7 de set. 2011

Un mecanisme perfecte

Aquest matí he pujat a Sant Pere a recollir el material del curs que vaig donar. Sense alumnes i tranqui he pogut mirar el torcul que hi ha en aquest espai. Tinc atracció pels mecanismes...si són fèrrics i tenen un funció clara millor. Tenen ordre...són poderosos i són el compendi de moltes hores d'una gent que tenia necessitats determinades. Algú busca relacions entre les màquines i les persones....Expressions com: Funciona com una màquina...són del tot errònies. Tot i que els mecanismes m'atrauen i en algun moment m'agradaria la seva claretat...la realitat és que nosaltres som infinitament més interessants...tot i ser menys precisos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada