21 d’abr. 2014
6 d’abr. 2014
30 de març 2014
23 de març 2014
16 de març 2014
2 de març 2014
La tanca: mata
El que està passant a Melilla ens està deixant a tots tocats. Veure "jugar-se" la vida i fins i tot perdre-la a joves per entrar al nostre mon és un xoc que no deixa a ningú indiferent. Per un cantó hi ha la gent a la què li costa entendre per què volen entrar tants joves i per altre, l'actuació de les "forces de l'ordre". Els dos factors tenen infinitats de matisos.... Jo, possiblement des d'una actitud simple nomes n'hi veig un: Injustícia. Injustícia per deixar els països d'origen en l'estat en que estan i injustícia per la força desmesurada de la policia.
Publicat per
Pere Pich Rosell
a las
21:01
0
comentaris
9 de febr. 2014
La Plaga
Publicat per
Pere Pich Rosell
a las
21:38
0
comentaris
2 de febr. 2014
26 de gen. 2014
25 de gener. Sessió de dibuix urbà.
Publicat per
Pere Pich Rosell
a las
19:37
0
comentaris
Etiquetes 1 sessió de dibuix urba a la Llotja
23 de gener. De Sant Cugat a la Bisbal
- Les autopistes tenen el seu prop paisatge i cada sortida es una possibilitat de descubrit tot.
- La Bisbal de l'Emporda és una petita ciutat que concentra les caracteristiques de la zona: ordenada, cultural en la seva esència i a la vegada multicultural.
Publicat per
Pere Pich Rosell
a las
19:06
0
comentaris
Etiquetes de Sant Cugat a la Bisbal
19 de gen. 2014
Fantàstic article de "El Pais"
Aquesta setmana va apareixer al diari "El Pais" un article titulat "Migrantes. La larga marcha hacia una nueva vida" que m'ha semblat molt interesant. L'article descriu el camí que han de recorrer alguns africans, per arribar a Europa. Les fotografies de Alfredo Cáliz i el text José Naranjo són clarificadors del dur i llarg recurregut. També és clarificador el que diu un misioné: "Los que están aquí no llegaron nunca a ningún sitio"...
Voler travessar el desert del Sàhara amb pocs (o gens) diners, sense la documentació necesària i per zones controlades per "moderns traficants d'homes" és d'una valentia que nomes poden fer persones amb una convicció pels seus ideals i interessos que s'allunya molt del què ens volen transmetre alguns mitjans. No els podem tractar d'aventurers o de herois, perquè la gana no sol està associada a aquests termes, però estan decidits a tenir el que tots ens mereixem.
Publicat per
Pere Pich Rosell
a las
21:41
0
comentaris
15 de gen. 2014
11 de gen. 2014
Les girafes
Hi ha similituds entre la morfologia dels animals i la sensació i sentiments que ens transmeten. És interessant la similitud entre els humans i els animals: aquest te cara de gos, corre com una gasela o es gros com un bacó. En un altre nivell són els sentiments que ens trasmeten alguns animals: la proximitat dels orangutans, el rebuig a les serps o la simpatia cap als gossos. Encara és més complexa és la similitud amb nosaltres: ets carinyos com un gat, o despiadat com una manada de llops.
Ara en el taller, estic treballant amb una dona que té cap i coll de girafa. Les girafas són majestuoses i la vegada properes, semblen accentes del mon…d'un entorn complicat i dur.
Publicat per
Pere Pich Rosell
a las
21:10
0
comentaris
7 de gen. 2014
6 de gener "Casetes del Garraf"
Publicat per
Pere Pich Rosell
a las
22:20
0
comentaris
Etiquetes 6 de gener
3 de gener "Restaurant Paloma Blanca"
Estarem d'acord que el menjar és una bona manera de conéixer altres cultures; La ciutat de Barcelona té una bona representació de restaurants ètnics, alguns de molt bons però molts són petits parcs temàtics pensats per fer-nos un barnis del pais que representen; altres són autèntics i ens somergeixen en la realitat del menjar d'on són originaris. Un cas d'aquest és el "Paloma Blanca", restaurant marroqui situat al barri del Raval de Barcelona. Si voleu menjar un excel·lent "couscous" aneu un divendres...
Publicat per
Pere Pich Rosell
a las
22:03
0
comentaris
Etiquetes 3 de gener 2014
22 de des. 2013
El Delta a la tardor i les seves barraques
El Delta, com tots els paissatges, canvia segons les estacions, però a diferència d'altres el canvi és més radical.. Ara, després de la sega, el Delta és una zona de terra de ningú. Els verds han deixat pas a zones de terres semi mullades o amb sequedat total. Segons com reflexa la llum, apareixen colors tan increíbles com el violeta.
Publicat per
Pere Pich Rosell
a las
19:15
0
comentaris
Etiquetes La tardo al Delta
15 de des. 2013
8 de des. 2013
Barraques del Delta
Publicat per
Pere Pich Rosell
a las
21:57
0
comentaris
Etiquetes Barraques 1























