Societat secreta

Dibuix fet en la plaça Dejemma El-Fná on es veu un grup de Marroquins pescant
botelles de Coca Cola











Dibuix d'un cap de vaca tallat, realitzat en un mercat de Marrakech

Durant vint dies hem nomadejat pel Marroc, les nostres motxilles eren magres ja que voliem lliscar, amb poc pes, per unes de les entrades de l'Africa. Dins de les bosses de viatge portavem quatre llibres, un d'ells era un poemari de Bruno Galindo titulat Africa para sociedades secretas http://www.cccb.org/.../es/participant-bruno_galindo-22492%20-%20En%20caché - .






Mapa extret d'un atles del 1872. Editorial Libreria de Juan Bastinos é Hijos.


És clar que el títol del blog és un plagi públic del poemari aerotransportat, però estic segur que Galindo serà comprensiu i em deixarà prendre-li les seves lletres amb olors d'un continent al que s'atreveixen a cantar-li, escriure-li i pintar-lo gent tant difrent com la Shakira http://letras.terra.com/shakira/1657452/%20-%20Estados%20Unidos, Joan Goytisolo http://www.letraslibres.com/index.php?art=7809 o el mateix Miquel Barcelo.

Dibuix realizat des del darrera d'un tot terreny pel desert del Sahara

He aterrat unes quantes vegades al Marroc pensat que el proper viatge aniria a terres més endins com són Argelia i Mauritania primer, Mali i el Senegal després. Aquests llocs són més que fites d'un Google Earth http://earth.google.es/, són el meu mapamundi desitjat carregat de misteris per descubrir.

Aquestes vegada ens hem mogut, casi exclusivament, amb transports col·lectius, voliem alluyar-nos dels aterratges forçosos i planejar suaument per intentar desxifrar els seus codis secrets.

Cementiri musulmà. En aquests cementeris no hi ha cap identificació dels morts.

Glosari del meu mapa mundi africà

Àfrica: Aquest continent és, per mi, una gran zona de calors, de sorres groges contrastades amb una suposada vegetació intensíssima, de les sabanes i la selva, que nomes he vist per tv. És un continent de joves que tenen un peu en les tradicions ancestrals i les mans a un mòbil connectat al món.

En el meu mapamundi, Àfrica es divideix amb dues parts, la mulsumana i la resta. La primera m'atrau per la seva passió i búsqueda de la seva identidat a la vegada que em repeleix pel seu tractament a les dones.

Al-Jazeera http://www.aljazeera.net/: Tv per via satèlit del món àrab. Omnipresent en totes les tv de l'Àfrica subsahariana t'atrapa per diferents raons. Els mapes que mostren tenen un desplaçament del seu centre a la part alta de l'Àfrica. Nosaltres som, per Al-Jazeera, les periferies......

Aire condicionat: En els meus viatges al desert hi ha dues èpoques. Els viatges que he dormit amb hotels amb aire condicionat i els que no en tenen. La climatització et dona comoditat però el seu zum-zum constant t'ailla dels subtils moviments de la vida del desert.

Desert: Extensió de terra sense limits que jo relaciono amb el Sahara. Actualment hi pots trobar des d'una moto, a un japonesa fent fotos. Jo segueixo esperant a trobar-me a Lawrence d'Arabia a darrera de cada duna.

Djemma El-Fná: Segurament una de les places més famoses de món. És el centre turístic de Marrakech, a les cinc de la tarda tothom es dirigeix a la plaça, on viatgers, marroquins i turistes s'entrelliguen sense gairebé diferenciar-se. Aquesta plaça és la responsable de la meva passió pel Marroc i pel continent Africà. Després de múltiples visites, la plaça, segueix tenint la magia de lo incomprensible.

Internet 0.2: El món occidental navega per internet en l'era 2.0. Els locutoris de l'Àfrica Subsahariana són diferents: tenen teclats de comprensió impossible, ritmes de connexió "desesperants" i en tots fa una calor insoportable. Tot i això, són un punt de trobada dels joves, tan d'homes com de dones. En ells, mantenen conversacions amb la resta del món amb molt poca discreció.

El cuscús i la cuscusera: Aliment i estri més popular de l'Àfrica del Nort. Sovint es menja el divendres, dia de festa, i es comparteix en familia. El cuscús precuinat que comprem en els nostres supermercats no té res a veure amb el que es prepara en el continent veí. El nostre és un plat a mig camí entre l'arros i la pasta; el seu té personalitat pròpia. Es menja amb salsa i carns...es presenta amb una safata on tots els començals aborden a la vegada.

