Espais ambigus

Bugaderia automàtica

Zona de descans a una àrea de servei a l'autopista.

Estació de l'AVE a Madrid.

Escultura pública meva a Santa Perpètua de la Moguda

Els espais ambigus són les zones de ningú; territoris fronterers que pasem de puntetes, racons desaperçebuts, zones de trànsit que mirem sense interés, són espais que oblidem amb la mateixa velocitat que els hem viscut.

Alguns d'aquests territoris són inhòspits com els espais dels ascensors, altres entranyables com les zones vallades on juguen els nens en els parcs. Molts d'aquests espais, tot i no ser protagonistes, són extremadament vius com la bugaderia automàtica de la pel·licula d'Isabel Coixet la "Vida sin mi".

Jo sóc un caçador d'aquests espais. Quan en trobo un, l'encerclo al cap com fan els nens quan encerclen amb un guix la seva silueta al terra en un pati. Són zones on els escultors trobem elements que després farem visibles en les nostres obres..