Santa Maria del Mar/ BCN

Dibuix d'un cap d'escaiola grec clàssic

Claustre de professors

El gran Sahara

Sèrie JAZZ

Cous-cous a la ONU

El cous-cous és un plat simple, són uns grans de sèmola bullits i acompanyats de verdures o carn. Però tots el que ho fem, sabem que té els seus secrets. Sol enganxar-se i si no l'acompanyem d'una salsa, pot ser una mica insípit. Aquest divendres, Mahumud Abbas, president de la Autoritat Nacional Palestina va presentar, a les Nacions Unides una sol.licitud d'ingrés com estat observador. Com el cous-cous, sembla simple, peró com el mateix plat, sembla dificil d'aconseguir....Esperem....com diu el sobre de cous-cous: À la semoule de blé dur...que el poble palestí sigui dur i fort per aconseguir el que es mereix.

Festa Major

La Festa Major de la Merçè ens ha regalat una orquestra al carrer amb una música que ha posat a tothom de bon rollo

Que poco se necesita para ser feliz!!

¿Que pasaria si desapareciera la especie humana?

Veieu els programes de tv que expliquen el què passaria si desapareixessim?...els diferents capítols expliquen com anirien destruint-se totes les construccions....a mi, aquests reportatges m'encanten!. Aquest matí he tornat a dibuixar l'edifici que hi ha al costat de casa....sembla impossible que el temps pugui fer caure una construcció de ferro. Només fa un any que està abandonat i, si un mira amb curiositat, comença a apreciar el seu deteriorament. Quina lliçó d' humilitat que és el pas del temps....

Escultura d'escaiola

Aquesta "dama" la tinc a la meva classe. És d'escaiola i, durant anys, m'ha acompanyat en les jornades de feina. A mi em passen els anys....ella, des de l'època clàssica, segueix "impasible" mirant-me.

Ojo de caballo

Inaguració del curs 2011-2012 a la Llotja de Sant Andreu

Máquinas carnívoras

Maquinorres...màquines...maquinetes, amb unes juguem, altres ens la juguen (fi de la sèrie).

Máquinas carnívoras

En l'escala de l'evolució dels depredadors carnívors, el porter automàtic ha devorat els de tota la vida....

Máquinas carnivoras

Diu la dita: ¿¿Quien pone puertas al campo?? Ara ja sabem que se li poden posar...

Máquinas carnívoras

De totes les màquines carnivores, aquestes són a les que tinc més mania....aquests ulls que no donen la cara, em fan venir arcades.

Máquinas carnívoras

Els teléfons públics són dinosauris en procés d'extinció. Alguns són com màquinas "traga perras" que demanen monedes sense donar-nos res....altres són monuments a l'estupidesa: telèfon sense auricular, sense clable o senzillament sense el telèfon....però tot i així segueixen sent una solució tradicional a la necessitat de comunicar-nos.

Máquinas carnívoras

Aquesta maquineta és de les últimes en incorporar-se a la nostra vida...amb ella lloguem una parceleta, com si enviessim al nostre cotxe de camping, .....tot una mica ridícul...no creieu??

Máquinas carnívoras

Una de les màquines carnívores amb més gana són els distribuidors de carburans. En l'aparença de donar... d'oferir lliberat de moviment, s'amaga un preu molt alt....contaminació, escalfament i "desajustes" socials en els països productors.....

Vista de la serralada del Cadí

Máquinas carnívoras

Els caixers automàtics són unes de les màquines carnívores que més hem aceptat. Sembla que ens donen tot el que volem sense fer preguntes....no cal dir que són unes grans mentideres...radera de la seva bondat hi ha l'esència de bona part dels problemes en què tots estem ficats. El "colmo" són els depredadors que es presenten amb nom de "Cívica".

Máquinas carnívoras

Posar ordre a les cues és la funció d'aquest altre instrument.....problemes: no solen tenir paper o, passa que infinitat de clients agafen el número i després són induits a altres dimensions....però el principal problema és que, quan funcionen, converteixen les nostres compres en una profunda aburrida cua.....

Maquinas carnivoras

Els recorreguts que fem per les ciutats són compartits amb maquinetes pensades per funcions determinades. Aquesta que vaig dibujar ahir m'ofereix ajuda....al veure-la només penso en corre en direcció contraria....la forma de confesionari tecno no m'interessa gens....

Un mecanisme perfecte

Aquest matí he pujat a Sant Pere a recollir el material del curs que vaig donar. Sense alumnes i tranqui he pogut mirar el torcul que hi ha en aquest espai. Tinc atracció pels mecanismes...si són fèrrics i tenen un funció clara millor. Tenen ordre...són poderosos i són el compendi de moltes hores d'una gent que tenia necessitats determinades. Algú busca relacions entre les màquines i les persones....Expressions com: Funciona com una màquina...són del tot errònies. Tot i que els mecanismes m'atrauen i en algun moment m'agradaria la seva claretat...la realitat és que nosaltres som infinitament més interessants...tot i ser menys precisos.

Teatret dels ocells

Pequeños camellos en la gran duna

Fa uns anys, en la gran duna de Merzuga, unes nenes van regalar-nos aquests tres camells de drap. En aquells paissatges vaig enamorar-me del desert i en ells vaig trobar raons per serguir.... Ara, que vull obrir un blog dedicat als dibuixos de viatges he pensat que el nom de "Pequeños camellos en la gran duna" es el millor dels possibles.

Spaguetti western

La nova cuina de creació m'interessa, com també m'encanta el cinema d'efectes especials i en concret el de ciència ficció. Però em semblen una aberració propostes com la pel·licula Cowboys & Aliens. Com en la cuina, en el cinema m'agraden les propostes autèntiques de western de la "Diligència" de John Ford o l'última dels germans Coen "Valor de Ley". En l'apartat de ciència ficció obres com "Blade Runner" o "Alien, el octavo pasajero" són meravelles... Però aprofitar-se dels gèneres per fer híbrits sense interés és com fer receptes sense respectar els productes d'origen. Devant d'això, quan un pot perdre l'horitzó, el millor és fer-se uns espaguetis amb una modesta salsa de tomàquet amb albahaca i tornes a valorar l'autenticitat.

Els números de Santa Bàrbara

Hi ha un restaurant en la colònia minera de Cerc (molt aprop de Berga) que té l'únic nom possible per un lloc com aquest, es diu Santa Bàrbara. Els diumenges, després d'un dinar copios es fà un rifa d'embotits i ampolles de cava. Però el millor és l'animador....armat amb un orge elèctric i una voluntat de ferro...organitza uns balls de pasdoble que no tenen desperdici....

La Joana en el seu estudi

Camí de Cadaques

A les afores de Roses i de camí a Cadaques, hi ha una empresa de construcció d'objectes per fires...és el que coneixem com escultura escenogràfica. Aquesta figura de més de sis metres és un estrany monument entre cutre i enigmàtic.

LLocs d'aigua

Durant el curs de motlles a Sant Pere de Vilamajor, vaig poder fer aquest dibuix on nens i nenes jugaven en un salt d'aigua