30 de des. 2011

Blaï Mateu Trias al Lliure de Gràcia

En el Teatre Lliure de Gràcia http://www.acn.cat/acn/647913/Noticia/audio/Noticia.html fan un espectacle interessant en molts sentits....un sol actor, amb la estètica i les tècnicas dels pallassos, narra el tortuós camí de l'exiliat. L'obra és interessant perquè funciona en tots els sentits...la curiosa narració s'allunya d'un espai/temps natural per abocar-nos en una cascada de dolor, esperança i desconcert. Blaï (únic actor) es mou com un domador de feres...té un control absolut de l'espai....però el meu interés (es especial) va ser l'us que fa de  l'espai escènic per la sensibilitat d'un artista plàstic. L'actor incorpora tècniques visuasl molt eficaces com són les projeccions animades sobre objectes. Aquest domini de l'espai escènic em va fer pensar com solucionen els escultors les obres que fan servir, també, l'espai escènics. Molts artistes plàstics s'atreveixen a fer performances o instal·lacions sense dominar l'ofici dels narradors d'històries...Està clar que uns i altres (actors i artistes) hem d'aprendre a mirar-nos. Blaï Mateu ha sapigut mirar als escultors.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada