30 de des. 2012

El Far...de Montjuic


Fa uns mesos em vaig proposar investigar zones de Barcelona que tinguessin un encant especial per mi. He començat amb una zona que ha quedat atrapada entre la Ronda del Litoral i la Zona Franca, parlo del Passeig de Can Tunis. En aquest Passeig circula un tren pel mig del carrer; en aquest hi han dos bars dels que abans deiem de currantes, una paupèrrima botiga de flors i làpides  i al final arribes a un dels punts més tranquils, estranys i singulars de la ciutat, El Far de Montjuic. Accedir al far es una petita aventura: hi ha que travessar un pas de vies de trens i remuntar una llarga rampa entre acantilats i plantes tropicals.....La vista des del  Far....espectacular!!!  Aquesta descoberta és el meu regal per aquestes festes.....


 

Mis plásticos preferidos


En el meu blog http://motllesfacils.blogspot.com.es/ he fet una entrada de quin tipus de plàstics són algunes de les joguines més populars. Us el recomano, es titula: Mis plásticos preferidos.



16 de des. 2012

La meves criatures


Sense ser conscient, la taula de treball del taller, s'ha anat convertint en un petit zoo de criatures extranyes. Cada una amb la seva personalitat pero totes d'un mateix ecosistema.



Exposicio col.lectiva al Centre d'Art La Rectoria


Fotografies de les tres obres que presento en l'exposició col·lectiva.

 
Moments del muntatge
 


L'ànima de la Rectoria, el Josep Plandiura en el taller adjunt a la sala d'exposicions


9 de des. 2012

Que passa quan donem per acabada una escultura?

 
 
 
 

 
Si us dediqueu a l'ofici d'artista, estareu d'acord que, al donar per acabada una obra, comences a sentir coses molt extranyes. Està clar que et lliberes del procés d'elaboració i això en un primer moment es agradable. Però la sensació més interessant és la de veure la teva escultura com un objecte al que tu ja no controles.
 
Tots els que ens dediquem a aquest ofici voldriem que les nostres pintures, escultures o dibuixos funcionessin soles, allunyades de nosaltres. Això significaria que algú les ha volgut i ha decidit compartir la seva vida amb fragments de les nostres. Esperant aquest moment, la antiga meva escultura a decidit acompanyar-me a fer un passeig.
 
 
 

2 de des. 2012

Sèrie: Autoconstrucions


La Rectoria Centre d'Art http://www.centreartrectoria.org/ organitza, per les festes de Nadal, una exposició titulada TransArt 2012. Jo presento una sèrie de tres dibuixos sobre les autoconstrucions.


11 de nov. 2012

 
.


10 de nov. 2012


4 de nov. 2012

Autoconstruccions


Dibuix i fotografies d'autoconstrucció dels afores de Barceloma, molt aprop de Montcada

El meu amic David Oller http://www.zurilla.net/ va tenir una idea genial. Jo diria que una de més, ja que ens té acostumats a elles. La última és la creació d'una xarxa de cabanes pel tot el mon on, d'una manera lliure, un pogues anar a dormir. Aquestes cabanes haurien d'estar en llocs especials i fora d'una gestió amb ànim de lucre.

Tan ell com jo, tenim interés per aquesta mena de construccions que van des de les màgiques cabanes dalt d'un arbre a la divertida cabana del 7 nans. Però no hem d'oblidar les altres cabanes, les dels camps de refugiats de l'Africa o les "chaboles" dels barris perifèrics de les grans ciutats. Totes, unes com les altres, estan construides amb enginy i totes tenen la voluntat de fer la vida més fàcil a les persones que l'habiten.

 

27 d’oct. 2012

Escriure amb dibuixos; dibuixar amb lletres


M'agraden els dibuixos que tenen textos, perquè poden dir coses que amb el llapis no arribo.



21 d’oct. 2012


12 d’oct. 2012

Que serà que les rutas d'autor interesant?..


Dibuix fet a Ciudad Meridina de Bcn
 
 

Que serà que les rutes d'autor són interessants?..

En el suplement de cultura de La Vanguardia numero 538 va apareixer un interessant article sobre el tema:

"Uno de los espacios de renovación más interesantes del turismo cultural, a escala global, es la gestación de proyectos de itinerarios que permitan conocer los lugares fuera de los estereotipos que la globalización ha impuesto, como formatos prediseñados, al turismo masificado. Se trata, con ello, de acceder a un conocimiento más sutil y diversificado del lugar de destino, convirtiendo la visita en recorrido, en itinerario o ruta que permitan el descubrimiento y articulen la experiencia a partir de una relación compleja entre la subjetividad del visitante y las subjetividades locales.
En este contexto, en Barcelona se gestaron, hace unos años, dos experiencias que pueden considerarse pioneras de esta renovación de la mirada sobre el lugar. Una surgió en el 2004, en el contexto de la exposición Tour-ismes, en la Fundació Antoni Tàpies (...) 

La otra fue un conjunto de paseos literarios, organizados por Biblioteques de Barcelona desde finales de los años noventa (...)" http://www.lavanguardia.com/cultura/20121010/54352837976/rutas-de-autor.html

Això unit a l'exposició “Cartografías contemporáneas. Dibujando el pensamiento” http://www.agendacentrosobrasociallacaixa.es/es/caixaforum-barcelona/2012-septiembre-diciembre-caixaforum-barcelona/cartografias-contemporaneas del Caixa Forum de bcn, fa pensar que hi ha un interés per explicar la realitat mes propera d'una manera diferent.

Cartografias, mapes i dibuixos dels barris allunyats dels top 10 del turisme de mases és més que una manera de descobrir nous espais, és una manera de mirar nova que esta cansada d'un realitat que han volgut fer creure que era la única.

