8 de set. 2013

El encanto de los descampados...



El encanto de los descampados...

La obra que Lara Almarcegui ha presentado en Venecia (dibujo) me gusta, y al conocer su guión me ha gustado mucho más. Lo fácil es quedarse con la imagen de un montón de escombros, que así, ya me gustaban....pero al saber que son de la isla Sacca de San Mattia y que esta emergió en los años 70 por obra de la acumulación de los desechos de la industria del cristal Murano me ha hecho disfrutar más de la obra. Lara dice de esta extraña isla: “Es el más bello descampado de la ciudad. Es el lugar en el que además se ensayan todas las ideas, descabelladas o no, para solucionar los problemas de Venecia”.
Los descampados me gustan son la parte del paisaje que solemos pasar por alto...pero están, y si los miras con curiosidad entenderás mejor la parte bella que solemos mirar.

Bienal de venecia - 3

Escombros de la isla de donde la artista ha sacado los escombros


Pavellon de España


Fotos de la obra de Lara Almarcegui



29 d’ag. 2013

Fotografies de la Bienal de Venècia


Sense cap voluntat de fer una selecció il·lustrativa us adjunto una sèrie de fotografíes de la Biennale



















6 d’ag. 2013

14 de jul. 2013

Senegal

Aquesta setmana acabo els dibuixos que presentaré a Altaïr Forum Altaïr durant tot l'agost. Presento 34 obres, treballades amb aquarel.les...sentides, vivides amb la mateixa intensitat en què vaig fer el viatge. Adjunto link del meu blog de viatges on podreu veure alguns dels dibuixos disiertos dibujados
 
 


7 de jul. 2013

Mauritania

 
Les fronteres moltes vegades són espais arbitraris. La frontera entre Marroc i Mauritania és la síntesis d'aquesta arbitrarietat.En el blog http://desiertosdibujados.blogspot.com.es/ trobareu els dibuixos d'aquesta estranya zona.

30 de juny 2013

Els dos Sàharas...


Avui he penjat tres dibuixos a http://desiertosdibujados.blogspot.com.es/ d'una de les zones mes conflictives i més interessants que hi ha, el Sàhara Occidental. La zona que vaig visitar segueix la costa Atlàntica, una zona pròspera controlada pel Marroc i es fa difícil d'imaginar que a pocs quilòmetres hi ha el mur minat que separa els dos Sàharas
 

24 de juny 2013

Nous dibuixos


Poc a poc vaig penjant nous dibuixos de la sèrie: "Desde el otro lado de la orilla" en el meu blog: http://desiertosdibujados.blogspot.com.es/ si voleu seguir-los ja sabeu...

17 de juny 2013

El Secret de l'Unicorni que compleix anys

 


La Joana m'ha regalat, avui, que és el meu aniversari, una mena de diaporama del Tintin. Son dues figures de la historieta del Crang de les pinc d'or http://es.wikipedia.org/wiki/El_cangrejo_de_las_pinzas_de_oro , Sóc, el que s'anomena un Tintinaire... Amb el temps, en especial  moments  com els aniversaris, un va veien que algunes imatges amb les que havia disfrutat, són més influents del què havia pensat.


El cranc de les pinces d'or

2 de juny 2013

Aquesta setmana s'ha publicat en la web de la llibreria Altaïr http://www.libreriaaltair.com/ les dates de la meva exposició sobre dibuixos de viatges http://www.libreriaaltair.com/index.php/Ampliacion_evento/75/0/?&tx_ttnews[tt_news]=445&tx_ttnews[backPid]=23&cHash=0824949104 . Adjunto la publicació:

 

Fòrum Altaïr Barcelona

A ALTAÏR ens agrada tenir a prop els amics, per això qualsevol excusa es bona per veuren's i compartir experiències sobre el que més ens agrada : viatjar i conèixer el món i la seva gent.


DESDE EL OTRO LADO DE LA ORILLA

jueves 01 de agosto 2013 - 10:00

Dibuixos de Pere Pich http://desiertosdibujados.blogspot.com.es/



La ruta que va de Marrakech a Ziguinchor té 3000 kilomètres, travessa quatre països i una de les extensions més grans de sorra i més convulses del món. Però, tot i el que es pugui pensar, és una ruta segura. Paral.lela al mar Atlàntic, és una lliçó constant de supervivència pels marroquins, amazics, tuaregs i per les diferents ètnies senegaleses. La carretera és de doble direcció: cap al nord per cercar oportunitats econòmiques, cap al sud a la recerca dels deserts.  Circular per aquesta ruta és descubrir acantilats amb contraforts gòtics sorprenents com els de Sidi-Ifni, endinsar-se en ciutats com l’Aïun on la tensió social es pot mastegar, moure’s entre fronteres terrorífiques com la del Marroc amb Mauritania, entrar en ciutats resseques que suren sobre un mar de petxines com Noachot o perdre’s en capitals impossibles com Dakar. L’exposició d’en Pere Pich és el recull de dibuixos i textos d’un quardern de viatges fet durant la primavera àrab  del 2012.