25 de febr. 2018

Les meves biblioteques


Aquesta setmana he acabat un nou dibuix; Una sèrie on els llibres son els únics protagonistes....








18 de febr. 2018

Camparol Dogon



Conrear en la falla de Bandingara és com diu l’expressió “picar pedra”. La serralada es escarpada, pedregosa i durant molts mesos, molt seca. En el conjunt de la falla hi ha pocs espais per plantar el mijo, cereal imprescindible en la seva dieta o el fullatge per donar de menjar a les cabres, altre puntal en la vida dels Dogons.
       

Caminar per la falla de Bandingara es trobar Dogons, com el del dibuix, camperols que aprofiten qualsevol racó per plantar i recol·lectar.  




11 de febr. 2018

Falla de Bandingara


En el segle XV, a uns 60 quilometres de Mopti, en la falla de Bandingara, és on el poble animista dels Dogons va trobar el territori ideal per protegir-se de l’expansió de l’islam. En aquests penya-segats habitaven els Tellem, poble de persones de estatura molt petita, que va desapareixen d’una manera misteriosa amb la arribada dels Dogon.

En aquest impressionant esglaó, de 200 quilometres de llarg i d’unes alçades de 300 metres en alguns punts, que separa las planúries de Mali amb les de Burkina Faso, es on els Dogons van aprofitar les construccions dels Tellen per enterrar els seus morts i ritualitzar les seves cerimònies.

Per arribar a les construccions de fang, palla i excrements, els Dogons feien i "fan servir" escales i cordes estretes de fustes i fibres dels Baobabs. 

Com he dit al començament, això va passar en el segle XV, i la màgia d’aquesta zona es que actualment, segueix com si els Dogon acabessin d’arribar a la falla de Bandingara.








4 de febr. 2018

Cadenat Dogon




Un dels aspectes que impressiona del País Dogon és què va desenvolupar-se incrustat a un penya-segat que el va protegir durant centenes d’anys, d’un islam expansiu.
En aquesta falla de 250 quilometres de llargada, dins de les esquerdes i petites planúries impossibles d’un país de timbes, es va desenvolupar un país d’una cultura complexa on la "paraula i l’escultura" van ser els seus eixos vertebradors. Una cultura animista que va trobar en l’escultura d'objectes quotidians la simbologia per narrar la seva història mística.  


Cadenat d´una porta Dogon