8 de des. 2015
Las bibliotecas privadas
de Chinguetti, nada tienen que ver con las nuestras: diáfanas y ordenadas. Las calles, que conducen a sus bibliotecas són
laberínticas, las puertas parecen abrir la cueva de Alibaba… Luego aparecen
largos pasillos y extraños habitáculos oscuros
que conducen a un gran patio interior.
En el, la arena del desierto es el suelo y en uno de sus extremos hay una puerta corroida por el sol, el viento y los insectos. Esta endeble puerta abre el acceso a miles de manuscritos que dejan claro que por alli pasó algo que ahora es difícil de imaginar.
5 de des. 2015
"Caladeros" mauritans
Platja de Nuakchot
A pocs quilometres de la capital de Mauritània, està el seu port pesquer. No hi han quasi infraestructures, nomes una petita "factoria" de construcció i reparació de Cayucos.
El moment especial d'aquest lloc es produeix a les 5 de la tarda; centenars de cayucos arriben carregats de peixos dels "caladeros" que es troben a poca distancia de la platja.
La descarregada sol ser lenta, ja que es fa amb la ajuda de carros tirats per burros i no hi ha suficients per totes les barcasses.... per fer temps, les dones preparen el menjar del pescadors i els nens juguen en un vaixell semi ensorrat. Tot plegat "pura vida"....
Publicat per Pere Pich Rosell a las 18:12 0 comentaris
29 de nov. 2015
Dona sortint...
Nou dibuix de la sèrie "les biblioteques perdudes de Chinguetti". En aquest cas és una dona que sortia d'una casa....seria massa fàcil fer paral·lelismes entre la sortida i el recorregut que ha de fer la societat mauritana per donar llum a la dona. Però es cert que les dones, vaig tenir la sensació, tenen un paper massa relegat i crec que totes les raons no cal buscar-les en l'Islam, sinò en què es una societat pobra i desequilibrada.
Publicat per Pere Pich Rosell a las 19:15 0 comentaris
1 de nov. 2015
La mujeres mauritanas
Mujeres mauritanas en la playa de Nouakchott
Las visitas esporádicas o largas a un pais nos pueden dar un visión general, pero si queremos opinar sobre temas concretos o polémicos tendremos que hacerlo con precaución. El dibujo de esta entrada són tres mujeres mauritanas en la playa de su capital, en concreto, en la llegada de los "cayucos" de pesca.
Durante todo el último viaje a Mauritania vi un contraste entre el papel que la mujeres ejercen en el mundo laboral o familar y la invisibilidad que ellas parecen aceptar. Las ves ejerciendo su trabajo en los aeropuertos, en los bancos o vendiendo, pero no puedes darles la mano o no te miran quando te diriges a ellas.
Está claro que en paises como Mauritania, hay muchas cosas que no entendemos.
Publicat per Pere Pich Rosell a las 19:27 0 comentaris
25 d’oct. 2015
Despacito y buena letra, que el hacer las cosas bien, importa más que hacerlas
Manuscrits de Chinguetti (Mauritània)
Les dites són el recurs per donar transcendència als textos i si van a acompanyades d'un autor reconegut la seva funció és doble.... "Despacito y buena letra, que el hacer las cosas bien, importa más que el hacerlas" es d'Antonio Machado, em va de "perles" per explicar aquest dibuix inspirat en els manuscrits de les "biblioteques privades de Chinguetti".
L'interes que està despertant la cal·ligrafia és evident, el propi diari El Pais va dedicar-li un llarg article. Crec que cal recuperar el gust per les coses personals i ben fetes...per allunyar-nos del "producte perfecte" i recuperar l'empremta humana. Amb aquesta idea, he realitzat aquest dibuix, que ha estat un exercici personal de mirar i voler entendre la cal·ligrafia àrab...
Publicat per Pere Pich Rosell a las 10:01 0 comentaris
18 d’oct. 2015
7 d’oct. 2015
27 de set. 2015
Mirar amb ulls de nens i nenes
Nens del Sàhara jugant amb construccions mòbils.
