12 d’ag. 2017

Can Jofresa










Can Jofresa és el què s'anomenava un "barri obrer", d'una ciutat satèl·lit. Aquests termes han quedat soterrats pel pes de l'emigració i la fugida massiva dels barcelonins al Vallès , els què han ocupat els espais que l’atur ha generat.
Als anys 70 van construir els 24 blocs del districte 3 de Terrassa. Aquests estan edificats sobre l'antiga "Can Jofresa de l'hortes" del segle XV. Res queda de la vila històrica i poc trobem dels obrers que van poblar-la als seus orígens. Tampoc Terrassa no és un "esputnik" de Barcelona.
Situat a sobre d'un turò, Can Jofresa està omnipresent en el Sky Line de Terrassa. Actualment podríem definir-lo com un barri "banlieue", però prefereixo quedar-me amb les sensacions agradables que em va deixar el llibre "Paseos con mi madre" de Javier Pérez Andújar, on es descriuen les passejades de l'autor amb la seva mare pel barri del tram final del riu Besos. 



3 d’ag. 2017

Fars



En els cinemes ja es pot veure  el thriller de la pel.licula “pell freda”, versió cinematrogràfica de la novel·la fantàstica escrita per Albert Sánchez Piñol. La historia gira alrededor d’un far situat en una illa de l’atlàntic. No sé com será la pel·licula pero en la novel·la i en el curt surt el far autèntic.
Els fars ens agraden perquè són l’essència de l’arquitectura al servei de l’eficàcia. També ens atrauen pels espais on están situats i finalment per les mítiques històries que els envolten … Aquests tres elements estan desapareixent en molts fars dels litorals i aquests es converteixen en “fars atracció”.
El Far de Sant Sebastià de Llafranc és un clar exemple d’això.  Actualment és un restaurant Japones, l’espai que l’envolta  està masificat i, finalment, està automatizat… tot i així segueix tenint un record d’encant.