Land Rover Defender: 4x4 per excel·lència de l'Àfrica. Per mi és un icono del continent, ja que recull el que un viatger demana d'un cotxe. A diferència dels actuals tots terrenys, els Land Rovers no t'aillen del territori, dins tragues pols, et mous als rítmes dels camins i estas condenat a concentrar-te en el paisatge, ja que és impossible mantenir una conversa amb els teus acompanyants pel soroll de dintre.

Marroquins veien passar el temps.

Soldador jove marroquí amb una protecció facial curiosa.

Dibuix de carn penjada en un mercat

Narradors de contes en la plaça de Marrakech

Restaurants de la plaça.

Projecte d'escultura

Fotografia de la plaça

Fantàstic cartell de promoció del cinema. Aquest cartell esta penjat a la porta del Cinema Eden de Marrakech.

Fotografies del Cinema Eden de Marrakech. Aquest cinema va ser un referent de l'oci de la ciutat. Ara està tancat i només pots visitar-lo si tens la sort de coincidir amb el seu vigilant que el mostra molt urgullosament.

Juan Goytisolo ha escrit una serie d'articles sobre el món arab que va titular Cinema Edem http://www.amazon.co.uk/Cinema-Eden-Essays.../1900209160.

Dibuix d'un mercat

Fotografia de la Menara

Serenitat sota terra

Ahora , en medio de la locura de las operaciones salidas y de las vacaciones de verano ... la ciudad nos regala imágenes serenas como estas .

Un poema de Borges

Propuesta de instalació.

Como cada verano, en nuestras autopistas aparecen coches cargados con voluminosas bacas que van de ida y vuelta a sus paises. Son recorridos de 2000 kilometros con la voluntad de pasar unos dias con los suyos.

Borges, en uno de sus poemas, narra alguna de las sensaciones que pueden tener estos nómadas del verano.

ARRABAL

El arrabal es el reflejo de nuestro tedio.

Mis pasos claudicaron

cuendo iban a pisar el horizonte

y quedé entre las casas,

cuadriculadas en manzanas

diferentes e iguales

como si fueran todas ellas

monótonos recuerdos repetidos

de una sola manzana.

El pastito precario,

desesperadamente esperanzado,

salpicaba las piedras de la calle

y divisé en la homdura

los naipes de colores del poniente

y sentí Buenos Aires.

Esta ciudad que yo creí pasado

es mi porvenir, mi presente;

los años que he vivido en Europa son ilusorios,

yo estaba siempre (y estaré) en Buenos Aires.

Dos dibuixos més "d'espais ambigus"

Refugiados sin refugio

.
Fotografia utilizada por la ONU en su campaña por el dia del refugiado

Hoy, dia 20 de junio, la ONU nos recuerda que 15 millones de personas en toda nuestra desequilibrada aldea global sufren de un estatus que nadie desea, el de refugiado. No hay que ir muy lejos para verlos, los encontramos en plazas, casa abandonadas o practicando la prostitucion en callejuelas de barrios antiguos. Son ciudadanos/as del mundo que por conflictos, por hambre o por falta de expectativas han abandonado sus casas sin las condiciones mínimas de seguridad o de prosperidad.

Hace un tiempo realizé esta propuesta que muestro en los dibujos de arriba para ayudar a reflexionar sobre esta situación.

Para mas informacion: http://www.unmultimedia.org/radio/spanish/detail/158245.html - En caché

Por qué nos gustan las bibliotecas?

"Intercambiador de libros" es una obra que realicé en el año

2008. Pertenece a un conjunto de 8 projectos de jugaban con la

similitud de los manuales de IKEA.

Todos los projectos eran denuncias irónicas

sobre la problemática de los indigentes, los emigrantes y las

prostitutas.

En este projecto proponía que los indigentes pudieran llevar

unas bibliotecas móbiles por las calles para facilitar el

intercambio de libros de segunda mano.

Dibujo recreacion de la mítica Biblioteca de Alejandria

Pintura de Miquel Barcelo, artista en la biblioteca

Escultura de Manolo Valdes, que representa una biblioteca. Está

realizada con bloques de madera

Por qué nos gustan las bibliotecas?

Las bibliotecas y sus inquilinos los libros, no han sido un motivo muy utilizado por los artistas plásticos para ser pintadas/dos o esculpidas/dos. Muy diferente sucede en la literatura, en infinidad de ensayos, cuentos o novelas, el protagonista són las bibliotecas o los libros.

