15 d’abr. 2018

Miran i dibuixar







Cada vegada que surts de viatge i has d’omplir la motxilla per un mes, la selecció dels estris per dibuixar és un moment complicat. Mai falta el bloc de notes Moleskine. Per mi, el tamany allargat és la mida perfecta per dibuixar els paisatges que visito. La caixa d’aquarel·les és l’altre element imprescindible. No deixo de meravellar-me de les possibilitats que té una simple caixeta de colors; L’obres, li poses unes gotes d’aigua i els colors corren amb una simplicitat casi màgica. Un altre element son els pinzells, jo  esculleixo pocs, son de difícil transport i després, en el taller i amb la ajuda de la fotografia acabo alguns dibuixos. Finalment, un parell de porta mines i dues gomes.
Aquest es el meu equip tècnic per dibuixar, després nomes cal donar-se una mica de temps per mirar i deixar que els colors flueixin pel paper blanc.   

El dibuix respecte a la fotografia "nomes" té un avantatge, "nomes" es dibuixa el que s’entén, i aquesta és la meva manera d’entrar en el viatge, la  d’intentar entendre el territori que trepitjo








8 d’abr. 2018

La venganza de la geografia


El llibre de R.D. Kaplan: “La venganza de la geografia”,  podria trobar com exemple de la seva tesi a Portbou, el poble mes septentrional de Catalunya.  Des d’un aspecte geogràfic, Portbou s’aferra al voltant de la seva cala en l’abrupte golf de Lleó.
Des de 1659 és municipi fronterer i aquest fet marcarà la seva història. l’any 1939 va tenir lloc l´últim combat de la guerra civil, i en aquesta foscor que va viure  el país recent acabada la guerra va arribar Walter Benjamin, filòsof alemany, fugint del la persecució nazi que havia ocupat França i, com si es tractes d’un relat negre i criminal, el filòsof es suïcida en un hotel del poble.    

L’estació de trens de Portbou és el millor exemple del paper important que ha tingut. Desde l’any 1872 Portbou es un nus de trens, tot i que l’estació actual és del 1940. L’estructura de ferro de l’estació i les seves vies que arriben de sud, s’endinsen cap al nord obrint-se camí per un territori abrupte i ventós. Ara sembla tot antic, però es un monument a l’enginy i a la voluntat de comunicació.  
Si la geografia te sentiments, Portbou es inquieta i misteriosa; Ara sembla que acabara com una área de serveis abandonada, però "quien tuvo retuvo" i la seva "geografía" la  tornarà a posar en vies de noves histories.    




25 de març 2018

Zona vermella

Aquarel·lela. Paper 280g

El govern francés ha dividit Mali en dos colors que determinen la seguretat del país. El sud de Mali, té color taronja,  en aquesta zona no s'aconsella viatjar si no és estrictament necessari. A la zona nord, la vermella, s'aconsella no viatjar de cap manera.

L'Àfrica subsahariana és un clar exemple de dissenys dibuixats sobre mapes. En aquest cas, la divisió de tot un país en colors d'alerta i de perill no és només una informació, és un disseny que canvia la vida dels ciutadans.

Situar un país en una zona vermella és condemnar a milers de persones a aillar-les i deixar-les a la seva sort, una sort que van perdre fa anys


18 de març 2018

Samarretes del Barç


Veure a centenars de subsaharians jugant, corrent o, per desgracia, treballant amb la samarreta del Barça em segueix impressionant. Darrera de cada visita el número d’africans lluint els colors del Futbol Club Barcelona no para de créixer.
Si preguntes de quina ciutat es la samarreta que porten, el nen Malí, Maurità o Senegalès contesta sense dubtar: Barça.
 L’expressió “és més que un club” aquí té, pels no futboleros, connotacions “cansines”, però els camps polsegosos del Sahael estan carregats de vitalitat.
No cal dir que no son samarretes oficials i la seva venda no repercuteix en les organitzacions que representen, però com a barceloní  em sento orgullós del convenciment en què porten el nom de Messi....no perquè sigui el millor jugador del mon, sinó per que juga en un ciutat i un equip ,on els valors de l’UNESCO es valoren tan o mes que els dels patrocinadors econòmics.