Jove en un vago de tren de Rodalies

Una il·lustradora fent motlles

Fa unes setmanes que a la meva classe hi ha una jove il·lustradora Colombiana fent motlles pel seu projecte final d'Il·lustració artística. El dibuix de l'entrada d'avui la veiem triturant silicona. Tots estem encantas amb la seva simpatia. Teniu el seu blog apuntat en el dibuix.

Torre de l'Església de Sant Cugat

Converses en una tauleta quadrada.

Aques músic és un crack!!!

Troy Andrews http://www.youtube.com/watch?v=l71o6UO6SLk és un músic que, a més de tocar de conya és, tot ells un espectacle. L'actuació a la Nova Cava Jazz de Terrassa va ser fantàstica. Us recomano que mireu aquest video http://www.youtube.com/watch?v=GjY4ivlCjFE

Jamon, jamon.....

Que hi ha a l'altre cantó de la porta??

Me encantan estas máquinas!!!

http://www.actualidadliteratura.com/2008/09/26/cortazar-garcia-marquez-carlos-fuentes-y-el-jazz/

Seguim amb la setmana del jazzzzzz

Violonchelo, saxo y trompeta.

Un trompetista entre curiós i excèntric

Ahir, a la Nova Jazz Cava de Terrassa, va actuar el quinteto neoyorquí Tarbaby. El grup fa un jazz contemporani a la recerca de nous sons. Exemple d'aquesta investigació és el pianista, Orrin Evans, que no dubtava de tocar amb una ma en el teclat i amb l'altra "liarse a tortazos" amb l'estructura interna del instrument. Tot el grup gira al voltant, sense dependència, del trompeta Akinsmure, que va descubrir-nos que amb una simple trompeta es poden fer infinitat de sons.

Vagó rodalies.....Cerdanyola o l´Habana?

Muntatge de l'expo

http://aefectesespaecials.blogspot.com/

Ja tenim el festival de jazz de Terrassa

http://www.jazzterrassa.org/jazzterrassa/festivals/fjt2011/castella.cfm a qui teniu el lik de la programació

Paraguas rojo en un dia gris

Sombrillas para el agua...

Dues àvies passejant al "chucho"

Cuinera del Bar Boqueria.

Un oceà plà d'horitzonts infinits

Tenir la fantasia de poder crear espai tancat en si mateix però a la vegada ampli i obert és, segurament, una idea que hem tingut tots els escultors. Treballar amb el negatiu ha estat un dels recursos fets servir per omplir, sense la necessitat de materia, l'espai. Modelar l'exterior perquè les formes siguin sinuoses ombres ha esta un bon recurs per aquest objectiu.

Amb aquesta voluntat fa dies que li dono voltes l'idea que presento en aquest dibuix.

Una bola translúcida amb una mirilla és la part formal, exterior, d'aquesta escultura. Abocar-nos a la mirilla ens ha de transportar a un oceà pla d'horitzons infinits.