Com recordem? Caldrà diferenciar com recordavem abans de l'us massiu de la fotografia i com ho fem ara; ara, els records estan dins de memòries de càmares digitals, d'esmarfons o d'ordinadors. Aquesta nova manera de recordar ha fet que dificilment poguem descriure un paissatge, un lloc, sense ajudar-nos de mitjans digitals.
Per culpa o gràcies a aquesta nova realitat, la capacitat d'explicar, "con pelos y señales" un viatge sense la tecnologia dels "power-points" s'ha convertit casi en un fet impossible. Pel viatger, per haver perdut vocabulari en explicar els matissos de les tonalitats del verds que ha pogut disfrutrar i pels amics, que, sense tecnologia punta, poden quedar-se dormits en el primer port que s'ha fet escala.
A mig cami entre les fotografies guardades en un iPhone 5 i la gran literatura de viatges hi ha la possibilitat de dibuixar. I aquests dibuixos poden haver-se fet "insito" o a partir del records, d'apunts fets trepitjant terra i, de material fotogràfic.
Jo convino les dues últimas opcions...m'agrada dibuixar de la realitat, però també m'agrada dibuixar en el taller. En aquest i gràcies a la claritat i possibilitats de l'Aipad un, reviu i multiplica els recors dels paissatges viscuts.
Al mirar un mapa em passa una cosa semblant...al començament del viatge el miro per poder comprendre el pais. Després el torno a mirar per recordar que em va aportar la zona per on vaig viatjar. En aquest doble recurregut, el paissatge es torna més meu i més comprensible.
Aquest es una de les raons per les que incorporo mapes en els meus dibuixos. Els dibuixos ens converteixen en una suma de esboços fets insitu, de fotografies, de mapes o visions del Google Air..També m'agrada incorporar petites notes donant al dibuix un record global...
, es com les visions que han de tenir, des de l'aire, aquestes aus dibuixades a
Ziguinchor, en les seves migracions a l'africa.
