De noche todos los gatos son pardos

355d projecte

El refrán dice que de noche todos los gatos son pardos. En este caso los horribles edificios matutinos se convierten, de noche, en preciosos pardos.

Un burka haciendo cola en un Burger King

356d projecte

Esta mañana he visto el primer burka en Barcelona. Era, creo, una chica joven con su pareja entrando en un Burger King de la plaza Cataluña. No tengo nada contra los burkas ni contra este tipo de restaurantes...pero la combinación resulta difícil de digerir.....como un menu de la cadena....de que cadena?

Montjuic, una muntanya d'autobusos buits.

357d projecte


La muntanya de Montjuic és estranya. Des de fa anys l'han convertit en un immens parc urbà, pero jo no l'acabo de veure com a tal. Té grans i petits racons on tot és possible, instal·lacions que passen de ser multitudinaries a isolats espais....

La muntanya de Montjuic és com una illa, vista des del mar, on els conductors dels autobusos són els celadors d'un tresor....i una cosa sempre se'm fa extranya en aquesta muntanya...els autobusos sempre van buits.

"Un cadàver no puede viajar solo"

358d projecte

El 30/06/2010 el diario El Pais http://www.elpais.com/articulo/cataluna/cadaver/puede/viajar/solo/elpepiespcat/20100630elpcat_9/Tes titulaba, un artículo sobre las muertes ocurridas en el accidente de Castelldefels, con esta vehemencia"Un cadáver no puede viajar solo". El artículo trataba sobre las pobres víctimas....a mi me impresionó su contundencia. Las noches de vuelta del trabajo, los pobres usuarios de Renfe parecemos..........de cansancio y soledad.

Underground

359d projecte

El món subterrani, l'underground urbà és vital. La gent va d'un cantó a un altre per camins que atrevesant la ciutat, és difícil d'imaginar l'activitat que hi ha sota terra.

Pardals observant

360d Projecte

A l'entrada de Sant Antoni hi ha aquest pal de la llum. Els pardals observen, des de l'alçada, els moviments dels humans.

Estacions de tren

361d Projecte

Les estacions de tren són per si soles interessants. La gent va d'un cantó a un altre, espera llargues estones i marxa sense mirar enrera.

Que esta passant al Sàhara?

362d projecte

El govern Marroquí ens ha tancat la possibilitat de veure, amb ulls independents, el què esta passant a l'Aaiún. Ara només tenim el You Tube per saber què està passant al Sahara....el que veiem és por, destrucció i molta miseria humana per part del govern marroquí.

Ocell del Montseny

363d projecte

Aquest matí, he anat al taller de l'amic Josep Plandiura, situat al parc del Montseny. El dia havia despertat humit i amb poc sol. En una branca, a la porta del Centre d'Art la Rectoria, hi havia aquest ocell, gelat i dubtant prendre el vol (l'ocell) a l'Africa subsahariana.

projecte 364

El projecte 364 té com objectiu, dibuixar cada dia alguna imatge que m'interissi i penjar-la en el blog. Per què no 365? perquè necesito un dia per descansar!!!

Començo amb aquest dibuix d'una escala mecànica de la plaça Catalunya.

Olors a comí

Van passant els dies i la tardó comença a fer els efectes sedans que li són característics. Ara és el moment per obrir el blog de notes i deixar-se anar entre el olors a comi, la intensitat de la llum del desert i les ganes de viure dels nostre continent vei.

Personatges de la nit

Sense topografies...

Sense topografies...és el nom definitiu de la instal·lació que presento pel projecte Amnistia Internacional. La instal·lació vol reflectir els efectes perversos que tenen els grans murs divisoris que encara trobem en el món. Bona part d'aquests s'han construït amb l'excusa de protegir als que ens trobem en una part d'ells. Per aquesta raó la instal·lació parla de nosaltes, els suposadament protegits, i d'ells, els aïllats i condemnats a la manca de llibertats.

Les grans tanques i murs ocupen un extens espai topogràfic en el món; les seves repercusions son més importants que les purament físiques o polítiques. Viure dins d'una topografia limitada és estar condemnat a una identidad de segona ja que es restringeix l'espai vital.

Com en altres solucions humanes, en resposta als conflictes, els grans murs són el fruit d'un fracas, d'una manca de diàleg. Les tanques divideixen continents, països, regions i sobre tot famíles, i per tant, experiències vitals.

Sense topografies..parla d'això, parla d'ells i de nosaltres...parla de tots.

Projecte Amnistia Internacional

Des de fa uns mesos, estic en contacte amb l'organització Amnistia Internacional
per elaborar un projecte conjunt. La proposta constaria d'una instal·lació escultòrica i un cicle de conferències amb projeccions de curts sobre els drets humans.

La instal·lació seria una paret de quatre metres d'alt feta amb portes reciclades. En la part superior de la tanca hi trobariem un filat de punta a punta de la paret.

