27 de set. 2015

Mirar amb ulls de nens i nenes

 Nens del Sàhara jugant amb construccions mòbils.

Veure jugar als nens i nenes és una constant de qualsevol lloc del mon. Fent  cops de pilota, a "fet i amagar", saltant a la corda, són alguns d'aquests jocs. Una mica més elaborats són els jocs imaginaris que requereixen construccions més o menys complexes que ajunten dos fets fantàstics. Per una banda capacitat per construir objectes i per altra, capacitat de situar-los en espais imaginaris. Aquestes dues habilitats són l'enveja sana de qualsevol artista.


Nens senegalesos jugant amb vaixells de llautó

13 de set. 2015

Mobiliari urbà per un Segle XXI confús



Un projecte més de la sèrie mobiliari.... Seguim veient l'arribada dels nostres amics exiliats i tinc por de què perdem la capacitat d'indignació per les causes que provoquen tanta desgracia. Aquesta sèrie de projectes van ser realitzats des del "cabreig" de veure que els indigents semblaven invisibles.

10 de set. 2015

Las bibliotecas privadas de Chinguetti


Una entrega más de un dibujo y una série de fotografías de una de las seis bibliotecas privadas de Chinguetti (Mauritania) que visité. 





9 de set. 2015

Mobiliari urbà per un Segle XXI confús



Aquí tenim el tercer projecte. Aquest va ser un dels que més em va agradar de pensar i construir. Les tanques les podran fer més llargues i més altes, però l'enginy i la necessitat podrà amb elles....

8 de set. 2015

Mobiliari urbà per un Segle XXI confus



7 de set. 2015

Mobiliari urbà per un Segle XXI confus

Fa uns anys vaig fer uns projectes sobre mobiliari urbà adaptat per indigents i emigrants que viuen als carrers de la ciutat. Els projectes tenen la intenció de fer visible els "invisibles". Ara amb la situació que estan patint els refugiats que arriben pel nord d'europa he recuperat aquelles idees....

5 de set. 2015

¡Mira que "bubú" mas chulo!



 

Dibujo realizado en la puerta de una bibliotecas privades de Chinguetti (Mauritánia)
  
Hay quien las llama  "bubus" otros las conocen como "boubous", y para nosotros es lo mas parecido a una túnica. Buena parte del Africa Occidental las utiliza con variantes de diseño y color. Pero una de las mas singulares són las que llevan los Mauritanos (hombres). Son de grandes dimensiones porque han de cubrir del cuello a los pies. Tienen unas grandes mangas que casi desaparecen en medio de los pliegues. En la parte posterior, en el lado derecho, hay un curioso gran bolsillo. Alrededor de él, suelen aparecer bordados en oro. Los lados estan abiertos y dejan ver una camisa blanca y unos pantalones bombachos sujetados con un cinturón, del que uno de sus extremos llega casi arrastrando por el suelo. Es una prenda extraña, pero proteje bien del sol, del calor y de unos vientos cargados de arena del Sáhara.

Para los viajeros es un misterio la dignidad de como la llevan y la capacidad de mantenerla limpia en un país que no se caracteriza por su limpieza... También quedas maravillado de las cosas que pueden caber en el bolsillo, que parece no tener fin.  

El dibujo está realizado, como no, en Chinguetti. Es en una de las seis Bibliotecas  privadas de la ciudad. Su responsable está a la altura del lugar y te hace sentir el compromiso que tiene entre manos que es preservar de los calores, de las termitas y de los locos , a los libros que hicieron grandiosa la cultura árabe.
  
 Sello Mauritano del año 1970