31 d’ag. 2010

Molinets de vent





Aquest cap de setmana hem viatjat per la comarca de la Conca de Barberà. Territori d'oliveres, de murs de pedra, de poca aigua i molt poc poblada. Com totes les comarques del sud, paga el preu de ser el depositari de les empreses químiques i de les centrals nuclears del pais. També en aquesta zona s'han instal·lat bona part dels molins de vent de Catalunya.
Des de les ciutats veiem en bons ulls aquests generadors d'energia, però, són de tots conegudes, les crítiques, des de les zones rurals, d'aquests parcs eòlics.
Jo crec que cal escoltar els habitans de la zona, però tots estarem d'acord del majestuos d'aquestes obres. En aquests dibuixos vull expressar la importancia que exerceixen sobre el territori. .

30 d’ag. 2010

Contra la paret

Mur Israeli



Projecte d'instal·lació



"Contra la paret" és un projecte d'instal·lació que té com objectiu la de reflexionar sobre els "murs de la vergonya que trobem en el món" http://es.wikipedia.org/wiki/Muro_de_la_Vergüenza.


La instal·lació que presento en el dibuix, consta d'una tanca construida de miralls que divideix en dues parts una sala d'exposicions. En la part superior de la tanca de miralls hi ha un filat espinos que resegueix tot el mur.


La sala, dividida en dues parts, es converteix en una zona fronterera; una, on ens veiem reflectits en els miralls i l'altra, a la que no tenim accés per culpa del mur.




Projecte de J. Ishigami

A l'altra banda d'aquests murs de la vergona , aquest any, la Bienal d'Arquitectura de Venecia ha premiat al japones Junya Ishigami http://islasterritorio.blogspot.com/.../junya-ishigami-space-for-your-future_12.html . L'arquitecte va presentar un projecte on les idees preconcebudes que tenim de l'arquitectura desapareixen per transformar-se en subtils espais on l'home i els seu entorn són els protagonistes.


En el projecte de Junya Ishigami, els murs són transparents i els espais diàfans; trobem els altres murs on l'arquitectura té una funció, la de segregació. Actualment en el món trobem una sèrie de murs que han nascut amb l'excusa de ser fronteres protectores, però que en la realitat tenen la funció de contenció i segregació de les persones i les idees.


Fotografia meva de la frontera de Melilla-Nador





Territori fronterer entre Espanya i el Marroc




Vista del Marroc des de Melilla




Frontera Marroqui per mantenir aïllat al poble Saharauí




Frontera Greco-Chipriota





Mur que separa Mexic dels EE.UU

19 d’ag. 2010

Societat secreta

Dibuix fet en la plaça Dejemma El-Fná on es veu un grup de Marroquins pescant
botelles de Coca Cola











Dibuix d'un cap de vaca tallat, realitzat en un mercat de Marrakech

Durant vint dies hem nomadejat pel Marroc, les nostres motxilles eren magres ja que voliem lliscar, amb poc pes, per unes de les entrades de l'Africa. Dins de les bosses de viatge portavem quatre llibres, un d'ells era un poemari de Bruno Galindo titulat Africa para sociedades secretas http://www.cccb.org/.../es/participant-bruno_galindo-22492%20-%20En%20caché - .






Mapa extret d'un atles del 1872. Editorial Libreria de Juan Bastinos é Hijos.


És clar que el títol del blog és un plagi públic del poemari aerotransportat, però estic segur que Galindo serà comprensiu i em deixarà prendre-li les seves lletres amb olors d'un continent al que s'atreveixen a cantar-li, escriure-li i pintar-lo gent tant difrent com la Shakira http://letras.terra.com/shakira/1657452/%20-%20Estados%20Unidos, Joan Goytisolo http://www.letraslibres.com/index.php?art=7809 o el mateix Miquel Barcelo.


Dibuix realizat des del darrera d'un tot terreny pel desert del Sahara


He aterrat unes quantes vegades al Marroc pensat que el proper viatge aniria a terres més endins com són Argelia i Mauritania primer, Mali i el Senegal després. Aquests llocs són més que fites d'un Google Earth http://earth.google.es/, són el meu mapamundi desitjat carregat de misteris per descubrir.

Aquestes vegada ens hem mogut, casi exclusivament, amb transports col·lectius, voliem alluyar-nos dels aterratges forçosos i planejar suaument per intentar desxifrar els seus codis secrets.




Cementiri musulmà. En aquests cementeris no hi ha cap identificació dels morts.


Glosari del meu mapa mundi africà
Àfrica: Aquest continent és, per mi, una gran zona de calors, de sorres groges contrastades amb una suposada vegetació intensíssima, de les sabanes i la selva, que nomes he vist per tv. És un continent de joves que tenen un peu en les tradicions ancestrals i les mans a un mòbil connectat al món.

En el meu mapamundi, Àfrica es divideix amb dues parts, la mulsumana i la resta. La primera m'atrau per la seva passió i búsqueda de la seva identidat a la vegada que em repeleix pel seu tractament a les dones.


Al-Jazeera http://www.aljazeera.net/: Tv per via satèlit del món àrab. Omnipresent en totes les tv de l'Àfrica subsahariana t'atrapa per diferents raons. Els mapes que mostren tenen un desplaçament del seu centre a la part alta de l'Àfrica. Nosaltres som, per Al-Jazeera, les periferies......

Aire condicionat: En els meus viatges al desert hi ha dues èpoques. Els viatges que he dormit amb hotels amb aire condicionat i els que no en tenen. La climatització et dona comoditat però el seu zum-zum constant t'ailla dels subtils moviments de la vida del desert.

Desert: Extensió de terra sense limits que jo relaciono amb el Sahara. Actualment hi pots trobar des d'una moto, a un japonesa fent fotos. Jo segueixo esperant a trobar-me a Lawrence d'Arabia a darrera de cada duna.

Djemma El-Fná: Segurament una de les places més famoses de món. És el centre turístic de Marrakech, a les cinc de la tarda tothom es dirigeix a la plaça, on viatgers, marroquins i turistes s'entrelliguen sense gairebé diferenciar-se. Aquesta plaça és la responsable de la meva passió pel Marroc i pel continent Africà. Després de múltiples visites, la plaça, segueix tenint la magia de lo incomprensible.

Internet 0.2: El món occidental navega per internet en l'era 2.0. Els locutoris de l'Àfrica Subsahariana són diferents: tenen teclats de comprensió impossible, ritmes de connexió "desesperants" i en tots fa una calor insoportable. Tot i això, són un punt de trobada dels joves, tan d'homes com de dones. En ells, mantenen conversacions amb la resta del món amb molt poca discreció.

El cuscús i la cuscusera: Aliment i estri més popular de l'Àfrica del Nort. Sovint es menja el divendres, dia de festa, i es comparteix en familia. El cuscús precuinat que comprem en els nostres supermercats no té res a veure amb el que es prepara en el continent veí. El nostre és un plat a mig camí entre l'arros i la pasta; el seu té personalitat pròpia. Es menja amb salsa i carns...es presenta amb una safata on tots els començals aborden a la vegada.

Land Rover Defender: 4x4 per excel·lència de l'Àfrica. Per mi és un icono del continent, ja que recull el que un viatger demana d'un cotxe. A diferència dels actuals tots terrenys, els Land Rovers no t'aillen del territori, dins tragues pols, et mous als rítmes dels camins i estas condenat a concentrar-te en el paisatge, ja que és impossible mantenir una conversa amb els teus acompanyants pel soroll de dintre.





Marroquins veien passar el temps.

















Soldador jove marroquí amb una protecció facial curiosa.

















Dibuix de carn penjada en un mercat





Narradors de contes en la plaça de Marrakech


















Restaurants de la plaça.
















Projecte d'escultura






Fotografia de la plaça
























Fantàstic cartell de promoció del cinema. Aquest cartell esta penjat a la porta del Cinema Eden de Marrakech.



















































Fotografies del Cinema Eden de Marrakech. Aquest cinema va ser un referent de l'oci de la ciutat. Ara està tancat i només pots visitar-lo si tens la sort de coincidir amb el seu vigilant que el mostra molt urgullosament.

Juan Goytisolo ha escrit una serie d'articles sobre el món arab que va titular Cinema Edem http://www.amazon.co.uk/Cinema-Eden-Essays.../1900209160.


Dibuix d'un mercat



Fotografia de la Menara




























18 de jul. 2010

Serenitat sota terra




Ahora , en medio de la locura de las operaciones salidas y de las vacaciones de verano ... la ciudad nos regala imágenes serenas como estas .

4 de jul. 2010

Un poema de Borges


Propuesta de instalació.



Como cada verano, en nuestras autopistas aparecen coches cargados con voluminosas bacas que van de ida y vuelta a sus paises. Son recorridos de 2000 kilometros con la voluntad de pasar unos dias con los suyos.
Borges, en uno de sus poemas, narra alguna de las sensaciones que pueden tener estos nómadas del verano.
ARRABAL

El arrabal es el reflejo de nuestro tedio.
Mis pasos claudicaron
cuendo iban a pisar el horizonte
y quedé entre las casas,
cuadriculadas en manzanas
diferentes e iguales
como si fueran todas ellas
monótonos recuerdos repetidos
de una sola manzana.
El pastito precario,
desesperadamente esperanzado,
salpicaba las piedras de la calle
y divisé en la homdura
los naipes de colores del poniente
y sentí Buenos Aires.
Esta ciudad que yo creí pasado
es mi porvenir, mi presente;
los años que he vivido en Europa son ilusorios,
yo estaba siempre (y estaré) en Buenos Aires.

