15 d’oct. 2017

Makhtar




Makhtar , l'any 2007 era un jove senegalès inquiet, vivint en un país on les expectatives eren previsiblement negatives. En les infinitats d'hores lliures que tenia, després d'estudiar a l'escola rural de Sangalkam, a Makhtar li agradava posar-se les màscares tradicionals de la regió del Llac Rosa, molt a prop de Dakar. Saltava i invocava amb l'ajuda de la màgia ancestral, una dignitat que el seu present no li donava.
Estarem d’acord que tots tenim el dret a millorar les nostres expectatives; Per Makhtar
, aquesta idea es va convertir en una obsessió. El problema és que, a l'Àfrica subsahariana, aquest dret comporta moviments èpics que, en molts casos, posen en perill la mateixa vida.
Després de recollir una quantitat impossible de diners i d'esperar l'ajuda dels déus, Makhatar va acomiadar-se de la seva família per iniciar un recorregut incert però amb tones d’il·lusions . A Dakar va agafar un “destartalat” bus que l'havia de portar fins a Nouakchott, capital de Mauritània. Allà va contactar amb les màfies que, per una bona part dels seus estalvis, el van embarcar en un cayuco direcció a les Canàries. La travessa va durar dos dies per un mar dur i molt fred sobre el  qual el jove Makhtar no tenia cap mena d'experiència.  Van arribar a veure la costa de les illes, però el problema va ser què, en el mateix moment , un vaixell de la Guàrdia Civil costera els va detenir. Durant sis mesos va estar retingut en un CIE de les canàries esperant que Espanya li dónes una oportunitat que finalment no va arribar i el van retornar al seu punt d'origen.
El seu somni va comportar 3000 quilometres convinats per terra, mar i aire, a través d’una zona convulsa del planeta… i tot per sommiar la possibilitat de millorar. Actualment Makhtar es un paleta excel·lent en un país estable;  Els seus somnis de jove van acabar bé, a diferència de molts altres joves que s'han quedat  a sota d’un Atlàntic  gèlid.