Riviere

 

Les autopistes són com túnels d'espai i temps.A una hora determinada, normalment apurant el temps, entrem en la xarxa d'autopistes amb un destí clar. Casi sempre anem concentrats amb un estat anímic a mig camí entre alerta i relaxament. Normalment ignorem els paisatges que envolten les autopistes. Moltes vegades no són res més que els  "danys col·laterals" deles pròpies vies,d’altres sembla que visquin al marge d'elles. Els uns i els altres tenen el "morbillo" de ser espais possiblement molt molt mirats però en l'anonimat de desaparèabans de ser identificats.

Personalment tinc preferència per les fàbriques i estructures singulars que surten i desapareixen en aquest recurreguts. L'espectacular torre d'aigües que he dibuixat em té meravellat. La veia i la tornava a veure, i aquesta setmana vaig decidir sortir de la ruta establerta i apropar-me superant els estranys laberints que solen ser les perifèries de les grans carreteres... Aquí la teniu, sobrevivin i fins i tot desafiant als milers de cotxes que cada dia la ignoren....