 

7 d’oct. 2012

Ismël Lo

 
Com recordem? Caldrà diferenciar com recordavem abans de l'us massiu de la fotografia i com ho fem ara; ara, els records estan dins de memòries de càmares digitals, d'esmarfons o d'ordinadors. Aquesta nova manera de recordar ha fet que dificilment poguem descriure un paissatge, un lloc, sense ajudar-nos de mitjans digitals.
 
 
Per culpa o gràcies a aquesta nova realitat, la capacitat d'explicar, "con pelos y señales" un viatge sense la tecnologia dels "power-points" s'ha convertit casi en un fet impossible. Pel viatger, per haver perdut vocabulari en explicar els matissos de les tonalitats del verds que ha pogut disfrutrar i pels amics, que, sense tecnologia punta, poden quedar-se dormits en el primer port que s'ha fet escala.
 
 
A mig cami entre les fotografies guardades en un iPhone 5 i la gran literatura de viatges hi ha la possibilitat de dibuixar. I aquests dibuixos poden haver-se fet "insito" o a partir del records, d'apunts fets trepitjant terra i, de material fotogràfic.
 

Jo convino les dues últimas opcions...m'agrada dibuixar de la realitat, però també m'agrada dibuixar en el taller. En aquest i gràcies a la claritat i possibilitats de l'Aipad un, reviu i multiplica els recors dels paissatges viscuts.

 
Al mirar un mapa em passa una cosa semblant...al començament del viatge el miro per poder comprendre el pais. Després el torno a mirar per recordar que em va aportar la zona per on vaig viatjar. En aquest doble recurregut, el paissatge es torna més meu i més comprensible.
 

Aquest es una de les raons per les que incorporo mapes en els meus dibuixos. Els dibuixos ens converteixen en una suma de esboços fets insitu, de fotografies, de mapes o visions del Google Air..També m'agrada incorporar petites notes donant al dibuix un record global...

 
Aquest doble viatge fet des del meu taller, escoltant  moltes vegades a Ismël Lo http://www.youtube.com/watch?v=zL7V_SgP_oA
, es com les visions que han de tenir, des de l'aire,  aquestes aus dibuixades a Ziguinchor, en les seves migracions a l'africa.


30 de set. 2012

Pell de silicona

El artista manos a la obra – el modelaje de la cara
 

 
 
En el meu blog de http://motllesfacils.blogspot.com.es/ he penjat una fricada.

23 de set. 2012

Temps


Los Garage Kits

 
 
 
En mi blog http://motllesfacils.blogspot.com.es/ se ha publicado una entrada sobre "los Garage Kits" escrita Javier Zamora Molina, escultor y apasionado por un tipo de escultura que, algunas veces puede pasar desapercibida, pero que tiene incondicionales en todo el mundo. El artículo de Javier Zamora es interesante, no sólo por lo desconocido del tema, sino porque habla de la pasión por hacer uno mismo lo que no encuentra en la industria del ocio. Esta actitud hace que, unos aparentes muñecos se conviertan en pequeños delicatessen.


12 de set. 2012

Mapa de cami a Visa Perpinya

 
 
 
 
 
 

Visa Pour l'image Perpinyà

 
 
 

 
 
 
Foto de Rousselot
 
El Visa www.visapourlimage.com/ pour l'Image de Perpinya és la cita dels millors fotògrafs de prensa del món. Cada any podem veure els grans conflictes on els reporters treballen. Fa uns anys un podia mirar amb la tranquil.litat de la distància, ara li trobo a faltar algun reportatge sobre les miseries que trobem al girar el carrer.
 
 
Foto de Samuel Aranda


3 de set. 2012

Tenir el taller fet un caos


Al tornar de vacances i anar al taller a treballar un se n'adona del caos que té en el taller...les eines no estan al seu lloc; en la taula de dibuixar hi ha capes d'objectes que no haurien d'estar. Costa d'imaginar com s'ha arribat en aquest punt i toca passar-se alguns matins fent la tediosa feina d'endreçar.

Treballar en el caos, com treballava Francis Bacon http://es.wikipedia.org/wiki/Francis_Bacon_(pintor),

és un tòpic que tot artista desitja, però, en el meu cas, és impossible. No m'agraden els tallers molt andreçats però crec impossible treballar en el caos...està clar que Bacon era un geni i podia treballar en qualsevol lloc.


2 de set. 2012

Una recepta d'Espaguetis amb calamars

 
 
 
 
 
Demà comença la vida normal i s'acaben les vacances. Per agafar forçes no hi ha res millor que un plat  que combini la senzillesa i el plaer. Calamars amb espaguetis és la meva proposta per a què demà sigui tot una mica més fàcil.
 
 

26 d’ag. 2012

Argelia



Durant 10 dies vam viatjar pel nord d'Argèlia, pais del què desconeixem quasibé tot. En el meu blog Desiertos Dibujados, he penjat alguns dels dibuixos fets durant el viatge. Properament Joana, la meva companya, penjarà uns textos que parlaran del viatge.




2 d’ag. 2012

Delta de l'Ebre



Crec que era Chillida qui deia que l'escultura es l'art de traballar el buit. No podem trobar a Catalunya cap altre paissatge on el buit ompli la totalitat de l'espai. Platges com la de la Marquesa http://www.terresdelebre.org/esp/Soporte/recurso.php?id=767 o la zona de Riumar a la desembocadura del riu Ebre son espais d'extensions infinites on l'aigua, la sorra i el cel es fonen per fer un paissatge diferent a tot el que podem trobar a cap altre lloc.

He fet una serie de dibuixos en el meu blog "desiertos dibujados"