5 de jul. 2015

El dragó del "Ferro"

Dibuix del recorregut i del tren de ferro de Mauritània durant el viatge del passat mes març

Avui he tornat a tenir la grata sorpresa de llegir en La Vanguardia un fantàstic article "Serpiente de hierro" escrit per Xavier Aldekoa, corresponsal d'aquest mitjà i escriptor d'un recent llibre titulat "Océano África"

L'article descriu el trajecte d'un tren conegut com a el tren del ferro, recorregut que s'ha convertit com un mite dels viatgers del Sàhara. El tren transporta ferro de les mines a cel obert situades entre Zouérat i Nouadhibou, segona ciutat de Mauritània i port d'on s'exporta aquest material. Dues locomotores diessel mouen 200 vagons d'una extensió de 3 quilometres de llarg.

Al costat dels vagons de càrrega, solen haver 2 o 4 vagons destinats als treballadors de la mina i als habitans de Zouérat i Choum. Aquests dues ciutats, la segona un simple campament, no tenen accés per carretera i el tren és l'únic mitja per arribar-hi. En aquest tren també viatgen Saharauis de camí als camps de refugiats.

Jo vaig aturar-me a Choum, perquè una vaga de treballadors de SNIM, em va fer aconsellar deixa-ho en aquest assentament i desplaçar-me en 4x4 a Atar.

Respecte al recorregut, nomes al sortir de Nouadhibou, el tren s'endinsa en les sorres del desert i als 400 quilometres passa pel costat de Ben Amera, tercer monòlit de granit del món.

L'article de Xavier Aldekoa parla d'una "serp de ferro", metàfora ben trobada. Personalment vaig viure l'experiència com un tòrrid viatge en la panxa d'un dragó de camí a les mines de l'infern

Vagons del tren a l'arribabada a Cap Blanc. Punt i final del recorregut

Increïbles vagons del Tren del ferro

El monolit de Ben Amera vist des del vagó del tren

"Estació" de Choum

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada