Gallines.....

No sé per què...però les gallines estan relacionades amb persones poc valentes...aquest dibuix li dedico a les gallines que diuen enemics als estudiants de valència.

Families ben alimentades

 
Han obert una botiga de productes made in USA i hem entrat a comprar la famosa crema de cacauet que adoren els americans. Jo, que moltes vegades compro pels ulls no he pogut de posar a la "cesta" una caixa de cereals...Reconec que m'agraden aquestes il·lustracions on veiem familes felices amb nens sans i paisatges verds...serè un romàntic...però em generen bon rollo. El que passa és que, els temps han canviat, i trobo a faltar familes diferents...dos pares, dos mares, monoparentals o multiracials....aquestes també riuen i mengen sa!!!!

Amb i sense nosaltres....

Cinemes sense espectadors, carrers sense trànsit, restaurants sense comensals o vagons de tren sense viatgers... sempre són una oportunitat per veure´ls amb uns altres ulls. Aquests espais semblen que ens diguin que necessiten de la gent, dels usuaris, dels espectadors de nosaltres mateixos per ser alguna cosa.....però la realitat és que estan i són sense i amb nosaltres.

Fotografia de Samuel Aranda

http://desiertosdibujados.blogspot.com/2012/02/samuel-aranda-ganador-del-wordpress.html

Gin-tònic

Al costat de casa hi ha un parc que el dijous, el dia de la nevada, va convertir-se en una gèlida zona per passejar. El cel tenia color de glaçó de gin-tònic.

Hivern

El bosc a l'hivern és, com les platges en la mateixa estació, un espai per descubrir.

Mis queridos mapas

"El mapa y el territorio" és el llibre de M. Houellebecq que estic llegint. És un llibre eclèptic que fins a la pàgina 230 m'ha agradat. Després, s'endinça en la foscor de la literatura negra.....El títol és atraient...a molta gent ens agraden els mapes perquè recullen, en els plecs dels seus full, records. També perquè són finestres obertes a llocs a on volem anar. El dibuix que he penjat és el recorregut que faré dins de pocs dies....un mapa i un territori que s'obrirà als meus pasos. M'agraden els mapes!

Què volem?

El passat dimecres va haver una manifestació a favor dels serveis públics de qualitat....ara que la crisis és omnipresent i que justifica qualsevol mesura no hi ha que perdre la capacitat reivindicativa. Retallar?'...d'on??? els que proposen aqueste mesures que es retallin, en primer lloc, les seves corbates!!!

Anna Crespo i la seva escultura

                    



                  
                                                              Dibuix de l'escultora, pujada sobre un calaix

L'Anna Crespo és una jove escultora que està realitzant el projecte final a l'escola Llotja. S'ha atrevit amb una escultura de gran format....Una dona de fang de quasi dos metres, devant d'una escultora, de carn i ossos, de metre cinquanta....en aquest cas: la mida no té importància i l'escultora guanya el combat.

Roba estesa

Poc a poc s'està perden la costum d'estendre la roba als balcons. Les secadores, els estenedors portàtils i un "decoro" per amagar les intimitats està desterrant aquesta pràctica. No sóc ningú per dir què s'ha de fer a casa de ningú, però si per dir que podem mirar les coses d'una altra manera. La roba estesa és sinònim de que hi ha vida a la casa, és, també, un quadre dels gustos dels seus habitans i en últim cas....una medalla ben guanyada a la neteja familiar.

"Drive"....que "peliculon!!!

La setmana passada vam anar a veure la pel·licula Drive http://es.wikipedia.org/wiki/Drive_(pel%C3%ADcula_de_2011. Com dic en el títol de l'entrada del blog, és un "peliculon". Ès cine negre...però no cine fosc...tot i les dramàtiques escenes sempre deixa una porta oberta perquè entri la claror. El dibuix que presento està inspirat en algunes escenes de la peli.

Entre "jabalis"

Dalí dèia de l'estació de tren de Perpinyà que era el melic del món. Això és Dalinia...Hi ha una altra estació, que segur que no és ni el melic ni el cul de res...però si que és una porta d'entrada a la zona Floresta. El meu taller està dins d'aquest territori, compartit, es clar, amb el "jabalis". La Floresta es mereix una passejada..us  la recomano!!

Un lloc especial

.



Les casetes de fusta i uralita de colors blancs i verds que hi han a la platja del Garraf són singulars....a mi m'agraden...millor dit el lloc m'agrada molt.

Una de pescado (frito) crudito....Marchando!!

Vam començar l'any amb un soparet tranquil. Buscavem una opció exòtica i vam escullir el sushi i peix cru...Els menjars ètnics són, junt amb els viatges, una bona opció per obrir-se a noves sensacions i per tant , a incorporar maneres de veure el món diferents....fins ara tot perfecte....el problema és quan incorporem l'exòtic, en aquest cas una menjar, en la nostra manera de fer...i nomes ens quedem amb una part....esperem que menjar el nostre pescadito frito segueixi sent la part important i el cru..de tant en tant.

LPs

Finalment he posat en marxa el "tocata" del taller. Vaig recuperar l'aparell, he comprat una nova agulla de "diamant" i he anat a Jazz Messenger a comprar un LP. Tot montat....fa sumar una musiqueta més greu, intensa i sentida que la que surt dels CDs. Sé que sembla una mica esnob...però es veritat. El taller ara és més agradable, acullidor i calent (en contrast al fred que fa fora) gràcies als LPs...

"Retrátame"

Fa uns dies, Josep Plandiure va regalar-me uns antics papers de propaganda de quan la fotografia era analògica, es a dir....quan la fotografia feia servir carrerts i càmares pesants. Parlo de quan vèiem les fotos sobre paper i no mitjantçant d'una pantalla.
En un dels papers, de la propaganda Valca, veiem un nen cridant "retrátame"....la imatge es "xula" i m'ha servit per introduir els dos dibuixos que vaig fer l'altre dia al tren....els models no em demanaven que els dibuixés...però jo, amb discreció vaig "clavar-los" a la meva Moleskine.
Quin gust es dibuixar....mirar...sentir i fer ballar el llapis sobre el paper!!!

Blaï Mateu Trias al Lliure de Gràcia

En el Teatre Lliure de Gràcia http://www.acn.cat/acn/647913/Noticia/audio/Noticia.html fan un espectacle interessant en molts sentits....un sol actor, amb la estètica i les tècnicas dels pallassos, narra el tortuós camí de l'exiliat. L'obra és interessant perquè funciona en tots els sentits...la curiosa narració s'allunya d'un espai/temps natural per abocar-nos en una cascada de dolor, esperança i desconcert. Blaï (únic actor) es mou com un domador de feres...té un control absolut de l'espai....però el meu interés (es especial) va ser l'us que fa de  l'espai escènic per la sensibilitat d'un artista plàstic. L'actor incorpora tècniques visuasl molt eficaces com són les projeccions animades sobre objectes. Aquest domini de l'espai escènic em va fer pensar com solucionen els escultors les obres que fan servir, també, l'espai escènics. Molts artistes plàstics s'atreveixen a fer performances o instal·lacions sense dominar l'ofici dels narradors d'històries...Està clar que uns i altres (actors i artistes) hem d'aprendre a mirar-nos. Blaï Mateu ha sapigut mirar als escultors.

Carto pedra

Una nova entrada sobre el cartó pedra a motlles fàcils http://motllesfacils.blogspot.com/

Entrada en Desiertos dibujados

http://desiertosdibujados.blogspot.com/

Arni

Arni es un "sabueso" sense raça però la mar de simpàtic. És de la meva filla i el dia de nadal va estar amb tots com un més de la família....