..................

La veritat, estic fart de sentir impotència per com va tot...

Mapes sentits

En el recent viatge al Senegal vaig perdre, els primers dies, la fantàstica guia trotamundos....un clàssic dels viatgers http://www.anayatouring.com/coleccion/trotamundos/ dits motxileros.

En un restaurant tradicional de Dakar, amb una calor que res havia d'envejar a la de Nouakchott, el missioner caputxí Tura, que vaig aprofitar per visitar, em va dibuixar aquest mapa, el qual em va acompanyar per tot el Senegal. Uns simples traços, en el meu llibre de dibuixos, van obrir-me al pais....

Els mapes ens acompanyen, en diferentes formes i formats; Un clar exemple son les oficines de turisme, especialment les franceses. No costa d'imaginar-les com la biblioteca d'Alejandria, en la seva secció de mapes...En aquest cas, mapes de paper charol, que ens situen perfectament en mig d'una laberíntica ciutat mitjeval o en una complicada xarxa de metros....

 

Però aquests mapes tenen trampa....perquè no volen fer-nos descubrir res, ens volen situar en una ruta de compres o en un circuit de monuments.... no són mapes, són manuals, com els d'IKEA, d'usuaris d'una cultura predigerida....

Una altra cosa molt diferent són els mapes sentits...aquests són construïts per l'experiència d'haver trepitjat el territori....com el que vaig dibuixar desprès d'haver visitat Saint Louis.....El dibuixar-lo es converteix en un acte màgic per recordar el seu magnífic pont....les seves desèrtiques platges i, sobre tot, per recordar (tornat a viure) la seva gent....

No estic parlant necessariament de mapes dibuixats. Hi ha mapes sentits que, tot i ser extrets del Google maps, tenen vida real.

Un clar exemple es aquest cartell-mapa, una sensible barreja del Google Maps https://maps.google.es/maps?hl=es&ie=UTF-8 en una simple rodona.... De cop, la imatge feta per satèlit es converteix en un mapa precis i, sobretot, humà.

Per mi, aquests mapes, els personals, els que dic els sentits, tenen dues funcions....la primera, com el que vaig fer a Marraqueix,  titulat la primavera àrab. El mapa serveix com a notari d'un fet viscut. Situa la meva visió de les cigueñas, en un lloc determinat i dic, els viatgers, podem anar a reviure la mateixa experiència.

No cal anar a l'Àfrica per fer aquest tipus de mapes...El dimarts passat, pel matí, vaig haver de fer diferents coses per la ciutat....Anar a clases de Frances, comprar al mercat i visitar al metge. Per la nit, a casa, vaig reconstruir el recorregut. Un matí complicat (possiblement tedios) va convertir-se (gràcies al mapa) en una aventura...

Un altre cas són els que faig per anar a un lloc. Aquests mapes tenen molt de planificació...tenen la funció de no predre's per la xarxa de carreteres i carreteretes......Aquest tipus de mapes, com el que he fet aquest matí per poder arribar al destí on havia d'anar, son el resultat d'una observacio dels mapes de carretera, el google maps i de la Via Michelin http://www.viamichelin.es/....tanta informació no pot ser processada en el meu cap....i necessito fer un mapa a la meva mida...on Montserrat, el mar i les vinyes de Vilafranca del Penedes tenen més importància que els rètols de la  A7.

Per últim, els mapes són per mi la il·lusio d'un projecte fet o per fer...com aquest traç, en vermell, sobre un mapa de l'àfrica, extret d'un envoltori d'una xocolata artesana... Un traç, fet en més il:lusio que res,  d'un futur viatge pel territori dels Tuareng...aquests fan servir les estrelles (il.lusions com les meves) com el mapa mes gran possible.

Fruites HOM

Una de pops i de calamars................

Fa uns dies vaig escriure que m'agrada dibuixar peixos. Una de les raons és que els trobo estranys, tan, que els relacionava per les seves formes, textures i colors amb els extraterrestres. Buscant aquesta relació vaig trobar en el You Tube unes imatges gravades per una companyia petrolera en la que es veia un calamar a dos quilometres sota el mar http://www.youtube.com/watch?v=80SbH29Wsxs. Si les mireu veureu què és el que vull dir.

Mirar és el primer estadi per comprendre....mirar al fons de mar ha estat i segueix sent la gran dificultat i a la vegada el gran misteri.

Les grans similituts que tenen un simple calamar amb alguns extraterrestres dels que veiem en el cinema és del tot sorprenen. Tentàcles, viscositats, fosforecències són algunes de les similituts...

Dibuixar formes volàtils, colors canviants, anatomies aleatòries, són dificultats per les que no tenim formació o recursos. Però aquesta falta de referències les fa atraients

Fa un temps vaig comprar a l'Altaïr un llibre de com cuinar el peix. Es titula "En las profundidades. Cocinar pescado desde Venecia hasta Tokio" http://www.alianagastronomia.com/L9788496599994_en-las-profundidades-cocinar-pescado-desde-venecia-hasta-tokio.html Su autor Jake Tilson es una mezcla de cuiner, investigador i artista. El llibre es una meravella. D'aquest llibre he extret una senzilla recepta de calamars amb espaguettis.

