Blaï Mateu Trias al Lliure de Gràcia

En el Teatre Lliure de Gràcia http://www.acn.cat/acn/647913/Noticia/audio/Noticia.html fan un espectacle interessant en molts sentits....un sol actor, amb la estètica i les tècnicas dels pallassos, narra el tortuós camí de l'exiliat. L'obra és interessant perquè funciona en tots els sentits...la curiosa narració s'allunya d'un espai/temps natural per abocar-nos en una cascada de dolor, esperança i desconcert. Blaï (únic actor) es mou com un domador de feres...té un control absolut de l'espai....però el meu interés (es especial) va ser l'us que fa de  l'espai escènic per la sensibilitat d'un artista plàstic. L'actor incorpora tècniques visuasl molt eficaces com són les projeccions animades sobre objectes. Aquest domini de l'espai escènic em va fer pensar com solucionen els escultors les obres que fan servir, també, l'espai escènics. Molts artistes plàstics s'atreveixen a fer performances o instal·lacions sense dominar l'ofici dels narradors d'històries...Està clar que uns i altres (actors i artistes) hem d'aprendre a mirar-nos. Blaï Mateu ha sapigut mirar als escultors.

Carto pedra

Una nova entrada sobre el cartó pedra a motlles fàcils http://motllesfacils.blogspot.com/

Entrada en Desiertos dibujados

http://desiertosdibujados.blogspot.com/

Arni

Arni es un "sabueso" sense raça però la mar de simpàtic. És de la meva filla i el dia de nadal va estar amb tots com un més de la família....

La moto del Raul

El germà de l'Angel, el Raul, està liat en arreglar una curiosa moto del segle passat. Poc a poc les peces van posant-se al seu lloc, esperem que un dia, aquesta reliquia la veiem per les carreteres. El dibuix el vaig fer el divendres passat en el taller de finestres rodones....entre cerveses i menjar, el Raul montava la moto.

Bones festes!!

Univers

Un artista, sigui quina sigui la seva feina, cerca un espai on trobar-se amb les seves idees, un espai de treball que sintetitzi la realitat, un lloc per pensar, crear i treballar. No per haver-se dit moltes vegades se li ha de treure importància al que va dir Virginia Woolf quan recull, d'una manera més àmplia, aquesta necessitat i la descriu en un dels seus llibres "Una cambra pròpia" on relaciona l'espai físic amb la llibertat creativa i la independència econòmica. Ja fa un temps, en el meu taller m'hi trobo molt bé.. hi és el meu univers.

Stop

Direcció obligatòria, Stop, Canvi de sentit, columnes...i tot sota terra.....

Què té un pàrquing d'interessant? Val la pena dibuixar-lo i fotografiar-lo? La meva resposta és si !. És un laberint...una gran escenografia contemporània del mite del laberint.

El bestiari del meu taller

Paseos con mi madre

Dibuix de la termica de Sant Adria

El divendres vaig comprar a la curiosa llibreria Taifa del carrer Verdi http://www.taifallibres.com/es/inicio.php el llibre de Javier Pérez titulat Paseos con mi madre http://llibrerialaie.blogspot.com/2011/12/paseos-con-mi-madre-javier-perez.html. La contraportada diu: Este libro es un emocionante homenaje a los bloques de los edificios que rodean Barcelona, y a los que la ciudad ha dado la espalda. El tema i la fotografia de la portada em van fer aturar immediatament...només va faltar que fessim amb bicicleta, el llit del Besos per veure l'altra cara de la ciutat...per cert...una fantàstica ciutat amb ganes de viure!!!

Una bombolla blava en un desert gris

Aquesta setmana he tingut contacte amb el món de la taxidermia, la raó és que buscava uns ulls per la construcció de l'animatrònix en què estic col·laborant. Aquest matí hem visitat el Museu Blau, antic museu zoológic de Barcelona, situat a la zona Forum.

