Dipòsits d'aigues

Els dipòsits d'aigua no passen desapercebuts. En alguns casos són les restes d'una enginyeria industrial en desús, com el diposit d'aigua dels antics trens de vapor, situat a l'Estació de Renfe de Tortosa. Altre, en actiu, com l'increïble dipòsit del polígon industrial de Campredó. Els dipòsits d'aigua no van ser construïts per agradar  però amb els anys ens atrauen. Crec que l'atracció es per que són entre enigmàtics al seguir en peu tot i que ja no tenen la funció per la què van ser construïts. També els veiem bells, la raó al meu entendre es perquè l'enginyeria civil sol ser clara i funcional, dos valors que si els ajuntem ens atrauen.

Cartografies transahariana

"Àfrica no és un país", qualsevol text d'aquest continent que no s'inicïi amb aquesta cita segurament cal descartar-lo; Però si apareix , possiblement no aporta res que Kapuscinski no hagi dit en els seus llibres. Davant d'aquest dilema, opto per posar la cita només al començament, perquè no es pot dir una idea tan clara sobre Àfrica d'una manera tant senzilla.
Darrera de la paraula Àfrica hi ha una complexitat de geografies, d'idiomes, de religions i , per descomptat, de persones. Aquesta complexitat és la que obliga a concretar, per això parlaré de l’Àfrica transsahariana.
Dins d'aquestes idees preconcebudes també hi és la de pensar que el continent és una reserva de totes les actituds negatives associades a les societats poc evolucionades. El que succeeix a l'Àfrica és molt curiós. Tothom el reconeix com el continent on s'inicien les primeres manifestacions de civilització, però després se l’ignora durant segles i segles. Els africans només tornen a apareixer en els llibres d'història acompanyats de l'espoli de les grans nacions. Durant els segles de l'oblit, l'Àfrica subsahariana ha viscut la seva pròpia història i caldria preguntar-se per què no la reconeixem com ho fem amb  altres civilitzacions d'altres continents.
Una part d’aquest oblit intento omplir-lo amb la sèrie de dibuixos sobre les biblioteques perdudes del desert. Les biblioteques, com a institució que representen el recull de coneixements, van tenir una llarga tradició en aquesta zona. Aquesta sèrie està oberta esperant poder arribar a Tombouctou, ciutat mítica de les biblioteques del desert.

Cartografies transahariana

Paral·lelament a aquesta sèrie,  n’inicio una de nova que anomeno "cartografies transsaharianes" En aquesta sèrie dibuixaré i explicaré els personatges que han travessat el gran desert a la recerca d'il·lusions, de recursos o fugint d'una realitat extremadament dura. En la cartografia transsahariana sortiran els senegalesos, gambians o malis que han volgut, volen o  han emigrat i als que  he conegut en l'últim viatge.

Nom: Muntaga Fay Mesi
Edat: 17 anys
Nacionalitat: Gàmbia
Viu: Sangalkam (Senegal)
Quilòmetres recorreguts: 500 quilòmetres
Futurs quilòmetres: 5000 quilòmetres

Cartografia de Muntaga Fay.
D'ençà que es lleva fins que va adormir, Muntaga només pensa en el futbol. Com tots els nens subsaharians, va crèixer amb una pilota entre els peus i com molts nens, portant una camiseta trinxada de l'únic equip que representa el que ell somiava, la del Barça.
Va sortir de Gàmbia perquè no podia trobar un equip del seu nivell. l'Atlàntic Club del Senegal, el fitxa pel seu potencial.
Gràcies a un amic costurer que viu a Banjul, capital de Gambia, s'instal·la a Sangalkam, poble rural a quaranta quilòmetres de Dakar. Però el més important, el poble està a pocs quilòmetres de l'únic lloc on es pot lluir: d'un camp de futbol i en aquest cas el d'Atlanta.