El món és molt petit

El 22 Festival Internacional de Fotoperiodisme "Visa Pour l'Image" http://www.caborian.com/.../visa-pour-limage-22-festival-internacional-de-fotoperiodismo de Perpinyà és una cita imprescindible pels que ens agrada la fotografia periodística o simplement pels que ens apassiona la imatge compromesa.

Com cada any, aquest amb un format més auster, es converteix en un termòmetre de l'estat del món, ja que és un recull de fotografies publicades en tots els diaris del planeta. No cal ser gaire espavilat per veure que les coses no van bé i que els conflictes, en especial la guerra d'Irak i la ocupació Israelí de Gaza i Cisjordania i els eterns conflictes Africans segueixen sent una font de morts, dolor i gana.

Tot i així, aquest any hi ha una sèrie de fotografies que fan pujar l'ànim pel compromis dels fotògrafs. Les imatges de Gihan Tubben http://www.lightstalkers.org/gihan_tubbehsobre l'aïllament d'un nen malalt d'autisme; les reconfortants imatges de Matt McClin http://www.mattmcclainphoto.com/ on segueix el dia a dia d'un heroic cec que adopta a un nen cec; o l'impactant reportatge d'Andrea Star http://www.andreastarreese.com/ sobre els indigents de Nova York, fan pensar i fa veure (gràcies a la fotografia) que hi ha gent disposada a fer canviar les coses.

Nosaltres aquesta vegada hem dormit a Perpinyà; per la nit, a la televisió de l'habitació feien un reportatge sobre el desert de Sahara. Vaig agafar la meva càmara fotogràfica i vaig fer unes instantànies de la zona del món que més m'atrau. La qualitat del reportatge i la veu melosa del presentador va transportar-me a les zones àrides del desert. El dia després, els fantàstics paisatges de la tv els vaig tornar a veure en diferents reportatges de la mostra. Aquesta vegada carregats de confictes on el dolor sempre està present. No vaig poderme estar de pensar en la realitat televisiva de la nit i amb la contundent realitat de les fotografies. Totes són de l'Africa totes tenen la seva part de realitat.

Aquesta superposició de realitats també ha estat present en les fotografies de la Mostra. Han fet una menció especial a una imatge extreta d'un video de Youtube. En la fotografia es veu a la jove estudiant de Filosofia Neda Agha-Soltan morta i plena de sang en un carrer de Teheran. El primer premi ha estat per una instantània de Piero Marturzo. La fotografia guanyadora ha estat tractada amb programes digitals per donar-li més realisme. Youtube i el tractament d'imatges ja no són realitats externes, són medis nous per explicar la complexa realitat en la que vivim.

Per últim he fet "giño" amb una fotografia d'un cartell de tabac de la marca "La Gitane" http://www.elpais.com/articulo/economia/.../Gitanes/seran/.../Tes . Aquesta marca de cigarretes tan popular a France, era la que fumava George Orwell. No deixa de ser una broma pesada que ara, el president de frança deporti als gitanos. Sera perquè fumen massa?

Dues fotografies fetes directament del Tv

Fotografia dels conflictes racials a l'Africa exposada a la Mostra

Fotografia de Gihan Tubbeh sobre l'autisme

Imatge guanyadora de Pietro Marturzo

Fotografia extreta de Youtube on es veu, morta, a l'estudiant Irani Neda Agha-Soltan

Propaganda de la marca de tabac "La Gitane"

Molinets de vent

Aquest cap de setmana hem viatjat per la comarca de la Conca de Barberà. Territori d'oliveres, de murs de pedra, de poca aigua i molt poc poblada. Com totes les comarques del sud, paga el preu de ser el depositari de les empreses químiques i de les centrals nuclears del pais. També en aquesta zona s'han instal·lat bona part dels molins de vent de Catalunya.

Des de les ciutats veiem en bons ulls aquests generadors d'energia, però, són de tots conegudes, les crítiques, des de les zones rurals, d'aquests parcs eòlics.