Comprem mig quilo de calamars, els mes petits que tinguin. Per facilitar la feina digueu.li a la peixetera que els netegi. Sembla fàcil però us ben asseguro que no ho és. Poseu a bollir l'aigua i tireu els espaguettis....recordeu...al dente!!

Talleu els calamars i amb un bon raig d'oli els passeu per la paella no més de 4 minuts. Tireu un bon grapat de xulivert i junteu els espaguettis en la mateixa paella que hem cuït els calamars...dos o tres minuts més i a dinar!. Està clar que aqui toca un vi blanc o rosat...això si...molt fred.

Els "Haiku" Abraham Mohino

Aquest matí, dins de les jornades de tallers oberts i en concret, en el taller que presentem el col·lectiu Artists in a Room, l'artista Abraham ha presentat el seu llibre "Persistència del blanc titani en temps dels ametllers batuts". També han hagut accions poèticas de Marta Darder.

Vista general de la meva obra

Teatre familiar en el taller

Aquest matí, en les jornades de tallers oberts, en el taller de la Maïs on presentem la primera mostra del col·lectiu "Artists in a Room" s'ha organizat una sessió de teatre familiar del grup Mudeteatre http://mudeteatre.wordpress.com/. L'obra ha estat un èxit de públic...és un gustazo que els tallers dels escultors estiguin oberts al públic més jove.

Concert de la inaguració

Aquesta tarda hem inagurat la primera expo del grup "Artists in a Room".  Ha estat un grup de rock els "Soul Purpose" http://www.wolfestmusic.com/listado_bandas.php?ver=S els que han obert el mini cicle de teatre, presentació de llibre i música que hem organizat dins de les jornades de tallers oberts de Ciutat Vella. Tots aquests actes els fem en el taller de l'escultora Maïs http://www.mais.mydocumenta.com/ .

El grup Soul Purpose tocant al devant de la meva obra.

Vistes generals del grup tocant

Vista general de la meva obra.

Sèrie: Planta -2

Sèrie: Planta -2

Sèrie: Planta -2

"Viaje al fondo del mar"

Cada vegada que vaig a la Boqueria no m'hen puc estar d'anar a la zona del peix i no perquè sigui un consumidor implicat amb la dieta sana, sinò perquè m'atrauen les formes, colors, textures i estranyenses del peixos i crustacis. Crec que aquest interés va neixer amb la sèrie "Viaje al fondo del mar" http://www.youtube.com/watch?v=gmQp4lSgIlg Dibuixar peixos es com dibuixar extraterrestres....tot està per descobrir...res està on ha d'estar...

. 

.

Una terraza con vistas en Dakar

Poc a poc, les experiències del viatge al Sàhara van quedant al darrera. Alguns records van perdent-se i només puc agafar-me per no convertir-los nomes en un albun de fotos, als dibuixos i notes que vaig fer. Un viatge són olors, pols,.. al Sàhara molta pols,.. i persones. En el meu blog de viatges intento explicar aquestes altres fotos...la carn recent morta i la pau d'una terrassa amb vistes....

Aquest dibuix el vaig realitzar minuts abans del sacrifici.....la festa per la seva mort contrastava amb les meves contradiccions....em dolia la seva mort però l'entenia,  la carn em va encantar....Viatjar és això, mirar de front les idees que portem a la motxilla i posar-les en entredit.

Si voleu seguir el meu viatge a la casa del meu amic Jou al Senegal visiteu el blog:

http://desiertosdibujados.blogspot.com.es/

+ cultura, sisplau!

Fa un temps, el president d'una coneguda fundació d'un important banc va dir una frase que ha creat força polèmica: Menos Kansdinski y mas Alzheimer (referent a les inversions) http://www.lavanguardia.com/vida/20091110/53820723657/las-donaciones-a-la-investigacion-biomedica-se-cuadruplican-en-catalunya-en-los-ultimos-tres-anos.html

No penso entrar en polèmica sobre aquesta desafortunada declaració, perquè no és el meu problema el què pensen alguns "prohoms" sobre la cultura. Ningú amb una mica de seny discuteix el paper que tenen les biblioteques, el teatre, el cinema o les exposicions com a barem per medir la salut mental d'un pais...i tot i que pot resultar una mica demagoc, dic: més cultura per ajudar, entre altres coses, a retrassar L'alzheimer.

Aquest dissabte vaig ser convidat a l'inaguració d'una escultura dels meus amics Marta i Josep Plandiura http://www.plandiura.net/art_catala/art_catala.htm. Poques vegades un pot participar en un acte com aquest: L'escultura és un tramat de 16 metros de ferro que s'entrelliga a la mesura que va elevant-se.

L'escultura és espectacular, però el que més em va agradar va ser la implicació del municipi en l'acte de presentar-la en públic. Veient la gran quantitat de ciutadans contens amb la seva nova escultura em van venir al cap les declaracions de Menos Kansdinski y mas Alzahmer (per sort en vaig enrecordar). Esta clar que la cultura es de tots i que no em de deixar que algu la deixi en un segon pla en pro d'una crisis que nosaltres no em creat nosaltres.