La setmana que ve participo en una exposició col·lectiva que, en els seus orígens tractava sobre la violència, i que després ha derivat a una temàtica més genèrica. La primera proposta em va semblar engrescadora i em va fer treballar sobre tres temes: la violència domestica, la política i la que viu l'Àfrica subsahariana.
La violència que es produeix de portes a dins de les cases m'ha fet pensar en el llibre
: El carter sempre truca dues vegades de James M. Cain.
Adjunto text de l'exposició
“DIBUIX
LLIURE” és el títol de la
nova exposició
col·lectiva
que presenta
LA XINA A.R.T.
Alguns
conceptes (i,
per tant, el
seu avatar, és
a dir, la
paraula que
intenta
representar-los)
han estat
maltractats
fins la seva
sobreexplotació.
Aquest abús
sistemàtic
sembla
haver-los
buidat de
sentit, com
ara diuen que
ho són els
àtoms. Però,
al igual que
aquests,
sempre queda
alguna coseta
(protons i
neutrons) al
nucli que, en
sacsejar de
nou el tema,
ressona
màgicament com
un cascavell
que,
inexplicablement,
ens torna a
sorprendre i
reclamar
l’atenció. La
“Llibertat”
n’és un. I no
pot passar com
al conte del
pastoret
bromista i el
llop, perquè
sempre hi ha
moments en el
temps en els
quals el
concepte torna
a ser
rabiosament
necessari. Com
ara.
Quan
el concepte o
el mot se’ns
transfiguren
en icones
mentals
segurament
adopten
l’aparença
d’una dona
despitralada
guiant al
poble a les
barricades, o
es tenyeix del
verdet de
rovell d’una
escultura
colossal
asexuada que
simbolitza la
porta a un nou
continent o a
una ciutat
prodigiosa o,
fins i tot,
mig ensorrada
en una platja
desèrtica, la
constatació de
la fi d'una
civilització.
També ens pot
recordar al
personatge més
forçat i
carrincló de
la colla que
Quino va crear
per la
Mafalda. Si,
en canvi, la
transfiguració
és sonora,
immediatament
apareixen
melodies de
l’ara molt
menystinguda
Transició:
Nino Bravo,
Serrat o
Jarcha, però
també vibrant
cacofonies del
Free Jazz. Si
la
transfiguració
és textual,
ens donarem
compte que
lliure ho pot
ser el
pensament, el
mercat, la
lluita, un
bufet, el
comerç, un
tret (directe
o indirecte),
un estil de
natació, un
vers, una
barra, les
mans, Cuba, un
defensa o el
dibuix.
La Xina
A.R.T. segueix reivindicant
el dibuix, un
art sempre
considerat
previ o menor,
com la pedra
angular de la
creació. Una
de les seves
variants també
menys
valorades o
mal emprades
en nyonyes
pedagogies
modernes és el
“dibuix lliure”. Com que un dels
signes
identitaris de
La Xina és
precisament el
nedar sempre
contracorrent,
com les
anguiles
elèctriques,
l’hem triat
com a mcguffin d’aquesta nova
proposta
expositiva.
Hem tingut el
plaer de poder
aplegat una
dotzena
multiforme i
multicolor de
vells i nous
amics artistes
per que
mostrin la
seva llibertat
gràfica i
espiritual,
cadascú des de
la seva
particular
mirada: un
crit que
destaca sobre
la salmòdia,
una cançó que
t'eriça la
pell o una
pintada que et
roba el
somriure. Tot
plegat
configura una
veritable jam, més
free que mai.
Títol:
“Dibuix
lliure”
Autors:
Benxamín Álvarez,
Ricard Aymar,
Finn
Cambell-Notman,
Fernando
González, Tito
Inchaurralde,
Luke Kelsey,
Xesco Mercé,
Lourdes
Perlas, Pere
Pich, Manuel
Ruano, José A.
Troya i Marc
Vilallonga.
Espai:
La Xina A.R.T., Hort de la bomba, 6,
08001
Barcelona
Dates:
del 18 de novembre al 9
de desembre de 2017
Horari:
De dimarts a dissabte
de 17:30 a 20:30
h. Visites
concertades:
678452653
Inauguració:
dissabte 18 novembre a les 19:30 h.
