Sense topografies...

Sense topografies...és el nom definitiu de la instal·lació que presento pel projecte Amnistia Internacional. La instal·lació vol reflectir els efectes perversos que tenen els grans murs divisoris que encara trobem en el món. Bona part d'aquests s'han construït amb l'excusa de protegir als que ens trobem en una part d'ells. Per aquesta raó la instal·lació parla de nosaltes, els suposadament protegits, i d'ells, els aïllats i condemnats a la manca de llibertats.

Les grans tanques i murs ocupen un extens espai topogràfic en el món; les seves repercusions son més importants que les purament físiques o polítiques. Viure dins d'una topografia limitada és estar condemnat a una identidad de segona ja que es restringeix l'espai vital.

Com en altres solucions humanes, en resposta als conflictes, els grans murs són el fruit d'un fracas, d'una manca de diàleg. Les tanques divideixen continents, països, regions i sobre tot famíles, i per tant, experiències vitals.

Sense topografies..parla d'això, parla d'ells i de nosaltres...parla de tots.