Jo crec que cal escoltar els habitans de la zona, però tots estarem d'acord del majestuos d'aquestes obres. En aquests dibuixos vull expressar la importancia que exerceixen sobre el territori. .

Contra la paret

Mur Israeli

Projecte d'instal·lació

"Contra la paret" és un projecte d'instal·lació que té com objectiu la de reflexionar sobre els "murs de la vergonya que trobem en el món" http://es.wikipedia.org/wiki/Muro_de_la_Vergüenza.

La instal·lació que presento en el dibuix, consta d'una tanca construida de miralls que divideix en dues parts una sala d'exposicions. En la part superior de la tanca de miralls hi ha un filat espinos que resegueix tot el mur.

La sala, dividida en dues parts, es converteix en una zona fronterera; una, on ens veiem reflectits en els miralls i l'altra, a la que no tenim accés per culpa del mur.

Projecte de J. Ishigami

A l'altra banda d'aquests murs de la vergona , aquest any, la Bienal d'Arquitectura de Venecia ha premiat al japones Junya Ishigami http://islasterritorio.blogspot.com/.../junya-ishigami-space-for-your-future_12.html . L'arquitecte va presentar un projecte on les idees preconcebudes que tenim de l'arquitectura desapareixen per transformar-se en subtils espais on l'home i els seu entorn són els protagonistes.

En el projecte de Junya Ishigami, els murs són transparents i els espais diàfans; trobem els altres murs on l'arquitectura té una funció, la de segregació. Actualment en el món trobem una sèrie de murs que han nascut amb l'excusa de ser fronteres protectores, però que en la realitat tenen la funció de contenció i segregació de les persones i les idees.

Fotografia meva de la frontera de Melilla-Nador

Territori fronterer entre Espanya i el Marroc

Vista del Marroc des de Melilla

Frontera Marroqui per mantenir aïllat al poble Saharauí

Frontera Greco-Chipriota

Mur que separa Mexic dels EE.UU

Societat secreta

Dibuix fet en la plaça Dejemma El-Fná on es veu un grup de Marroquins pescant
botelles de Coca Cola











Dibuix d'un cap de vaca tallat, realitzat en un mercat de Marrakech

Durant vint dies hem nomadejat pel Marroc, les nostres motxilles eren magres ja que voliem lliscar, amb poc pes, per unes de les entrades de l'Africa. Dins de les bosses de viatge portavem quatre llibres, un d'ells era un poemari de Bruno Galindo titulat Africa para sociedades secretas http://www.cccb.org/.../es/participant-bruno_galindo-22492%20-%20En%20caché - .






Mapa extret d'un atles del 1872. Editorial Libreria de Juan Bastinos é Hijos.


És clar que el títol del blog és un plagi públic del poemari aerotransportat, però estic segur que Galindo serà comprensiu i em deixarà prendre-li les seves lletres amb olors d'un continent al que s'atreveixen a cantar-li, escriure-li i pintar-lo gent tant difrent com la Shakira http://letras.terra.com/shakira/1657452/%20-%20Estados%20Unidos, Joan Goytisolo http://www.letraslibres.com/index.php?art=7809 o el mateix Miquel Barcelo.

Dibuix realizat des del darrera d'un tot terreny pel desert del Sahara

He aterrat unes quantes vegades al Marroc pensat que el proper viatge aniria a terres més endins com són Argelia i Mauritania primer, Mali i el Senegal després. Aquests llocs són més que fites d'un Google Earth http://earth.google.es/, són el meu mapamundi desitjat carregat de misteris per descubrir.

Aquestes vegada ens hem mogut, casi exclusivament, amb transports col·lectius, voliem alluyar-nos dels aterratges forçosos i planejar suaument per intentar desxifrar els seus codis secrets.

Cementiri musulmà. En aquests cementeris no hi ha cap identificació dels morts.

Glosari del meu mapa mundi africà

Àfrica: Aquest continent és, per mi, una gran zona de calors, de sorres groges contrastades amb una suposada vegetació intensíssima, de les sabanes i la selva, que nomes he vist per tv. És un continent de joves que tenen un peu en les tradicions ancestrals i les mans a un mòbil connectat al món.

En el meu mapamundi, Àfrica es divideix amb dues parts, la mulsumana i la resta. La primera m'atrau per la seva passió i búsqueda de la seva identidat a la vegada que em repeleix pel seu tractament a les dones.

Al-Jazeera http://www.aljazeera.net/: Tv per via satèlit del món àrab. Omnipresent en totes les tv de l'Àfrica subsahariana t'atrapa per diferents raons. Els mapes que mostren tenen un desplaçament del seu centre a la part alta de l'Àfrica. Nosaltres som, per Al-Jazeera, les periferies......

Aire condicionat: En els meus viatges al desert hi ha dues èpoques. Els viatges que he dormit amb hotels amb aire condicionat i els que no en tenen. La climatització et dona comoditat però el seu zum-zum constant t'ailla dels subtils moviments de la vida del desert.

Desert: Extensió de terra sense limits que jo relaciono amb el Sahara. Actualment hi pots trobar des d'una moto, a un japonesa fent fotos. Jo segueixo esperant a trobar-me a Lawrence d'Arabia a darrera de cada duna.

Djemma El-Fná: Segurament una de les places més famoses de món. És el centre turístic de Marrakech, a les cinc de la tarda tothom es dirigeix a la plaça, on viatgers, marroquins i turistes s'entrelliguen sense gairebé diferenciar-se. Aquesta plaça és la responsable de la meva passió pel Marroc i pel continent Africà. Després de múltiples visites, la plaça, segueix tenint la magia de lo incomprensible.

Internet 0.2: El món occidental navega per internet en l'era 2.0. Els locutoris de l'Àfrica Subsahariana són diferents: tenen teclats de comprensió impossible, ritmes de connexió "desesperants" i en tots fa una calor insoportable. Tot i això, són un punt de trobada dels joves, tan d'homes com de dones. En ells, mantenen conversacions amb la resta del món amb molt poca discreció.

El cuscús i la cuscusera: Aliment i estri més popular de l'Àfrica del Nort. Sovint es menja el divendres, dia de festa, i es comparteix en familia. El cuscús precuinat que comprem en els nostres supermercats no té res a veure amb el que es prepara en el continent veí. El nostre és un plat a mig camí entre l'arros i la pasta; el seu té personalitat pròpia. Es menja amb salsa i carns...es presenta amb una safata on tots els començals aborden a la vegada.

Land Rover Defender: 4x4 per excel·lència de l'Àfrica. Per mi és un icono del continent, ja que recull el que un viatger demana d'un cotxe. A diferència dels actuals tots terrenys, els Land Rovers no t'aillen del territori, dins tragues pols, et mous als rítmes dels camins i estas condenat a concentrar-te en el paisatge, ja que és impossible mantenir una conversa amb els teus acompanyants pel soroll de dintre.

Marroquins veien passar el temps.

Soldador jove marroquí amb una protecció facial curiosa.

Dibuix de carn penjada en un mercat

Narradors de contes en la plaça de Marrakech

Restaurants de la plaça.

Projecte d'escultura

Fotografia de la plaça

Fantàstic cartell de promoció del cinema. Aquest cartell esta penjat a la porta del Cinema Eden de Marrakech.

Fotografies del Cinema Eden de Marrakech. Aquest cinema va ser un referent de l'oci de la ciutat. Ara està tancat i només pots visitar-lo si tens la sort de coincidir amb el seu vigilant que el mostra molt urgullosament.

Juan Goytisolo ha escrit una serie d'articles sobre el món arab que va titular Cinema Edem http://www.amazon.co.uk/Cinema-Eden-Essays.../1900209160.

Dibuix d'un mercat

Fotografia de la Menara

Serenitat sota terra

Ahora , en medio de la locura de las operaciones salidas y de las vacaciones de verano ... la ciudad nos regala imágenes serenas como estas .

Un poema de Borges

Propuesta de instalació.

Como cada verano, en nuestras autopistas aparecen coches cargados con voluminosas bacas que van de ida y vuelta a sus paises. Son recorridos de 2000 kilometros con la voluntad de pasar unos dias con los suyos.

Borges, en uno de sus poemas, narra alguna de las sensaciones que pueden tener estos nómadas del verano.

ARRABAL

El arrabal es el reflejo de nuestro tedio.

Mis pasos claudicaron

cuendo iban a pisar el horizonte

y quedé entre las casas,

cuadriculadas en manzanas

diferentes e iguales

como si fueran todas ellas

monótonos recuerdos repetidos

de una sola manzana.

El pastito precario,

desesperadamente esperanzado,

salpicaba las piedras de la calle

y divisé en la homdura

los naipes de colores del poniente

y sentí Buenos Aires.

Esta ciudad que yo creí pasado

es mi porvenir, mi presente;

los años que he vivido en Europa son ilusorios,

yo estaba siempre (y estaré) en Buenos Aires.

Dos dibuixos més "d'espais ambigus"

Refugiados sin refugio

.
Fotografia utilizada por la ONU en su campaña por el dia del refugiado

Hoy, dia 20 de junio, la ONU nos recuerda que 15 millones de personas en toda nuestra desequilibrada aldea global sufren de un estatus que nadie desea, el de refugiado. No hay que ir muy lejos para verlos, los encontramos en plazas, casa abandonadas o practicando la prostitucion en callejuelas de barrios antiguos. Son ciudadanos/as del mundo que por conflictos, por hambre o por falta de expectativas han abandonado sus casas sin las condiciones mínimas de seguridad o de prosperidad.

Hace un tiempo realizé esta propuesta que muestro en los dibujos de arriba para ayudar a reflexionar sobre esta situación.

Para mas informacion: http://www.unmultimedia.org/radio/spanish/detail/158245.html - En caché

Por qué nos gustan las bibliotecas?

"Intercambiador de libros" es una obra que realicé en el año

2008. Pertenece a un conjunto de 8 projectos de jugaban con la

similitud de los manuales de IKEA.

Todos los projectos eran denuncias irónicas

sobre la problemática de los indigentes, los emigrantes y las

prostitutas.

En este projecto proponía que los indigentes pudieran llevar

unas bibliotecas móbiles por las calles para facilitar el

intercambio de libros de segunda mano.

Dibujo recreacion de la mítica Biblioteca de Alejandria

Pintura de Miquel Barcelo, artista en la biblioteca

Escultura de Manolo Valdes, que representa una biblioteca. Está

realizada con bloques de madera

Por qué nos gustan las bibliotecas?

Las bibliotecas y sus inquilinos los libros, no han sido un motivo muy utilizado por los artistas plásticos para ser pintadas/dos o esculpidas/dos. Muy diferente sucede en la literatura, en infinidad de ensayos, cuentos o novelas, el protagonista són las bibliotecas o los libros.

Recientemente he comprado un ensayo de Jacques Bonnet titulado Bibliotecas llenas de fantasmas, publicado por la editorial Anagrama. Sus 135 paginas estan repletas de anécdotas, reflexiones y análisis sobre los libros y los enamorados de ellos.

En todo el libro no he encntrado citas o reflexiones del por qué algunos artistas plásticos nos sentimos atraidos por el mundo de los libros. Intentando encontrar alguna cita que pudiera explicar mi interes, como escultor, por los libros me pareció especialmente interesante lo que dijo Abrahan Lincoln sobre las bibliotecas:" (...) protege de la hostilidad exterior, filtra los ruidos del mundo, atenúa el frio que reina en los alrededores y da, también, una sensación de omnipotencia. Y es que la biblioteca multiplica las míseras capacidades del hombre: es un concentrado de tiempo y espació"

Como escultor encuentro interesante la concepción de microcosmos con su tiempo y su espacio. La escultura también nace, en muchos casos, con la voluntad de generar territorios donde las miserias y las virtudes de los hombres puedan reflejarse.

Posiblemente por esto me siento atraido por las bibliotecas.... Borges fue mucho mas lejos, en su amor a los libros, y dijo "El Paraiso es una biblioteca"