Reconec que aquest món m'atrau, com també m'agraden els bonsais o els hivernacles. És atraient la sensació de poder "controlar" fragments de la natura. Però sóc totalment conscient, que és una fantasia, fruit d'una actitud humana de la que no em sento urgullos....però a la vegada tampoc hi vull renunciar.

De petit anava a veure els insectes dels museus, també em quedava anestesiat devant del cap de gibaro que es mostrava en una vitrina de la plaça Reial...a la vegada mirava i admirava les fotos dels primers expedicionaris de l'Africa, del Pol Nort i d'Himalaia.

Estarem d'acord, que darrera d'aquests insectes en vitrines plenes de formol, animals disecats o fotografies d'expedicionaris barbuts hi ha aventures i sommis a les que encara no he renunciat....o hem renunciat..

Inici d'un nou mapa....

Amb aquest dibuix del cementiri de Tortosa, on està enterrada la Fina, dono per acabada la sèrie de 364 dibuixos. En general, he complert l'objectiu de dibuixar cada dia, però si això semblava l'important, la raó principal era intentar explicar com veia les coses....com les sentia i què prioritzava en la seva representació. Aquests items si que han estat complerts. Feia temps que intuïa les possibilitats del dibuix, ara estic totalment convençut que és una tècnica important per explicar-nos com veiem i sentim el mapa de sentiments i llocs que ens envolten

A partir d'ara aquest blog deixa de ser el suport dels dibuixos diaris per tornar al seu objectiu inicial, el de ser el meu altaveu per explicar què faig, sento i miro....Segur que estem d'acord, que la gent que fem art tenim un ego una mica alt...però també es cert que la nostra necessitat de mostrar-nos parteix, diriem d'una manera innocent, de voler compartir amb vosaltres els mapes.personals...els recorreguts que faig per arribar ves a saber on.....En resum, aquest blog mostrarà, amb fotografies i projectes, les parades en les estacions de servei, les visites a les expos i mostres, els llibres que vull compartir... serà la meva guia Michelin per donar-vos informació de les estrelles.....

En pocs dies, tindré operatiu el nou blog  http://desiertosdibujados.blogspot.com/ dedicat als dibuixos de viatges. "Desiertos dibujados" recollirà sèries de temes que he descobert durant aquest any de dibuixos , amb els que vull aprofundir.

Cantera del Mèdol

Cap de la Fura en el taller.

Fotografia del cimena

!!Que bestias que somos!!

Tots ens hem quedat impressionats amb les imatges que han aparescut en la premsa, de la mort del Gadafi. Jo com tothom, he dit "què besties que sóm". Tanta crueltat costa d'imaginar....pero la realitat sempre supera la ficció.

Fotografia feta d'un documental en el cinema

Estrany lleó de Caldes

Atles uni-personals

Els noms i els accidents geogràfics són evocadors...."golfos" "cimas" "meandros"...a mi m'atrauen els "estrechos" i en especial el de Bering...Uneix dos continens, Asia i Amèrica, uneix en temporades de gel dos cultures, Rusia i els EE.UU. "Estrechos i "Canales" fan el camins més fàcils.

Obres a l'entrada de Bcn

L'encantador pulpo da feira del Meson David

"Carnes abiertas en canal"

L'observació de les carns obertes en canal és atraient i repulsiu. Veure com carns que abans pasturaven són ara filets sagnosos...el que avans era pura vida ara és carn pels vius....potser això ho fa repulsiu..el simple que és tot.

"Coro de pollos"

El mercat de la Boqueria de Barcelona és pura vida...."giris" i barcelonins de tota mena fan les seves compres en un estat general d'excitació que només pot calmar aquest "coro de pollos".

Terrats del raval de Barcelona

Això no és els EE.UU. és el Vallès....

Bloc...BLOCS de vivendes a la Meridiana. Bcn

Escola Llotja de Sant Andreu. Bcn

Paisatge increible al Garraf

Seu dels monjos budistes del Garraf