El carter sempre truca dues vegades

La setmana que ve participo en una exposició col·lectiva que, en els seus orígens tractava sobre la violència, i que després ha derivat a una temàtica més genèrica. La primera proposta em va semblar engrescadora i em va fer treballar sobre tres temes: la violència domestica, la política i la que viu l'Àfrica subsahariana.

La violència que es produeix de portes a dins de les cases m'ha fet pensar en el llibre:  El carter sempre truca dues vegades de James M. Cain. 

Adjunto text de l'exposició

“DIBUIX LLIURE” és el títol de la nova exposició col·lectiva que presenta LA XINA A.R.T.

Alguns conceptes (i, per tant, el seu avatar, és a dir, la paraula que intenta representar-los) han estat maltractats fins la seva sobreexplotació. Aquest abús sistemàtic sembla haver-los buidat de sentit, com ara diuen que ho són els àtoms. Però, al igual que aquests, sempre queda alguna coseta (protons i neutrons) al nucli que, en sacsejar de nou el tema, ressona màgicament com un cascavell que, inexplicablement, ens torna a sorprendre i reclamar l’atenció. La “Llibertat” n’és un. I no pot passar com al conte del pastoret bromista i el llop, perquè sempre hi ha moments en el temps en els quals el concepte torna a ser rabiosament necessari. Com ara.

Quan el concepte o el mot se’ns transfiguren en icones mentals segurament adopten l’aparença d’una dona despitralada guiant al poble a les barricades, o es tenyeix del verdet de rovell d’una escultura colossal asexuada que simbolitza la porta a un nou continent o a una ciutat prodigiosa o, fins i tot, mig ensorrada en una platja desèrtica, la constatació de la fi d'una civilització. També ens pot recordar al personatge més forçat i carrincló de la colla que Quino va crear per la Mafalda. Si, en canvi, la transfiguració és sonora, immediatament apareixen melodies de l’ara molt menystinguda Transició: Nino Bravo, Serrat o Jarcha, però també vibrant cacofonies del Free Jazz. Si la transfiguració és textual, ens donarem compte que lliure ho pot ser el pensament, el mercat, la lluita, un bufet, el comerç, un tret (directe o indirecte), un estil de natació, un vers, una barra, les mans, Cuba, un defensa o el dibuix.

La Xina A.R.T. segueix reivindicant el dibuix, un art sempre considerat previ o menor, com la pedra angular de la creació. Una de les seves variants també menys valorades o mal emprades en nyonyes pedagogies modernes és el “dibuix lliure”. Com que un dels signes identitaris de La Xina és precisament el nedar sempre contracorrent, com les anguiles elèctriques, l’hem triat com a mcguffin d’aquesta nova proposta expositiva. Hem tingut el plaer de poder aplegat una dotzena multiforme i multicolor de vells i nous amics artistes per que mostrin la seva llibertat gràfica i espiritual, cadascú des de la seva particular mirada: un crit que destaca sobre la salmòdia, una cançó que t'eriça la pell o una pintada que et roba el somriure. Tot plegat configura una veritable jam, més free que mai.

Títol: “Dibuix lliure”

Autors: Benxamín Álvarez, Ricard Aymar, Finn Cambell-Notman, Fernando González, Tito Inchaurralde, Luke Kelsey, Xesco Mercé, Lourdes Perlas, Pere Pich, Manuel Ruano, José A. Troya i Marc Vilallonga.

Espai: La Xina A.R.T., Hort de la bomba, 6, 08001 Barcelona

Dates: del 18 de novembre al 9 de desembre de 2017

Horari: De dimarts a dissabte de 17:30 a 20:30 h. Visites concertades: 678452653

Inauguració: dissabte 18 novembre a les 19:30 h.