Estació de Montcada Bifurcació

L'estació de RENFE de Montcada Bifurcació és una parada de les perifèries. Són d'aquelles parades que aparentment no baixa ni puja ningú, però que intueixes que són importants per les infraestructures que en elles veus... aquesta s’hi afegeixen les instal·lacions d'una fàbrica de ciment a mig gas i uns barracons que algun dia van servir per a alguna cosa...És una estació que res té a veure amb les pulcres i ordenades estacions modernes, però tota ella respira la importància que van tenir els trens en la industrialització del país.

L'esmalt de Chiguetti

La revista "L'esmalt" editada pel Centre d'Informació i difusió de l'Art de l'Esmalt, ha publicat un article sobre les plaques esmaltades sobre metall on fa una interessant aportació  sobre la plafó esmaltat que es troba a l'entrada de Chinguetti (Mauritana)

Chinguetti en el Pais Semanal

 

Aquest cap de setmana el Pais Semanal publica un article sobre les biblioteques de Chinguetti (Mauritania)

http://elpaissemanal.elpais.com/documentos/bibliotecas-mauritania/

La Rambla per caminar sobre les vies d'alta velocitat

Quasi 800 metros de vegetació autòctona, 800 metres de camí reposat sobre vies d'alta velocitat... No és un joc de paraules, és una realitat. La Nova Rambla elevada de Sants és una prova què la tecnologia, l'urbanisme pensat pels ciutadans poden transformar zones dures. 

Pont de Vallcarca

Sequies

Sorprèn que en el Delta de l'Ebre, unes terres nascudes del mar i amb perill latent de tornar a morir ofegades pel Mediterrani, necessitin regar l'arròs per una xarxa de canals que recullen l'aigua del pantà de Xerta, 50 km terra endins. Aquesta xarxa de sequies recorre 300 quilometres d’extensió.

 

Lik de l'entrevista a Catalunya Radio 

Amb aquest lik pots escoltar l'entrevista que m'ha fet el periodista Toni Arbonés de Catalunya Ràdio.  

Xemeneies de Sant Adria

Exposició a Sant Pere de Vilamajor

Bon dia,

El mes d'abril del 2015, vaig viatjar a Mauritània on vaig gaudir d'un país difícil però interessant, en especial de les seves biblioteques, que he anomenat com "perdudes en el desert del Sàhara" Un any i uns mesos després puc compartir-ho amb tots vosaltres en el Centre d'Art la Rectoria a Sant Pere de Vilamajor. La inauguració serà el dissabte vinent.

Inauguració: 11 de juny a les 12 hores
Centre d'Art La Rectoria
Sant Pere de Vilamajor

Exposició a Bellprat

 

 

Aquest matí he muntat l'exposició a Bellprat, Vila dels llibres. L'exposició està dins de l'interessant programa que la setmana propera es podrà veure i participar en aquest poble. L'exposició es podrà visitar a Can Pinyota, una fantàstica casa rural on els llibres són el seu punt denominador. A les 18 hores del dissabte 4 de juny faig una xerrada sobre el viatge a Chinguetti.

"Pucheros" del desert

No m'agrada dibuixar "plats i olles"; no perquè no tinguin interès, tot el contrari. Els "pucheros" són un concentrat d'experiències en el seu disseny i, després, amb el seu us prenen unes pàtines que són memòries de la seva història. Dibuixar això és difícil de representar. En la meva estada a Chinguetti (Mauritània) vaig estar a l'albergue La Gueïla, on tenien aquest increïble "bodegó"  que, finalment, vaig interpretar com un resum del país.

Mactar al Delta

Los amigos de Dakar

A las afueras de Dakar, en Sangalkam, esta la familia de amigos Senegales que me acogen en los viajes. Este dibujo lo realice en la última visita .

Riviere

 

Les autopistes són com túnels d'espai i temps.A una hora determinada, normalment apurant el temps, entrem en la xarxa d'autopistes amb un destí clar. Casi sempre anem concentrats amb un estat anímic a mig camí entre alerta i relaxament. Normalment ignorem els paisatges que envolten les autopistes. Moltes vegades no són res més que els  "danys col·laterals" deles pròpies vies,d’altres sembla que visquin al marge d'elles. Els uns i els altres tenen el "morbillo" de ser espais possiblement molt molt mirats però en l'anonimat de desaparèabans de ser identificats.

Personalment tinc preferència per les fàbriques i estructures singulars que surten i desapareixen en aquest recurreguts. L'espectacular torre d'aigües que he dibuixat em té meravellat. La veia i la tornava a veure, i aquesta setmana vaig decidir sortir de la ruta establerta i apropar-me superant els estranys laberints que solen ser les perifèries de les grans carreteres... Aquí la teniu, sobrevivin i fins i tot desafiant als milers de cotxes que cada dia la ignoren....