21 de juny 2010

Dos dibuixos més "d'espais ambigus"




20 de juny 2010

Refugiados sin refugio

.
Fotografia utilizada por la ONU en su campaña por el dia del refugiado




Hoy, dia 20 de junio, la ONU nos recuerda que 15 millones de personas en toda nuestra desequilibrada aldea global sufren de un estatus que nadie desea, el de refugiado. No hay que ir muy lejos para verlos, los encontramos en plazas, casa abandonadas o practicando la prostitucion en callejuelas de barrios antiguos. Son ciudadanos/as del mundo que por conflictos, por hambre o por falta de expectativas han abandonado sus casas sin las condiciones mínimas de seguridad o de prosperidad.
Hace un tiempo realizé esta propuesta que muestro en los dibujos de arriba para ayudar a reflexionar sobre esta situación.

9 de maig 2010

Por qué nos gustan las bibliotecas?








"Intercambiador de libros" es una obra que realicé en el año
2008. Pertenece a un conjunto de 8 projectos de jugaban con la
similitud de los manuales de IKEA.
Todos los projectos eran denuncias irónicas
sobre la problemática de los indigentes, los emigrantes y las
prostitutas.
En este projecto proponía que los indigentes pudieran llevar
unas bibliotecas móbiles por las calles para facilitar el
intercambio de libros de segunda mano.


Dibujo recreacion de la mítica Biblioteca de Alejandria


Pintura de Miquel Barcelo, artista en la biblioteca


Escultura de Manolo Valdes, que representa una biblioteca. Está
realizada con bloques de madera

Por qué nos gustan las bibliotecas?

Las bibliotecas y sus inquilinos los libros, no han sido un motivo muy utilizado por los artistas plásticos para ser pintadas/dos o esculpidas/dos. Muy diferente sucede en la literatura, en infinidad de ensayos, cuentos o novelas, el protagonista són las bibliotecas o los libros.

Recientemente he comprado un ensayo de Jacques Bonnet titulado Bibliotecas llenas de fantasmas, publicado por la editorial Anagrama. Sus 135 paginas estan repletas de anécdotas, reflexiones y análisis sobre los libros y los enamorados de ellos.

En todo el libro no he encntrado citas o reflexiones del por qué algunos artistas plásticos nos sentimos atraidos por el mundo de los libros. Intentando encontrar alguna cita que pudiera explicar mi interes, como escultor, por los libros me pareció especialmente interesante lo que dijo Abrahan Lincoln sobre las bibliotecas:" (...) protege de la hostilidad exterior, filtra los ruidos del mundo, atenúa el frio que reina en los alrededores y da, también, una sensación de omnipotencia. Y es que la biblioteca multiplica las míseras capacidades del hombre: es un concentrado de tiempo y espació"
Como escultor encuentro interesante la concepción de microcosmos con su tiempo y su espacio. La escultura también nace, en muchos casos, con la voluntad de generar territorios donde las miserias y las virtudes de los hombres puedan reflejarse.
Posiblemente por esto me siento atraido por las bibliotecas.... Borges fue mucho mas lejos, en su amor a los libros, y dijo "El Paraiso es una biblioteca"

25 d’abr. 2010

Els dos ..... las dos ...


Aqui teniu el primer dibuix de la sèrie espais ambigus.

18 d’abr. 2010

Que poco sabemos del gato de nuestro vecino....









En estos momentos tenemos en la cartera cinematográfica una pequeña joya. La pelicula tiene el enigmático nombre de "Nadie sabe nada de gatos persas" http://www.blogdecine.com/.../nadie-sabe-nada-de-gatos-persas-un-recorrido-semidocumental-por-la-musica-underground-irani , diriguida por Bahman Ghobadi.
La pelicula está rodada como si se tratara de un documental que describe los grupos musicales que "sobreviven" en Teheran, capital de Iran.
En la cinta descubres la realidad urbana de los creadores que viven en una ciudad complicada por la presion política y religiosa. A la vez te maravilla la vitalidad y el ingenio que le ponen los creadores para saltarse las restrigiones del estado.
La película hace pensar si las nuevas corrientes creativas seguirán siendo generadas en occidente o si los nuevos nucleos culturales asiáticos y africanos tomaran el relevo.