3 de nov. 2013

Terra dura




Deixar la carretera de Bellpuig i entrar per les extensions infinites de conreu de cereals i de naus de porqueres és entrar en una terra dura, terra sense concessions de cap mena.

Però en mig del no rés trobem el monestir de Santa Maria de Vallbona, clar exemple d'institució integrada en un territori. Els colors torrats dels seus murs, l'austeritat de la seva construcció i la mateixa orde del Cister, institució d'on són les nou monges que l'habiten són un paisatge en si mateix. Tot junt, poble de Vallbona, Monestir i els camps cremats pel sol formen un cercle perfecte que mirat amb curiositat és interessant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada