El tren més llarg del món
Veure avançar en mig del desert un tren
amb desenes de vagons carregats de mineral de ferro, d’una llargada de tres
quilòmetres i produïnt un soroll aclaparant no pot passar desapersegut. Aquest
monstre en forma de tren és el més llarg i lent del món, però a part
del mineral, ell sol mou el 30% de l'economia de Mauritània.
Aquesta línia s’obre camí entre les fronteres geogràfiques de Mauritània, el Marroc i la zona controlada pel Front Polisari. Segurament és l’única frontera física que pot sobreviure en una zona de dunes apàtrides , on els seus habitans se'ls coneix com “Fills dels núvols”
La companyia ferroviària Societat Nacional Industrial i Minera (SNIM) és l’encarregada de traslladar els milers de tones de ferro de les mines a cel obert de Zouérat, població endinsada 900 quilòmetres en el desert del Sàhara, al port de Nouadhibou, la ciutat més industrial de Mauritània, encarregada d’exportar la totalitat d’aquest mineral a la Xina.
Però aquest recorregut és molt més que una xarxa industrial. Entre les dues ciutats no hi ha carreteres, per aquesta raó el tren disposa de dos vagons condicionats pel transport de persones , insuficients per les necessitats de la població. Aquest fet fa que en els 200 vagons carregats de ferro s’instal·lin centeners de polissons mauritans i saharauís carretegant infinitat de paquets; aquest viatge s’allarga durant 18 hores.
Només al sortir de Nouadhibo el tren s’endinsa en mig de milers i milers de dunes recalfades que sequen la gola i l’ànima; però quan creus que estàs en la fi del món, l’amabilitat dels Mauritans i l’impressionant monòlit de Ben Amera, el tercer més gran del món, et retornen la confiança què la vida és possible fins i tot en mig del desert.
Aquesta línia s’obre camí entre les fronteres geogràfiques de Mauritània, el Marroc i la zona controlada pel Front Polisari. Segurament és l’única frontera física que pot sobreviure en una zona de dunes apàtrides , on els seus habitans se'ls coneix com “Fills dels núvols”
La companyia ferroviària Societat Nacional Industrial i Minera (SNIM) és l’encarregada de traslladar els milers de tones de ferro de les mines a cel obert de Zouérat, població endinsada 900 quilòmetres en el desert del Sàhara, al port de Nouadhibou, la ciutat més industrial de Mauritània, encarregada d’exportar la totalitat d’aquest mineral a la Xina.
Però aquest recorregut és molt més que una xarxa industrial. Entre les dues ciutats no hi ha carreteres, per aquesta raó el tren disposa de dos vagons condicionats pel transport de persones , insuficients per les necessitats de la població. Aquest fet fa que en els 200 vagons carregats de ferro s’instal·lin centeners de polissons mauritans i saharauís carretegant infinitat de paquets; aquest viatge s’allarga durant 18 hores.
Només al sortir de Nouadhibo el tren s’endinsa en mig de milers i milers de dunes recalfades que sequen la gola i l’ànima; però quan creus que estàs en la fi del món, l’amabilitat dels Mauritans i l’impressionant monòlit de Ben Amera, el tercer més gran del món, et retornen la confiança què la vida és possible fins i tot en mig del desert.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada