L'atles del viatger

Els passaports no són mes que un recull de papers certificats per un estat, però a la vegada,
és de les 4 coses que prendries si vegessis que la casa està cremant. Segurament recull més il·lusions que realitats, però tenir-lo a les mans és tenir un peu en algun lloc on vols anar. El passaport es l'atles per on el viatger ha circulat i la porta oberta pels llocs on vol anar.

Recordant dibuixant

Els quaderns de viatges tenen moltes avantatges i una d'elles es poder  recordar els llocs on en algun moment ens hem plantat a dibuixar. En aquest punt, el de revisar el dibuix allunyat del lloc on els vas fer, el dibuix es converteix en una realitat tancada en si mateix. En alguns casos, no sempre, veus petits aspectes que vols retocar. No es tracta, al meu entendre, del tractament que fan alguns fotògraf amb programes de tractament de la imatge. Els dibuixants no tractem la imatge amb voluntat d'eliminar o ressaltar el dibuix. Normalment el que fem es mantenir el dibuix el més natural possible però introduint petits matisos que fan el dibuix més, estranyament (al tractar-se d'un retoc), naturals.

Un conte d'escultors

Fa uns dies que estic treballant en un conte. El vull presentar a Arts Llibris d'aquest any. Serà una edició amb format de llibre d'artista. No explicaré el conte ara, però sí, que tracta d'un escultor que treballa en la "golfa" que he dibuixat. Explicar un conte, amb la seva presentació, enllaç i conclusió és un repte que ara em ve de gust. I si això esta combinat amb imatges dibuixades per mi, no es pot demanar res millor.

Dissabte de dibuix

Aquest dissabte hem tornat a sortir a dibuixar amb amics per la ciutat de Barcelona. Aquesta vegada hem escollit la zona del Born. La ciutat estava fantàstica.

Construccions curioses

Si circules a poca velocitat i mires amb visió panoràmica, pots descobrir construccions o racons on val la pena parar i dedicar-li una estona per dibuixar. Això em va passar el divendres passat després de portar dues escultures meves a una exposició col·lectiva a al Centre d'Art la Rectoria

Les eines fan a l'escultor?

Cada dia miro i toco les meves eines de modelar o dibuixar. Algunes, crec, que són imprescindibles per fer les meves escultures o aquarel·les i, sense algunes d'elles, (torno a creure) que no seria possible fer el que faig en el taller. Les eines són més que un allargament dels meus dits, són nous dits que fan coses que no puc fer sense elles. La meva pràctica d'escultor no es pot entendre sense les meves eines....

Un parc curios

En els que solem anomenar barris de la zona alta trobem una curiosa plaça anomenada Jardins de Ca N'Altimira. Un dels espais més curiosos, és una sala fosca, una mica enigmàtica que no deixa de sorprendre'm. En la web de l'ajuntament de Barcelona trobem la següent informació: l'element arquitectònic més destacat de Ca n'Altimira és la gran sala hipòstila amb voltes que parteixen de 36 columnes d'estil romànic, molt altes i construïdes amb pedra sorrenca.

Jo buscava per dibuixar aquesta imatge, un espai misteriós contrastat amb un altre d'urbà.

El mico del pont del petroli

Les ciutats tenen raconets i el pont del petroli de Badalona és un d'aquests. Però si volem que no quedi només com una anècdota, caldrà saber una mica de la seva història, en especial del seu mico que està assegut a a l'entrada del pont.

Tornar a dibuixar

Sembla impossible lo difícil que és trobar temps per fer algun dibuix entre setmana... El passat dijous vaig esgarrapar una hora per dibuixar una de les torres del Monestir de Sant Cugat.

Dibuixos de Menorca

L'estiu és un bon moment per agafar els estris de dibuixar  i mirar amb els ulls d'un dibuixant de viatges... Us preguntareu què vull dir amb això? Primer de tot, "permetre't temps" i després observar, sentir, olorar per comprendre, durant els minuts que tens al davant, el paisatge escollit;  Després..... com a molt, endur-te un dibuix que ha captat nomes una petita estona d'alguna cosa molt més complexa.

Les patates braves son per l'estiu

Les patates braves són per l'estiu i la seva millor recepta és com la millor cala o platja que cada un creu que és la seva. Tinc atracció per les "furgonetes restaurants" tot i que no tinc la costum de comprar menjar en elles, però si per la seva estètica. Aquest dibuix és d'una furgoneta situada a la platja neta i cuidada del Prat. Segur que tenia una recepta "rica rica" de patates braves, a l'alçada de la seva platja.

Quadern de viatge

 

Aquests dies he treballat en el quadern de viatge de l'ascenció al Toubkal (Marroc). És un quadern de tipus Japonés, això vol dir que els fulls estan units com un acordió. Aquesta característica tècnica m'ha fet treballar el quadern com si es tractés d'una narració gràfica seqüencial. 

Les cigonyes de Marrakech

Marrakech sempre sorpren, i en aquesta darrera visita m´he quedat bocavadat amb la "place des úFerblantiers". Es molt recomanable pujar a la terrassa del restaurant Kosybar, perque té una vista espectacular al Palau de Bahia. En les seves muralles niudeixen decenes de cigonyes....aquesta ciutat sempre sorprèn. Els dos dibuixos que mostro estan dins del blog de viatges en el què estic treballant aquest dies.

Fotografies de la inaguració al Centre d'Art a Sant Pere de Vilamajor

Tan a prop i a la vegada tan lluny

 

http://desiertosdibujados.blogspot.com.es/