Richard Wrigh premi Turner 2009

L'artista britanic Richard Wrigh ha guanyat aquest any el premi Turner http://es.wikipedia.org/wiki/Premio_Turner . El pintor es caracteritza per fer una pintura de grans formats fent servir tècniques medievals. Us recomano que mireu el video http://es.euronews.net/2009/12/09/premio-turner-2009-con-la-crisis-economica-como-telon-de-fondo/.

Fer servir tècniques ancestrals per realitzar art contemporani m'atrau perquè connecta passat i present.

Robant imatges com Robin Hood

Fotograma de "Buscando a Eric"

Fotogravat de l'autor extret d'una fotografia feta al cinema.



Fotograma de "El sabor de las sandias"


Alguns especialistes parlen de la mort del cinena....altres parlen que cal reinventar-lo amb ulleres de 3-D, amb més espectacularitat o amb un "sensurrom" renovat. Però pocs parlen que el seu sentit i la seva salvació és la d'explicar bones històries.

Al meu entendre, històries contemporànies, pel·licules socials que expliquin la transfomació dels teixits laborals, com en la última pel·licula de Ken Loach http://www.cinefilo.es/cine-buscando-a-eric-16599.html

Històries d'amor i de sexe que narrin les contradiccions insalvables de la vida, com la que s'explica en el "Sabor de la sandia" http://www.youtube.com/watch?v=rcxp-Ferv5w o les que descriuen la dificultat de vida en la natura d'una comunitat tancada en si mateixa en un mon dit global com narra "El camello que llora"http://www.familia.cl/.../Camello/camello.htm.

Aquestes obres són exemples d'un cinema poc comercial, en el sentit equivocat de la paraula, però si d'un cinema de qualitat que també té i tindrà el seu public.

La propera setmana presento, en una exposició col·lectiva, una sèrie de fotogravats d'imatges fets en el cinema. És el meu homenatge a l'art d'explicar bones històries.

La sèrie que presento es titula "Fotos robades" i com algunes pel.licules que admiro, tenen similituts amb la leyenda de Robin Hood: Robar als que els hi sobra, en aquest cas: arrogància i poder, per tornar a tots sensibilitat i solidaritat. L'exposició es pot visitar al Centre d'Art la Rectoria a Sant Pere de Vilamajor.

Informe 2009 d'Amnistia Internacional

Dibuix de la sèrie: Estret de Bering. Autor: Pere Pich

Fotogràfia estreta de la pàgia web de Amnistia Internacional

Els informes anuals d'Amnistia Internacional són, pels ciutadans de l'aldea global, un toc d'atenció de què, en el pati del darrea de casa nostra fa pudor. L'informe d'aquest any el podeu probar en aquest enllaç http://thereport.amnesty.org/es. Com podeu suposar no és una visita agradable, però si necessaria si voleu trobar raons per seguir estant atens i fer servir els nostre potencial per millor aquest complicat planeta.

Espais buits....Extensions sense sentits

Aquesta intrigan fotografia de la reportera belga Mashid Mohadjerin, mostra una patera africana localitzada per un mercant europeu, aprop de la costa italiana.

La sensació de buidor i desolació en mig d'una gran extensió d'espai buit són captades i trameses perfectament per la fotógrafa.

Des d'una perspectiva semblan, el meu dibuix mostra les grans extensions d'espais que han de recòrrer els immigrans per poder arribar a destins incers.

Espais buits...extensions sense sentits

Escultures de l'exposició de Sant Pere de Vilamajor

Exposició al Centre d'Art la Rectoria

El proper dissabte dia 5 de setembre i fins al 26 de mateix mes tindrè una exposició al Centre Art la Rectoria a Sant Pere de Vilamajor. La inaguració serà a les 19 hores.

Carreteres secundàries

Fa uns mesos va apareixer un article en La Vanguardia (24 de maig del 2009) signat per Josep Massot http://www.escriptors.com/autors/massotj/pagina.php. L'escrit parlava dels criteris de la nova organització de la col·lecció del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia.

