els perfils de les costes i situo punts de referència. En aquest punt, deixo d'interpretar el mapa com a tal i l'espai del paper funciona com un espai pictòric. Topografia, aigües i colors es converteixen en un sol llenguatge, l'artístic.





17 de nov. 2013

Estructures


10 de nov. 2013

La escultura d'uns amics


Aquest dissabte, els meus amics  Josep PlandiraMarta Chinchilla han inagurat una escultura pública a Sant Celoni....Felicitats!!

Tupperware ple de ........


En el meu blog: Motlles facils he fet una entrada titulada "¡Nerfertiti! Alguien me ha encerrado en una fiambrera de policarbonato" que us la recomano.

3 de nov. 2013

Terra dura




Deixar la carretera de Bellpuig i entrar per les extensions infinites de conreu de cereals i de naus de porqueres és entrar en una terra dura, terra sense concessions de cap mena.

Però en mig del no rés trobem el monestir de Santa Maria de Vallbona, clar exemple d'institució integrada en un territori. Els colors torrats dels seus murs, l'austeritat de la seva construcció i la mateixa orde del Cister, institució d'on són les nou monges que l'habiten són un paisatge en si mateix. Tot junt, poble de Vallbona, Monestir i els camps cremats pel sol formen un cercle perfecte que mirat amb curiositat és interessant.

27 d’oct. 2013

Dia de moto

Fa anys que vaig amb moto i sempre que surto amb els col·legues, a fer un volt, em pregunto per què hi vaig. Ningú pot negar que, viatjar amb les dues rodes no està exent de perills. La moto és inestable; en la moto si passa fred a l'hivern i calor a l'estiu. Amb la moto no pots parlar amb la teva parella ni amb els amics... En resum, anar no és gens fàcil. Llavors, que té la moto? la veritat, poquetes coses...

Jo el que trobo és que amb la moto els paisatges estan més vius i que cada quilometro avançat és un quilometre de "picar pedra", això m'agrada.
Una altra cosa favorable és que, per allunya-te de les carreteres més transitades, els moteros  circulem per carreteres petites que estan vorejades d'arbres centeraris, de camps de conreu tradicionals i de pobles tranquils, on els seus habitants giren el cap al sentir-te circular i ens creuem els ulls.

Quan els escultors anàvem amb barret



Avui he fet una entrada en el meu blog, motlles facils, que us pot agradar.

20 d’oct. 2013

Turó del Carmel


Turó del Carmel de Barcelona és d'aquests llocs que un ha d'anar. Les vistes són espectaculars però el més important és la història que té. Durant la Guerra Civil va ser un punt on les tropes republicanes van instal·lar una bateria de canons, desprès, amb l'arribada de l'immigració va aparèixer un barri de barraques on els nous catalans es van instal·lar. Fa poc temps, l'ajuntament va fer una intervenció, amb col·laboració amb el museu d'història, que amb criteris arqueològics han conservat parts de totes aquestes històries.
El dibuix que he fet en aquesta entrada són restes de ceràmica de les barraques.

Espais ambigus

     Barri de Volpalleres. Sant Cugat del Vallès

13 d’oct. 2013

Delta de l'Ebre


6 d’oct. 2013

La taula del taller

 

En la taula del taller, els materials no canvien ni es transformen, el que passa és més interessant. En la taula del taller als materials els hi donem una identitat explicant una història. A l’escultor li agrada que el fang, el ferro o la fusta segueixi sent el que són; el que vol és que  l’espectador escolti narració que em imaginat i constrit a la taula del taller…


Homes de Ferro!!

 
 
 
Aquesta setmana ens hem quedat tocats amb l'accident de la Lampedusa Italiana.  Davant d'aquest fet no tenim paraules suficients per descriure el que sentim.
Ja fa un temps estic treballant amb una sèrie que he titulat "Homes de Ferro", en la què estic fent dibuixos dels recollidors de ferralla, un dels oficis que fan els immigrans que venen amb pateres com la que s'ha enfonçat. Aquestes fotos están fetes en un dels magatzems que els hi compra els metalls que recullen.