Recientemente he comprado un ensayo de Jacques Bonnet titulado Bibliotecas llenas de fantasmas, publicado por la editorial Anagrama. Sus 135 paginas estan repletas de anécdotas, reflexiones y análisis sobre los libros y los enamorados de ellos.

En todo el libro no he encntrado citas o reflexiones del por qué algunos artistas plásticos nos sentimos atraidos por el mundo de los libros. Intentando encontrar alguna cita que pudiera explicar mi interes, como escultor, por los libros me pareció especialmente interesante lo que dijo Abrahan Lincoln sobre las bibliotecas:" (...) protege de la hostilidad exterior, filtra los ruidos del mundo, atenúa el frio que reina en los alrededores y da, también, una sensación de omnipotencia. Y es que la biblioteca multiplica las míseras capacidades del hombre: es un concentrado de tiempo y espació"

Como escultor encuentro interesante la concepción de microcosmos con su tiempo y su espacio. La escultura también nace, en muchos casos, con la voluntad de generar territorios donde las miserias y las virtudes de los hombres puedan reflejarse.

Posiblemente por esto me siento atraido por las bibliotecas.... Borges fue mucho mas lejos, en su amor a los libros, y dijo "El Paraiso es una biblioteca"

Els dos ..... las dos ...

Aqui teniu el primer dibuix de la sèrie espais ambigus.

Que poco sabemos del gato de nuestro vecino....

En estos momentos tenemos en la cartera cinematográfica una pequeña joya. La pelicula tiene el enigmático nombre de "Nadie sabe nada de gatos persas" http://www.blogdecine.com/.../nadie-sabe-nada-de-gatos-persas-un-recorrido-semidocumental-por-la-musica-underground-irani , diriguida por Bahman Ghobadi.

La pelicula está rodada como si se tratara de un documental que describe los grupos musicales que "sobreviven" en Teheran, capital de Iran.

En la cinta descubres la realidad urbana de los creadores que viven en una ciudad complicada por la presion política y religiosa. A la vez te maravilla la vitalidad y el ingenio que le ponen los creadores para saltarse las restrigiones del estado.

La película hace pensar si las nuevas corrientes creativas seguirán siendo generadas en occidente o si los nuevos nucleos culturales asiáticos y africanos tomaran el relevo.

Construccion de una maquina del tiempo

No sé si la "máquina del tiempo" http://es.wikipedia.org/wiki/La_máquina_del_tiempo que ideó Herbert George Wells, padre del genero de la ciencia ficción, existió pero yo estoy trabajando en algo parecido; eso sí, mas modesta.

Mi máquina permitirá viajar, de delante hacia atrás y de atrás hacia delante por un paraje; como si se tratara de "paradojas temporales" o "universos paralelos" mi artefacto permitira ver fotos, dibujos y textos de mis paisajes preferidos.

Escultures de 3D...

D'aquest mes d'abril i fins al set de juliol es pot veure al Centre Cultural de Bancaja a València l'exposició titulada "Tanagras. Figuras para la vida y la eternidad". Son unes 210 petites escultures cedides pel museu del Louvre.

En el lik del Centre Cultural http://obrasocial.bancaja.es/cultura/.../exposicionesficha.aspx?ID i aquest video http://vodpod.com/watch/3333291-las-tanagras-del-louvre podeu fer-vos una idea molt clara de la bellesa d'aquestes petites obres. També trobareu uns excel·lents textes que expliquen la historia i la funció de les Tanagras.

Per a mi hi ha tres aspectes que fan especialment interessant les Tanagras; el primer és el seu pas d'una funció sagrada a una altra decorativa. Sembla ser que aquestes escultures van néixer amb la finalitat de ser enterrades amb els personatges relevants, com en altres cultures hi havia la custum d'enterrar objectes amb la funció de acompanyar i donar prestigi al difun. Posteriorment, las tanagras, van convertir-se amb objectes decoratius en les cases benestants. Si les observem, veuerem com trobem el rastre de les seves dues funcions. Per un cantó la dignitat del diví y per l'altre la bellesa dels objectes amb finalitat decorativa. Per una banda, la espiritualitat del objecte amb funcions transcendentals i per l'altra la representació d'activitats de la vida cotidiana. Una i altra funció fan especials aquestes petites escultures.

Un altre aspecte a destacar de les Tanagras és la seva reproducció en sèrie. En l'exposició podem veure un motlle de dues peçes dels que es feien servir per fer còpies. Al meu entendre, aquest aspecte les hi dona un punt que podriem dir "modern". La seriació permet popularitzar i rebre més influencies dels gustos més populars.

