Can Jofresa

Can Jofresa és el què s'anomenava un "barri obrer", d'una ciutat satèl·lit. Aquests termes han quedat soterrats pel pes de l'emigració i la fugida massiva dels barcelonins al Vallès , els què han ocupat els espais que l’atur ha generat.
Als anys 70 van construir els 24 blocs del districte 3 de Terrassa. Aquests estan edificats sobre l'antiga "Can Jofresa de l'hortes" del segle XV. Res queda de la vila històrica i poc trobem dels obrers que van poblar-la als seus orígens. Tampoc Terrassa no és un "esputnik" de Barcelona.
Situat a sobre d'un turò, Can Jofresa està omnipresent en el Sky Line de Terrassa. Actualment podríem definir-lo com un barri "banlieue", però prefereixo quedar-me amb les sensacions agradables que em va deixar el llibre "Paseos con mi madre" de Javier Pérez Andújar, on es descriuen les passejades de l'autor amb la seva mare pel barri del tram final del riu Besos. 

Fars

En els cinemes ja es pot veure  el thriller de la pel.licula “pell freda”, versió cinematrogràfica de la novel·la fantàstica escrita per Albert Sánchez Piñol. La historia gira alrededor d’un far situat en una illa de l’atlàntic. No sé com será la pel·licula pero en la novel·la i en el curt surt el far autèntic.

Els fars ens agraden perquè són l’essència de l’arquitectura al servei de l’eficàcia. També ens atrauen pels espais on están situats i finalment per les mítiques històries que els envolten … Aquests tres elements estan desapareixent en molts fars dels litorals i aquests es converteixen en “fars atracció”.

El Far de Sant Sebastià de Llafranc és un clar exemple d’això.  Actualment és un restaurant Japones, l’espai que l’envolta  està masificat i, finalment, està automatizat… tot i així segueix tenint un record d’encant.

Atles de l'Àfrica subsahariana

 Material: fusta 

Tècnica: transfer. Dibuix en acrílics i policromia 

No es parla de la problemàtica en la que està immersa l'Àfrica subsahariana; com a molt, parlem de les seves conseqüències, l'emigració de milers i milers de persones que arriben a Europa fugint o transitant per aquesta zona. El periodista Robert D. Kaplan té publicat un llibre el títol del qual fa pensar, és "La venganza de la geografia"... No ens hem de resignar a què hagin zones en conflicte etern, i el primer pas per trobar solucions és el reconeixem del problema. Obrir un atles, resseguir amb el dit les zones d'on venen els emigrants, és el primer pas per entendre el que està passant en aquesta zona.

Far de Menorca

Els nens recol·lectors del Tamarinde

Djenné, ciutat Malí situada en un extrem del delta interior del riu, és una ciutat/illa rodejada de terres inundables. D'aquestes terres fèrtils, recuperades del riu Níger per una complexa xarxa de comportes i parets, viu tota la ciutat.

En aquestes terres que voregen la ciutat trobem els tres motors econòmics que donen vida a la ciutat. Per un cantó, grans pedreres de fang compactes de les quals es construeix i es reconstrueix cada any Djenné i en especial la seva impressionant "mosquet". Per l'altra, grans bases d'aigua on els peixos són fàcils de pescar,  i per últim, terres de cultiu molt productives, i com a exemple d'això hi ha molts arbres de Tamarinde, espècie original de l'Àfrica del nord que el podem trobar des de el Cap Verd fins al Iemen.

En tots aquests sectors, és normal trobar nens que realitzen treballs durs, cansats o perillosos com extreure els grans blocs de fang, o, com en el dibuix, fent la recol·lecció del fruit del Tamarinde.

LLibres

M'agraden les biblioteques, perquè m'agraden els llibres. Els llibres com objectes poden semblar simples caixes que custodien continguts, però la seva varietat és infinita i en molts casos són estructures subtils que amaguen solucions mil·lenàries d'eficàcia.  Apilats o en llargues estanteries, els llibres deixen de ser objectes individuals per convertir-se en en complexes estructures que semblen no tenir fi. 

Ja fa una setmana

Fa una setmana que vaig inaugurar la intervenció a la Biblioteca Jaume Fuster. La voluntat de les obres és la de crear un diàleg entre les biblioteques del desert del Sàhara i el fons de la biblioteca Jaume Fuster. La intervenció ha estat possible gràcies a l'equip de la biblioteca que és un exemple de gestió cultural.

 

Exposició a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona

El proper dijous dia 1 de juny, inauguro una intervenció inspirada en les biblioteques perdudes del desert del Sàhara. L’exposició tindrà lloc a la biblioteca Jaume Fuster, situada a la plaça Lesseps de Barcelona.  A les 19 hores compartirem la inaguració amb una conferència amb Daniel García Giménez que parlarà de Mauritània, país on están situades les biblioteques que vaig visitar i dibuixar.