Societat secreta

Dibuix fet en la plaça Dejemma El-Fná on es veu un grup de Marroquins pescant
botelles de Coca Cola











Dibuix d'un cap de vaca tallat, realitzat en un mercat de Marrakech

Durant vint dies hem nomadejat pel Marroc, les nostres motxilles eren magres ja que voliem lliscar, amb poc pes, per unes de les entrades de l'Africa. Dins de les bosses de viatge portavem quatre llibres, un d'ells era un poemari de Bruno Galindo titulat Africa para sociedades secretas http://www.cccb.org/.../es/participant-bruno_galindo-22492%20-%20En%20caché - .






Mapa extret d'un atles del 1872. Editorial Libreria de Juan Bastinos é Hijos.


És clar que el títol del blog és un plagi públic del poemari aerotransportat, però estic segur que Galindo serà comprensiu i em deixarà prendre-li les seves lletres amb olors d'un continent al que s'atreveixen a cantar-li, escriure-li i pintar-lo gent tant difrent com la Shakira http://letras.terra.com/shakira/1657452/%20-%20Estados%20Unidos, Joan Goytisolo http://www.letraslibres.com/index.php?art=7809 o el mateix Miquel Barcelo.

Dibuix realizat des del darrera d'un tot terreny pel desert del Sahara

He aterrat unes quantes vegades al Marroc pensat que el proper viatge aniria a terres més endins com són Argelia i Mauritania primer, Mali i el Senegal després. Aquests llocs són més que fites d'un Google Earth http://earth.google.es/, són el meu mapamundi desitjat carregat de misteris per descubrir.

Aquestes vegada ens hem mogut, casi exclusivament, amb transports col·lectius, voliem alluyar-nos dels aterratges forçosos i planejar suaument per intentar desxifrar els seus codis secrets.

Cementiri musulmà. En aquests cementeris no hi ha cap identificació dels morts.

Glosari del meu mapa mundi africà

Àfrica: Aquest continent és, per mi, una gran zona de calors, de sorres groges contrastades amb una suposada vegetació intensíssima, de les sabanes i la selva, que nomes he vist per tv. És un continent de joves que tenen un peu en les tradicions ancestrals i les mans a un mòbil connectat al món.

En el meu mapamundi, Àfrica es divideix amb dues parts, la mulsumana i la resta. La primera m'atrau per la seva passió i búsqueda de la seva identidat a la vegada que em repeleix pel seu tractament a les dones.

Al-Jazeera http://www.aljazeera.net/: Tv per via satèlit del món àrab. Omnipresent en totes les tv de l'Àfrica subsahariana t'atrapa per diferents raons. Els mapes que mostren tenen un desplaçament del seu centre a la part alta de l'Àfrica. Nosaltres som, per Al-Jazeera, les periferies......

Aire condicionat: En els meus viatges al desert hi ha dues èpoques. Els viatges que he dormit amb hotels amb aire condicionat i els que no en tenen. La climatització et dona comoditat però el seu zum-zum constant t'ailla dels subtils moviments de la vida del desert.

Desert: Extensió de terra sense limits que jo relaciono amb el Sahara. Actualment hi pots trobar des d'una moto, a un japonesa fent fotos. Jo segueixo esperant a trobar-me a Lawrence d'Arabia a darrera de cada duna.

Djemma El-Fná: Segurament una de les places més famoses de món. És el centre turístic de Marrakech, a les cinc de la tarda tothom es dirigeix a la plaça, on viatgers, marroquins i turistes s'entrelliguen sense gairebé diferenciar-se. Aquesta plaça és la responsable de la meva passió pel Marroc i pel continent Africà. Després de múltiples visites, la plaça, segueix tenint la magia de lo incomprensible.

Internet 0.2: El món occidental navega per internet en l'era 2.0. Els locutoris de l'Àfrica Subsahariana són diferents: tenen teclats de comprensió impossible, ritmes de connexió "desesperants" i en tots fa una calor insoportable. Tot i això, són un punt de trobada dels joves, tan d'homes com de dones. En ells, mantenen conversacions amb la resta del món amb molt poca discreció.

El cuscús i la cuscusera: Aliment i estri més popular de l'Àfrica del Nort. Sovint es menja el divendres, dia de festa, i es comparteix en familia. El cuscús precuinat que comprem en els nostres supermercats no té res a veure amb el que es prepara en el continent veí. El nostre és un plat a mig camí entre l'arros i la pasta; el seu té personalitat pròpia. Es menja amb salsa i carns...es presenta amb una safata on tots els començals aborden a la vegada.

Land Rover Defender: 4x4 per excel·lència de l'Àfrica. Per mi és un icono del continent, ja que recull el que un viatger demana d'un cotxe. A diferència dels actuals tots terrenys, els Land Rovers no t'aillen del territori, dins tragues pols, et mous als rítmes dels camins i estas condenat a concentrar-te en el paisatge, ja que és impossible mantenir una conversa amb els teus acompanyants pel soroll de dintre.

Marroquins veien passar el temps.

Soldador jove marroquí amb una protecció facial curiosa.

Dibuix de carn penjada en un mercat

Narradors de contes en la plaça de Marrakech

Restaurants de la plaça.

Projecte d'escultura

Fotografia de la plaça

Fantàstic cartell de promoció del cinema. Aquest cartell esta penjat a la porta del Cinema Eden de Marrakech.

Fotografies del Cinema Eden de Marrakech. Aquest cinema va ser un referent de l'oci de la ciutat. Ara està tancat i només pots visitar-lo si tens la sort de coincidir amb el seu vigilant que el mostra molt urgullosament.

Juan Goytisolo ha escrit una serie d'articles sobre el món arab que va titular Cinema Edem http://www.amazon.co.uk/Cinema-Eden-Essays.../1900209160.

Dibuix d'un mercat

Fotografia de la Menara