Despacito y buena letra, que el hacer las cosas bien, importa más que hacerlas

  

Manuscrits de Chinguetti (Mauritània)

Les dites són el recurs per donar transcendència als textos i si van a acompanyades d'un autor reconegut la seva funció és doble.... "Despacito y buena letra, que el hacer las cosas bien, importa más que el hacerlas"  es d'Antonio Machado, em va de "perles" per explicar aquest dibuix inspirat en els manuscrits de les "biblioteques privades de Chinguetti". 

L'interes que està despertant la cal·ligrafia és evident, el propi diari El Pais va dedicar-li un llarg article. Crec que cal recuperar el gust per les coses personals i ben fetes...per allunyar-nos del "producte perfecte" i recuperar l'empremta humana. Amb aquesta idea, he realitzat aquest dibuix,  que ha estat un exercici personal de mirar i voler entendre la cal·ligrafia àrab...

Imatges del taller el divendres al matí

Llibres de Chinguetti (Mauritania)

Últim dibuix d'un bibliotecari de Chinguetti consultant els manuscrits que custodia.

Mirar amb ulls de nens i nenes

 Nens del Sàhara jugant amb construccions mòbils.

Veure jugar als nens i nenes és una constant de qualsevol lloc del mon. Fent  cops de pilota, a "fet i amagar", saltant a la corda, són alguns d'aquests jocs. Una mica més elaborats són els jocs imaginaris que requereixen construccions més o menys complexes que ajunten dos fets fantàstics. Per una banda capacitat per construir objectes i per altra, capacitat de situar-los en espais imaginaris. Aquestes dues habilitats són l'enveja sana de qualsevol artista.

Nens senegalesos jugant amb vaixells de llautó

Mobiliari urbà per un Segle XXI confús

Un projecte més de la sèrie mobiliari.... Seguim veient l'arribada dels nostres amics exiliats i tinc por de què perdem la capacitat d'indignació per les causes que provoquen tanta desgracia. Aquesta sèrie de projectes van ser realitzats des del "cabreig" de veure que els indigents semblaven invisibles.

Las bibliotecas privadas de Chinguetti

Una entrega más de un dibujo y una série de fotografías de una de las seis bibliotecas privadas de Chinguetti (Mauritania) que visité. 

Mobiliari urbà per un Segle XXI confús

Aquí tenim el tercer projecte. Aquest va ser un dels que més em va agradar de pensar i construir. Les tanques les podran fer més llargues i més altes, però l'enginy i la necessitat podrà amb elles....

Mobiliari urbà per un Segle XXI confus

Mobiliari urbà per un Segle XXI confus

Fa uns anys vaig fer uns projectes sobre mobiliari urbà adaptat per indigents i emigrants que viuen als carrers de la ciutat. Els projectes tenen la intenció de fer visible els "invisibles". Ara amb la situació que estan patint els refugiats que arriben pel nord d'europa he recuperat aquelles idees....

¡Mira que "bubú" mas chulo!

 

 Bubú infantil

Dibujo realizado en la puerta de una bibliotecas privades de Chinguetti (Mauritánia)

  

Hay quien las llama  "bubus" otros las conocen como "boubous", y para nosotros es lo mas parecido a una túnica. Buena parte del Africa Occidental las utiliza con variantes de diseño y color. Pero una de las mas singulares són las que llevan los Mauritanos (hombres). Son de grandes dimensiones porque han de cubrir del cuello a los pies. Tienen unas grandes mangas que casi desaparecen en medio de los pliegues. En la parte posterior, en el lado derecho, hay un curioso gran bolsillo. Alrededor de él, suelen aparecer bordados en oro. Los lados estan abiertos y dejan ver una camisa blanca y unos pantalones bombachos sujetados con un cinturón, del que uno de sus extremos llega casi arrastrando por el suelo. Es una prenda extraña, pero proteje bien del sol, del calor y de unos vientos cargados de arena del Sáhara.

Para los viajeros es un misterio la dignidad de como la llevan y la capacidad de mantenerla limpia en un país que no se caracteriza por su limpieza... También quedas maravillado de las cosas que pueden caber en el bolsillo, que parece no tener fin.  

El dibujo está realizado, como no, en Chinguetti. Es en una de las seis Bibliotecas  privadas de la ciudad. Su responsable está a la altura del lugar y te hace sentir el compromiso que tiene entre manos que es preservar de los calores, de las termitas y de los locos , a los libros que hicieron grandiosa la cultura árabe.

  

 Sello Mauritano del año 1970

hivernacles de l'Egido

Els hivernacles són un simbol de l'àstucia en condicions dificils. A sota d'ells t'imagines un espai verd idílic… això és cert, però tambe poden ser una coberta que no deixi veure el què està passant a sota.
Tenia interés en visitar la zona "El Ejido" i dibuixar els seus hivernacles. Les expectatives van ser superades per la realitat…es impresionant estèticament, però no deixo de pensar en les seves repercusions ecològiques i encara més important, les condicions de treball de molts dels seus treballadors , la majoria immigrans.

Texas Hollywood

Si estas a medio camino de ser un “friqui o cinéfilo”. Si te gustan los“desiertos o los lugares singulares” y estás dispuesto a investigar fuera de las rutas convencionales,  la visita de “Texas Hollywood” se justifica.  Eso sí, ves con una actitud positiva.

Aparte de los western, parece ser que en la zona se rodó algun exterior de  Lawrence de Arabia. Mucho “cartón piedra” se necesitó para hacernos creer que estábamos en los desiertos de Arabia…pero ¿no es esto la magia del cine?

Juguem al Owari?

La capsa del joc del "Oware" és el regal que molts hem fet en els viatges a l'Àfrica. Normalment  la tenim a les nostres cases com un element decoratiu però la seva història és digna de conèixer. El seu origen és de l'Àfrica Occidental, es creu que té uns 3.500 anys d'antiguitat. La seva difusió va arribar amb l'expansió de l'Islam i per aquesta raó el podem trobar en bona part del continent Africà i Asiàtic.

Podem trobar aspectes antropològics d'aquest joc, que els té, però jo, em quedo amb la seva estètica....La fusta de la capsa i les llavors, sembrades en els forat (d'una terra simbòlica) és bell.

Els "Fars" avisen que està passant alguna cosa

 

Com sempre, Menorca es fantàstica. Es una estranya combinació de natura abrupta i humanitzada. De paisatges tipicament mediterranis amb altres racons naturals amb un record de la campinya  anglesa...
Però les excavadores volen retallar els pocs quilòmetres que separen les dues grans ciutats  amb el preu de carregar-se una illa que el que vol és temps per disfrutar-la...Deixo una sèrie d'enllaços per comprendre el problema:  http://www.gobmenorca.com/sosmenorca / http://www.arabalears.cat/balears/Sos-Menorca-torna-Consell-denunciar_0_1267073423.html /

Souke Sarre

Dibuix de Souke Sarre a casa seva al Senegal. Una família d'amics que cada vegada que els visito em pregunto qui és realment el tercer mon....ells o nosaltres?