Ja fa una setmana

Fa una setmana que vaig inaugurar la intervenció a la Biblioteca Jaume Fuster. La voluntat de les obres és la de crear un diàleg entre les biblioteques del desert del Sàhara i el fons de la biblioteca Jaume Fuster. La intervenció ha estat possible gràcies a l'equip de la biblioteca que és un exemple de gestió cultural.

 

Exposició a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona

El proper dijous dia 1 de juny, inauguro una intervenció inspirada en les biblioteques perdudes del desert del Sàhara. L’exposició tindrà lloc a la biblioteca Jaume Fuster, situada a la plaça Lesseps de Barcelona.  A les 19 hores compartirem la inaguració amb una conferència amb Daniel García Giménez que parlarà de Mauritània, país on están situades les biblioteques que vaig visitar i dibuixar.

Imatges de la pròxima exposició

Falta poquet per l´intervenció a la Biblioteca Jaume Fuster. Porto mesos treballant, pensant i repensant com "ocupar" l'espai de lectura i l'entrada d'una de les biblioteques més interessants de la ciutat. La Jaume Fuster està especialitzada en viatges i és una de les mes visitades pel seu fons bibliogràfic, espais singulars de lectura i activitats que organitza.  L'exposició s'inaugurarà  el dia 1 de juny a les 19 hores.

La gran mosquée Djenne (Mali).

Miri com es miri, la gran mosquée de Djenne és impressionant per si sola, però integrada en el conjunt de la ciutat, es converteix, tot, en una obra mestra.

La Mosquée de Djennè és la més gran del món construïda amb fang, cuit al tòrrid sol del centre del Sahel. És la màxima representació de l'estil sudanes, un estil tant curiós com desconegut. Tota la construcció està sobre una plataforma de 3 metres d'alçada i d'un perímetre de 75 per 75 metres. La plataforma té la voluntat de protegir-la, com si volgues navegar entre les crescudes del riu Ban en front del Níger. Les muralles de la Mosquée tenen una alçada de 15  metres, construïdes amb fang del Niger. Aquest fang és el mateix en què està construïda tota la ciutat, el conjunt crea un paissatge mutant què té tantes vides com els intervals de pluges i sequeres de l'interior de Mali.

Jo l'he viscut amb la saquera... aquesta és dura per la calor, la pols i el vent; Elements que fan pensar que faran desaparèixer tota la ciutat i la Mosquée, però els seus 1000 anys d'història et fan recordar que la seva aparent fragilitat és, això, aparent, perquè les pluges portaran nous sediments, que serviran per a la reconstrucció anual de la Mosquée i de la ciutat.

Dipòsits d'aigues

Els dipòsits d'aigua no passen desapercebuts. En alguns casos són les restes d'una enginyeria industrial en desús, com el diposit d'aigua dels antics trens de vapor, situat a l'Estació de Renfe de Tortosa. Altre, en actiu, com l'increïble dipòsit del polígon industrial de Campredó. Els dipòsits d'aigua no van ser construïts per agradar  però amb els anys ens atrauen. Crec que l'atracció es per que són entre enigmàtics al seguir en peu tot i que ja no tenen la funció per la què van ser construïts. També els veiem bells, la raó al meu entendre es perquè l'enginyeria civil sol ser clara i funcional, dos valors que si els ajuntem ens atrauen.

