Hivern

El bosc a l'hivern és, com les platges en la mateixa estació, un espai per descubrir.

Mis queridos mapas

"El mapa y el territorio" és el llibre de M. Houellebecq que estic llegint. És un llibre eclèptic que fins a la pàgina 230 m'ha agradat. Després, s'endinça en la foscor de la literatura negra.....El títol és atraient...a molta gent ens agraden els mapes perquè recullen, en els plecs dels seus full, records. També perquè són finestres obertes a llocs a on volem anar. El dibuix que he penjat és el recorregut que faré dins de pocs dies....un mapa i un territori que s'obrirà als meus pasos. M'agraden els mapes!

Què volem?

El passat dimecres va haver una manifestació a favor dels serveis públics de qualitat....ara que la crisis és omnipresent i que justifica qualsevol mesura no hi ha que perdre la capacitat reivindicativa. Retallar?'...d'on??? els que proposen aqueste mesures que es retallin, en primer lloc, les seves corbates!!!

Anna Crespo i la seva escultura

                    



                  
                                                              Dibuix de l'escultora, pujada sobre un calaix

L'Anna Crespo és una jove escultora que està realitzant el projecte final a l'escola Llotja. S'ha atrevit amb una escultura de gran format....Una dona de fang de quasi dos metres, devant d'una escultora, de carn i ossos, de metre cinquanta....en aquest cas: la mida no té importància i l'escultora guanya el combat.

Roba estesa

Poc a poc s'està perden la costum d'estendre la roba als balcons. Les secadores, els estenedors portàtils i un "decoro" per amagar les intimitats està desterrant aquesta pràctica. No sóc ningú per dir què s'ha de fer a casa de ningú, però si per dir que podem mirar les coses d'una altra manera. La roba estesa és sinònim de que hi ha vida a la casa, és, també, un quadre dels gustos dels seus habitans i en últim cas....una medalla ben guanyada a la neteja familiar.

"Drive"....que "peliculon!!!

La setmana passada vam anar a veure la pel·licula Drive http://es.wikipedia.org/wiki/Drive_(pel%C3%ADcula_de_2011. Com dic en el títol de l'entrada del blog, és un "peliculon". Ès cine negre...però no cine fosc...tot i les dramàtiques escenes sempre deixa una porta oberta perquè entri la claror. El dibuix que presento està inspirat en algunes escenes de la peli.

Entre "jabalis"

Dalí dèia de l'estació de tren de Perpinyà que era el melic del món. Això és Dalinia...Hi ha una altra estació, que segur que no és ni el melic ni el cul de res...però si que és una porta d'entrada a la zona Floresta. El meu taller està dins d'aquest territori, compartit, es clar, amb el "jabalis". La Floresta es mereix una passejada..us  la recomano!!

Un lloc especial

.



Les casetes de fusta i uralita de colors blancs i verds que hi han a la platja del Garraf són singulars....a mi m'agraden...millor dit el lloc m'agrada molt.

Una de pescado (frito) crudito....Marchando!!

Vam començar l'any amb un soparet tranquil. Buscavem una opció exòtica i vam escullir el sushi i peix cru...Els menjars ètnics són, junt amb els viatges, una bona opció per obrir-se a noves sensacions i per tant , a incorporar maneres de veure el món diferents....fins ara tot perfecte....el problema és quan incorporem l'exòtic, en aquest cas una menjar, en la nostra manera de fer...i nomes ens quedem amb una part....esperem que menjar el nostre pescadito frito segueixi sent la part important i el cru..de tant en tant.

LPs

Finalment he posat en marxa el "tocata" del taller. Vaig recuperar l'aparell, he comprat una nova agulla de "diamant" i he anat a Jazz Messenger a comprar un LP. Tot montat....fa sumar una musiqueta més greu, intensa i sentida que la que surt dels CDs. Sé que sembla una mica esnob...però es veritat. El taller ara és més agradable, acullidor i calent (en contrast al fred que fa fora) gràcies als LPs...

"Retrátame"

Fa uns dies, Josep Plandiure va regalar-me uns antics papers de propaganda de quan la fotografia era analògica, es a dir....quan la fotografia feia servir carrerts i càmares pesants. Parlo de quan vèiem les fotos sobre paper i no mitjantçant d'una pantalla.
En un dels papers, de la propaganda Valca, veiem un nen cridant "retrátame"....la imatge es "xula" i m'ha servit per introduir els dos dibuixos que vaig fer l'altre dia al tren....els models no em demanaven que els dibuixés...però jo, amb discreció vaig "clavar-los" a la meva Moleskine.
Quin gust es dibuixar....mirar...sentir i fer ballar el llapis sobre el paper!!!