Dia de moto

Fa anys que vaig amb moto i sempre que surto amb els col·legues, a fer un volt, em pregunto per què hi vaig. Ningú pot negar que, viatjar amb les dues rodes no està exent de perills. La moto és inestable; en la moto si passa fred a l'hivern i calor a l'estiu. Amb la moto no pots parlar amb la teva parella ni amb els amics... En resum, anar no és gens fàcil. Llavors, que té la moto? la veritat, poquetes coses...

Jo el que trobo és que amb la moto els paisatges estan més vius i que cada quilometro avançat és un quilometre de "picar pedra", això m'agrada.
Una altra cosa favorable és que, per allunya-te de les carreteres més transitades, els moteros  circulem per carreteres petites que estan vorejades d'arbres centeraris, de camps de conreu tradicionals i de pobles tranquils, on els seus habitants giren el cap al sentir-te circular i ens creuem els ulls.

Quan els escultors anàvem amb barret

Avui he fet una entrada en el meu blog, motlles facils, que us pot agradar.

Turó del Carmel

Turó del Carmel de Barcelona és d'aquests llocs que un ha d'anar. Les vistes són espectaculars però el més important és la història que té. Durant la Guerra Civil va ser un punt on les tropes republicanes van instal·lar una bateria de canons, desprès, amb l'arribada de l'immigració va aparèixer un barri de barraques on els nous catalans es van instal·lar. Fa poc temps, l'ajuntament va fer una intervenció, amb col·laboració amb el museu d'història, que amb criteris arqueològics han conservat parts de totes aquestes històries.
El dibuix que he fet en aquesta entrada són restes de ceràmica de les barraques.

Espais ambigus

     Barri de Volpalleres. Sant Cugat del Vallès

Delta de l'Ebre

La taula del taller

 

En la taula del taller, els materials no canvien ni es transformen, el que passa és més interessant. En la taula del taller als materials els hi donem una identitat explicant una història. A l’escultor li agrada que el fang, el ferro o la fusta segueixi sent el que són; el que vol és que  l’espectador escolti narració que em imaginat i constrit a la taula del taller…

Homes de Ferro!!

 

 

 

Aquesta setmana ens hem quedat tocats amb l'accident de la Lampedusa Italiana.  Davant d'aquest fet no tenim paraules suficients per descriure el que sentim.

Ja fa un temps estic treballant amb una sèrie que he titulat "Homes de Ferro", en la què estic fent dibuixos dels recollidors de ferralla, un dels oficis que fan els immigrans que venen amb pateres com la que s'ha enfonçat. Aquestes fotos están fetes en un dels magatzems que els hi compra els metalls que recullen.