Aquest projecte el volem presentar a l'ajuntament de Sant Cugat del Vallès amb la intenció de realitzar l'obra i les conferències en la seva sala d'exposicions del municipi.

L'instal·lació partiria la sala en quatre parts, tres de les quals serien inaccesibles perquè la paret barraria el pas. La paret de portes es trobaria molt a prop de l'entrada de la sala, donant una sensació de angoixa i paret infranquejable.

Modelar amb una impresora 3D

Aquest dies estan sortint en els mitjans de comunicació diferents articles sobre les possibilitats de les impresores 3D. En el meu blog tècnic Motlles Fàcils http://motllesfacils.blogspot.com he fet una entrada explicant les diferents tècniques i he anlizat les seves possibilitats en el camp de l'escultura.

Llibreta de dibuixos

Dibuix fet al marroc sobre el suport d'una Moleskine

Invitació del F.A.D

Del 14 al 18 d'octubre es podrà visitar l'exposició organitzada pel F.A.D de diaris i blocs de notes amb el suport de les llibretes Molesquine. Com ja vaig explicar en una altra entrada, aquest estiu vaig fer servir aquestes llibretes en el viatge al Marroc. Aquest material podrà veure's a la Cripta del F.A.D, plaça dels Àngels 5-6 de Barcelona.

Per més informacio: http://www.fad.cat/activities/view/176

Una carretera noctura

Les tornades a casa per la nit en coche sembre són estranyes. Normalment aprofito per fer un repas de com ha anat el dia o per pensar que m'espera demà. Vius aquests moments aïllat de l'exterior. Avui, he mirat amb curiositat què passava pel meu entorn i he gaudit d'una tornada fantàstica.

Glosari visual d'espais que m'atrauen

Zona per nens/nenes en estacions de servei: Son microespais pels fills/es dels usuaris de les autopistes. Són netes, casi asèptiques, on normalment no hi ha cap nen, tot i que sempre semblen que han de ser fetes servir, en qualsevol moment. Però la realitat és que els viatgers actuals no tenen temps per aturar-se més que el estrictament necessari per carregar de gasolina els seus cotxes i amb molta sort, prendre un cafè..

Restaurants i cafès de les estacions de servei: Normalment són autoserveis on, a qualsevol hora del dia o la nit, podem trobar des d'un pastis de poma a poder degustar un bistec amb herbes provençals. En aquests restaurants, quasi clònics un dels altres, un acaba pensant que és el mateix on havien prés un cafè fa dues hores.

Tot i així en ells trobem calor a l'hiver, i frescor a l'estiu, ja que tenen la mateixa funció que'ls entranyables cafes d'una plaça en mig de múltiples cruilles.

Andanes i estacions de tren solitaries: Normalment sempre amb persones de trànsit, sempre amb multituds i sempre amb multireincidents. Algunes vegades, poques, són espais vuits on els sorolls i els moviments dels transitadors segueixen presents....

Bogaderies públiques: Són els espais públics anònims per excel·lència. La roba individual és netejada en rentadores públiques; les hores intransferibles d'espera passen en zones compartides per tots.

http://es.wikipedia.org/wiki/Moleskine

Bruno Galindo, en su libro: África para sociedades secretas, (ya mencionado en el blog) escribe sobre los cuadernos Moleskine. Los datos y la descripcion que hace són tan interesantes que las he transcrito literalmente.

Moleskine: Cuaderno de notas rectangular y de tapas negras con goma elástica que actúa como cierre de seguridad. Su versión reducida cabe en un bolsillo. Se presenta con las página cuadriculadas, ralladas o en blanco, y reserva, en su primera página, un recuadro para que su dueño ponga sus datos personales y la recompensa que estime en caso de pérdida. Se distingue de otros artículos de su género, además, por su história y su leyenda: fue el favorito de personalidades míticas en la história del arte y la cultura de los siglos XIX y XX tales como Van Gogh, Andre Breton, Henri Matisse, Louis Férdinand Céline o Ernest Hemingway. Son, por añadidura, parte de la iconografia de la cultura viajera. Dejó de fabricarse en el último tercio del siglo XX. Cuenta la leyenda al tener noticias de la quiebra de Moleskine, el escritor argentino residente en París Julio Cortázar, compro las últimas existencias. Si realmente fue así, debió dirigirse a un pequeño negocio familiar de Tours, ciudad lugar en la que se produjeron las ultimas libretas en 1986 (...)

Por qué la entrada sobre las Moleskine? Por dos razones, la primera porque han sido un agradable descubrimiento de este verano; gracias a ellas pude realizar los dibujos de Marruecos. Tambien he aprovechado para escanear otros dibujos de mi cuaderno de viajes Moleskine.

Aprovecho para informaros que el Foment de les Arts Decoratives http://www.fad.cat/está organizando una exposicion de Moleskine. Os adjunto el link de las bases. http://fad.cat/activities/view/164

Problemes d'edició

L'entrada d'aquesta setmana està a sota de les entrades de fa dues setmanes. Es titula: Contra la paret