Per últim, les Tanagras estaven pintades. Aquest aspecte és per a mi especialment interessant ja que s'allunya de l'escultura monocroma que va acabant-se imposant. Al veure una escultura pintada, podriem dir avui, que és com anar al cinema a veure una pel·licula de 3D, en resum...una exposició fantàstica.

Una escultura per ser pintada.

Els espais públics són les àgores actuals. Tots ens omplim la boca sobre el seu us, el seu disseny i els omplim d'objectes, que moltes vegades, no han estat pensats pel seus legítims usuaris.

La meva aportació en aquesta escultura pública, que vaig realitzar a petició de l'ajuntament de Santa Perpetua , és el gust que em provoca veure-la pintada i repintada pels joves de la ciutat.

Fotos de espacios ambiguos

Fer visibles els invisibles

A les portes de la primavera, i amb el fred encara instal·lat en els nostres carrers, l'Ajuntament de Barcelona ha fet públiques les gèlidades dades de l'operació fred d'aquest hivern. Aquest any ha estat el que han tingut més dies en marxa les mides excepcionals d'oferir menjar calent i espai per dormir als sense sostre de la ciutat.

Cal felicitar qualsevol iniciativa que doni qualitat de vida als indigents, però cal veure un informe que també ha aparegut avui que diu que estan augmentant molt les persones que dormen al carrer.

Del primer informe cal estar orgullosos de saber que els nostres representats municipals facin el que esperem d'ells; del segon, nomes puc treure una conclusió, el suspens general d'una societat hipòcrita que només actua amb els desastres.

Fa uns temps vaig presentar aquests dos projectes per fer visibles en els nostres parcs als invisibles.

Habitaciones separas.

Una "habitación própia" de Virgina Woolf y el poema "habitaciones separadas" de Luis Garcia Montero són dos obras que hablan de los espacios y de los cosmos individuales. La escritora y el poeta hablando de la "la soledad como camino que recorre el viajero para encontrar su propio espacio" ha inspirado mi nueva escultura titulada "Habitaciones Separadas".

Una construcción de metal, con un rellano en su interior, que se abre a dos puerta cerradas, són la parte constructiva de la escultura. En dos de sus paredes exteriores encontraremos imagenes de cuatro individuales vidas. Una mostrará la soledad, otra la violencia, la tercera la inocencia y la última la sensualidad.

Tanques & laberints sense fi.

Helicòpter militar a l'Afganistà en una operació militar.

Tanca de mirall. Dibuix de l'autor.

Els que fem servir l'art per explicar les nostres històries ens trobem, amb el peu canviat, cada vegada que pasen situacions difícils al món. De cop, les nostres cabòries queden escanyades per un terratrèmol que fa remoure el cor, una crisi que ens deixa pàlits al veure els aturats o una invasió que ens fa replanteixar el sentit de la justícia. Si algú té dubtes de la funció de l'art com narrador de catàstrofes per obrir esperances, cal que llegueixi a Roberto Bolaño en el llibre: 2666 http://www.elojocritico.net/webant/cultul6.html .

La proposta"tanca de mirall" (proposta d'una instal·lació) és una de les meves aportacions per reflexionar sobre els conflictes. Trobem una sala partida per la mitad per una tanca de tres metres d'alçada construïda de miralls. La tanca està recuberta per una alambrada que va d'un extrem a un altre. L'espectador mira la tanca i es reflecteix a si mateix.

Espais ambigus

Bugaderia automàtica

Zona de descans a una àrea de servei a l'autopista.

Estació de l'AVE a Madrid.

Escultura pública meva a Santa Perpètua de la Moguda

Els espais ambigus són les zones de ningú; territoris fronterers que pasem de puntetes, racons desaperçebuts, zones de trànsit que mirem sense interés, són espais que oblidem amb la mateixa velocitat que els hem viscut.

Alguns d'aquests territoris són inhòspits com els espais dels ascensors, altres entranyables com les zones vallades on juguen els nens en els parcs. Molts d'aquests espais, tot i no ser protagonistes, són extremadament vius com la bugaderia automàtica de la pel·licula d'Isabel Coixet la "Vida sin mi".

Jo sóc un caçador d'aquests espais. Quan en trobo un, l'encerclo al cap com fan els nens quan encerclen amb un guix la seva silueta al terra en un pati. Són zones on els escultors trobem elements que després farem visibles en les nostres obres..