Veure jugar als nens i nenes és una constant de qualsevol lloc del mon. Fent cops de pilota, a "fet i amagar", saltant a la corda, són alguns d'aquests jocs. Una mica més elaborats són els jocs imaginaris que requereixen construccions més o menys complexes que ajunten dos fets fantàstics. Per una banda capacitat per construir objectes i per altra, capacitat de situar-los en espais imaginaris. Aquestes dues habilitats són l'enveja sana de qualsevol artista.
Nens senegalesos jugant amb vaixells de llautó
Publicat per Pere Pich Rosell a las 19:43 0 comentaris
13 de set. 2015
Mobiliari urbà per un Segle XXI confús
Un projecte més de la sèrie mobiliari.... Seguim veient l'arribada dels nostres amics exiliats i tinc por de què perdem la capacitat d'indignació per les causes que provoquen tanta desgracia. Aquesta sèrie de projectes van ser realitzats des del "cabreig" de veure que els indigents semblaven invisibles.
Publicat per Pere Pich Rosell a las 19:59 0 comentaris
10 de set. 2015
9 de set. 2015
8 de set. 2015
7 de set. 2015
Mobiliari urbà per un Segle XXI confus
Fa uns anys vaig fer uns projectes sobre mobiliari urbà adaptat per indigents i emigrants que viuen als carrers de la ciutat. Els projectes tenen la intenció de fer visible els "invisibles". Ara amb la situació que estan patint els refugiats que arriben pel nord d'europa he recuperat aquelles idees....
Publicat per Pere Pich Rosell a las 21:36 0 comentaris
5 de set. 2015
¡Mira que "bubú" mas chulo!
Dibujo realizado en la puerta de una bibliotecas privades de Chinguetti (Mauritánia)
Hay quien las llama "bubus" otros las conocen como "boubous", y para nosotros es lo mas parecido a una túnica. Buena parte del Africa Occidental las utiliza con variantes de diseño y color. Pero una de las mas singulares són las que llevan los Mauritanos (hombres). Son de grandes dimensiones porque han de cubrir del cuello a los pies. Tienen unas grandes mangas que casi desaparecen en medio de los pliegues. En la parte posterior, en el lado derecho, hay un curioso gran bolsillo. Alrededor de él, suelen aparecer bordados en oro. Los lados estan abiertos y dejan ver una camisa blanca y unos pantalones bombachos sujetados con un cinturón, del que uno de sus extremos llega casi arrastrando por el suelo. Es una prenda extraña, pero proteje bien del sol, del calor y de unos vientos cargados de arena del Sáhara.
Para los viajeros es un misterio la dignidad de como la llevan y la capacidad de mantenerla limpia en un país que no se caracteriza por su limpieza... También quedas maravillado de las cosas que pueden caber en el bolsillo, que parece no tener fin.
El dibujo está realizado, como no, en Chinguetti. Es en una de las seis Bibliotecas privadas de la ciudad. Su responsable está a la altura del lugar y te hace sentir el compromiso que tiene entre manos que es preservar de los calores, de las termitas y de los locos , a los libros que hicieron grandiosa la cultura árabe.
El dibujo está realizado, como no, en Chinguetti. Es en una de las seis Bibliotecas privadas de la ciudad. Su responsable está a la altura del lugar y te hace sentir el compromiso que tiene entre manos que es preservar de los calores, de las termitas y de los locos , a los libros que hicieron grandiosa la cultura árabe.
Sello Mauritano del año 1970
Publicat per Pere Pich Rosell a las 17:30 0 comentaris
25 d’ag. 2015
hivernacles de l'Egido
Els hivernacles són un simbol de l'àstucia en condicions dificils. A sota d'ells t'imagines un espai verd idílic… això és cert, però tambe poden ser una coberta que no deixi veure el què està passant a sota.
Tenia interés en visitar la zona "El Ejido" i dibuixar els seus hivernacles. Les expectatives van ser superades per la realitat…es impresionant estèticament, però no deixo de pensar en les seves repercusions ecològiques i encara més important, les condicions de treball de molts dels seus treballadors , la majoria immigrans.
Publicat per Pere Pich Rosell a las 17:48 0 comentaris
Subscriure's a:
Missatges (Atom)