Taula de treball

Dona amb cap de jirafa

Fotos de taller

La tanca: mata

El que està passant a Melilla ens està deixant a tots tocats. Veure "jugar-se" la vida i fins i tot perdre-la a joves per entrar al nostre mon és un xoc que no deixa a ningú indiferent. Per un cantó hi ha la gent a la què li costa entendre per què volen entrar tants joves i per altre, l'actuació de les "forces de l'ordre". Els dos factors tenen infinitats de matisos.... Jo, possiblement des d'una actitud simple nomes n'hi veig un: Injustícia. Injustícia per deixar els països d'origen en l'estat en que estan i injustícia per la força desmesurada de la policia.

La Plaga

  

Entre autopistes, carreteres secundaries urbanitzacions i fàbriques, la pel·licula “la plaga” explica múltiples històries humanes de la zona desconeguda i propera dels Gallecs. Les històries no sorprenen per ser estranyes o especials… sorprenen per ser molt pròximes, com els propis Gallecs, casi invisibles pels llums de neó de les autopistes.

Nou taller del Josep

La caseta d'ocell

Fa unes setmanes que tinc al cap una nova escultura. Es tracta d’una caseta d’ocell amb un exemplar a la seva taulada. Em costa recordar d’on em ve aquesta idea; penso que vaig veure una imatge semblant, en una pel·licula. També és cert que les casetes d’ocell m’han atret sempre…aquestes idees en l’inici, sempre són extranyes i el procés de convertir-se en una escultura està carregat de sorts imprevisibles…

25 de gener. Sessió de dibuix urbà.

Aquest dissabte és va organitzar una sessió de "dibuix urbà" al port de Barcelona. 

23 de gener. De Sant Cugat a la Bisbal

- M'agraden els desplaçaments curts que comporten canvis important de paisatge. Per aquests petits viatges les autopistes son perfectes.
- Les autopistes tenen el seu prop paisatge i cada sortida es una possibilitat de descubrit tot.
- La Bisbal de l'Emporda és una petita ciutat que concentra les caracteristiques de la zona: ordenada, cultural en la seva esència i a la vegada multicultural.

20 de gener.

Fantàstic article de "El Pais"

Aquesta setmana va apareixer al diari "El Pais" un article titulat  "Migrantes. La larga marcha hacia una nueva vida" que m'ha semblat molt interesant. L'article descriu el camí que han de recorrer alguns africans, per arribar a Europa. Les fotografies de Alfredo Cáliz i el text José Naranjo són clarificadors del dur i llarg recurregut. També és clarificador el que diu un misioné: "Los que están aquí no llegaron nunca a ningún sitio"...

Voler travessar el desert del Sàhara amb pocs (o gens) diners, sense la documentació necesària i per zones controlades per "moderns traficants d'homes" és d'una valentia que nomes poden fer persones amb una convicció pels seus ideals i interessos que s'allunya molt del què ens volen transmetre alguns mitjans. No els podem tractar d'aventurers o de herois, perquè la gana no sol està associada a aquests termes, però estan decidits a tenir el que tots ens mereixem.

Alumna del taller de pedra

Les girafes

Hi ha similituds entre la morfologia dels animals i la sensació i sentiments que ens transmeten. És interessant la similitud entre els humans i els animals: aquest te cara de gos, corre com una gasela o es gros com un bacó. En un altre nivell són els sentiments que ens trasmeten alguns animals: la proximitat dels orangutans, el rebuig a les serps o la simpatia cap als gossos. Encara és més complexa és la similitud amb nosaltres: ets carinyos com un gat, o despiadat com una manada de llops.

Ara en el taller, estic treballant amb una dona que té cap i coll de girafa. Les girafas són majestuoses i la vegada properes, semblen accentes del mon…d'un entorn complicat i dur.

6 de gener "Casetes del Garraf"

Les casetes del Garraf són una petita meravella que s'ha conservat per casualidad. La platja, el poble i les casetes del Garraf respiren l'ambient que avui anomenem "vintatge".

3 de gener "Restaurant Paloma Blanca"

Estarem d'acord que el menjar és una bona manera de conéixer altres cultures; La ciutat de Barcelona té una bona representació de restaurants ètnics, alguns de molt bons però molts són petits parcs temàtics pensats per fer-nos un barnis del pais que representen; altres  són autèntics i ens somergeixen en la realitat del menjar d'on són originaris. Un cas d'aquest és el "Paloma Blanca", restaurant marroqui situat al barri del Raval de Barcelona. Si voleu menjar un excel·lent "couscous" aneu un divendres...

El Delta a la tardor i les seves barraques

El Delta, com tots els paissatges, canvia  segons les estacions, però a diferència d'altres el canvi és més radical.. Ara, després de la sega, el Delta és una zona de terra de ningú. Els verds han deixat pas a zones de terres semi mullades o amb sequedat total. Segons com reflexa la llum, apareixen colors tan increíbles com el violeta.

Barco enfonsat

Molt a prop de la desembocadura de l'Ebre hi ha una embarcació enfonsada. L'any passat ja hi era i tenia ganes de dibuixar-la. El cap de semana passat vam aproximar-nos i vaig fer el dibuix que feia temps que tenia al cap.

Barraques del Delta

Queda clar que sóc un admirador del Delta de l'Ebre i entre les coses que m'agraden són les seves modestes construccions que, com les aus que aniden, les trobem al llarg del seu territori.

 

Són construccions modestes, d'us divers: guardar eines i maquinària, graners, o de estança de curtes estades.  Hi ha de modestament grans o de tan petites que només caben dues persones a molt dir.

Totes són petites illes d'un territori on l'aigua dels arrossals es confon amb el de les llacunes primer i el mar després.

Seure i dibuixar aquestes construccions és mirar de front  l'enginy d'uns homes que planten els seus vegetals sobre un mar domesticat.