Cartografies transahariana

"Àfrica no és un país", qualsevol text d'aquest continent que no s'inicïi amb aquesta cita segurament cal descartar-lo; Però si apareix , possiblement no aporta res que Kapuscinski no hagi dit en els seus llibres. Davant d'aquest dilema, opto per posar la cita només al començament, perquè no es pot dir una idea tan clara sobre Àfrica d'una manera tant senzilla.
Darrera de la paraula Àfrica hi ha una complexitat de geografies, d'idiomes, de religions i , per descomptat, de persones. Aquesta complexitat és la que obliga a concretar, per això parlaré de l’Àfrica transsahariana.
Dins d'aquestes idees preconcebudes també hi és la de pensar que el continent és una reserva de totes les actituds negatives associades a les societats poc evolucionades. El que succeeix a l'Àfrica és molt curiós. Tothom el reconeix com el continent on s'inicien les primeres manifestacions de civilització, però després se l’ignora durant segles i segles. Els africans només tornen a apareixer en els llibres d'història acompanyats de l'espoli de les grans nacions. Durant els segles de l'oblit, l'Àfrica subsahariana ha viscut la seva pròpia història i caldria preguntar-se per què no la reconeixem com ho fem amb  altres civilitzacions d'altres continents.
Una part d’aquest oblit intento omplir-lo amb la sèrie de dibuixos sobre les biblioteques perdudes del desert. Les biblioteques, com a institució que representen el recull de coneixements, van tenir una llarga tradició en aquesta zona. Aquesta sèrie està oberta esperant poder arribar a Tombouctou, ciutat mítica de les biblioteques del desert.

Cartografies transahariana

Paral·lelament a aquesta sèrie,  n’inicio una de nova que anomeno "cartografies transsaharianes" En aquesta sèrie dibuixaré i explicaré els personatges que han travessat el gran desert a la recerca d'il·lusions, de recursos o fugint d'una realitat extremadament dura. En la cartografia transsahariana sortiran els senegalesos, gambians o malis que han volgut, volen o  han emigrat i als que  he conegut en l'últim viatge.

Nom: Muntaga Fay Mesi
Edat: 17 anys
Nacionalitat: Gàmbia
Viu: Sangalkam (Senegal)
Quilòmetres recorreguts: 500 quilòmetres
Futurs quilòmetres: 5000 quilòmetres

Cartografia de Muntaga Fay.
D'ençà que es lleva fins que va adormir, Muntaga només pensa en el futbol. Com tots els nens subsaharians, va crèixer amb una pilota entre els peus i com molts nens, portant una camiseta trinxada de l'únic equip que representa el que ell somiava, la del Barça.
Va sortir de Gàmbia perquè no podia trobar un equip del seu nivell. l'Atlàntic Club del Senegal, el fitxa pel seu potencial.
Gràcies a un amic costurer que viu a Banjul, capital de Gambia, s'instal·la a Sangalkam, poble rural a quaranta quilòmetres de Dakar. Però el més important, el poble està a pocs quilòmetres de l'únic lloc on es pot lluir: d'un camp de futbol i en aquest cas el d'Atlanta.

El mapa

Dibuixar el recorregut d'un futur viatge és un gust doble. El gust de dibuixar i el gust de viatjar s'ajunten sobre un pla únic (paper) i per art de màgia ens situa a dins i afora.... Avui he acabat el recorregut que la propera setmana inicio. De Sangalkam (Senegal) a Mopti (Mali) un miler de quilòmetres que sobre el meu mapa, semblen fantàstics i que estic segur, que la realitat superarà.

Intervenció a la Biblioteca Jaume Fuster

Aquesta setmana hem fet una prova de la intervenció que faré a la biblioteca Jaume Fuster el proper juny. Aquesta biblioteca és una de les més actives de Barcelona i està especialitzada en viatges.

Biblioteca Sant Gervasi/Joan Maragall

En el solar de l'antiga torre de Vil.la Florida, hi ha la biblioteca pública  "Sant Gervasi-Joan Maragall" el disseny és de l'estudi d'arquitectura BCQ. La biblioteca que es troba en un semi sotan te uns curiosos patis de llum que donen moltíssima lluminositat a les diferents zones de lectura. En la part superior hi ha un centre cívic. Es una biblioteca molt interessant de visitar per les solucions arquitectòniques.

La meva biblioteca

M'agraden els llibres com a metàfores.... com universos tancats dins del seu llom. Però m'apassionen com galàxies quan s'organitzen en biblioteques. Les piles de llibres s'aguanten per les lleis de la gravetat, però també per les forces pròpies de cada història....

Bon Nadal 2016