L'autor diu que la col·lecció segueix les tendències en l'art contemporani que funcionen sense Ni centro ni periferias, sino, al tiempo local y global. Amb aquesta reflexió l'article descriu que la nova col·leció del museo no estarà organitzada d'una manera cronològica sinó (en) múltiples micronarraciones. Diu que tindrà la estructura de cajas chinas de las mil y una noches i no el discurso único de Guerra i paz.

Comparteixo la opinió de l'articulista respecte a que ha desaparescut una sola carretera on els creadors s'incorporen. Cada artista investiga els seus propis centres i els seus propis paisatges. Però, com es evident, hi ha un sol mapa per circular, però interconnectat per carreteres secundàries.

Seguint aquest idea vaig presentar un projecte l'any passat on hi ha nou portes amb les seves corresponents "mirillas". Des de l'interior d'una casa, podem veure nou imatges de realitats quotidianes.

Passadisso i portes d'un hotel

Aquesta fotografia la podreu veure en la propera exposió del 5 de setembre del 2009.

Fotografia de l'última escultura

Aquesta imatga està realitza al taller de Sant Pere de Vilamajor. És l'obra que estic treballat en aquest moment.

Excel.lent exposició de Philippe Weisbecker a BCN

És una excelent exposició de maquetes fetes amb cartó . Mireu el video.

http://www.youtube.com/watch?v=Z6Vph-z8rRU

Escultura pùblica

Passejant pels carrers de les ciutats un pot tenir agradables sorpreses. Aquestes són situacions "que ens fan l'ullet" i obren la possibilitat de pensar en temes interessants.

En el dens i mogut carrer Balmes de Barcelona vaig fotografiar aquest conjunt de lletres en una estat penós.

L'estat ruinós del plafó i la paraula que expressa, el converteix en una escultura pública que caldria catalogar com a monument d'interès nacional.

La ciutat i l'art contemporani

Conferència: La ciutat i l'art contemporani

L'art contemporani és urbà. En les ciutats neix, troba els seus ítems, s'expandeix i dóna pas a visions i sensibilitats diferents. L'artista actual troba en els laberints de carrers i cultures de les grans ciutats el seu centre d'operacions. Alguns artistes tenen voluntat de modificar-les, altres la fan servir com un mirall provocador per exposar les seves virtuts i misèries.

A càrrec de Pere Pich Rosell

Organitza: FIRART Col·labora: Òmnium Sant Cugat

El silenci amb soroll de fons

Silenci amb soroll de fons és una constant de com vivim actualment. La fotografia presa en una àrea de servei i el dibuix que vaig fer l'any passat , mostren aquests silencis sorollosos.

Josep Plandiure i Marta Chinchilla treballant al taller

Els meus amics i escultors treballen en una nova escultura per la ciutat de Barcelona. Podeu veure la seva obra en un dels ling que hi ha al blog

La vitalitat de la desencís

Aquest cap de setmana hem visitat el Festival Internacional de Fotoperiodisme de Perpinyà. Les imatges que més m'han impressionat han estat les fotografies de Jean Revillard. Són una sèrie de construccions efímeres realitzades per immigrans en els boscos de Calais (França). Les autoconstruccions són per facilitar l'espera a introduir-se en l'Eurotunel direcció a un món suposadament millor, en aquest cas Anglaterra.

Les imatges tenen interes perquè dignifiquen la pobresa. Al meu entendre transmeten la lluita per conquerir una millor existència i estan impregnades per l'esperit de supervivència.

L'any passat vaig realitzar una exposició a Barcelona en la que vaig construir una obra efímera que volia mostrar els mateixos interesos que Revillard. Amb l'obra pretenia dignificar la il·lusió per seguir vivint tot i que les condicions dels ilegals i indigents, són extremes.

Algú podria pensar que les fotografies de Revillard o les meves escultures volen ressaltar elements que cal amagar. Jo crec que darrera d'aquestes construccions hi ha la força del desencís.

Escultura de metall "passadís de metall"

Aqui teniu l'última escultura que estic realitzant. És de metall i té una mida de 70x30x25centímetres. El títol és "passadís de metall".

Exposició a la Galeria La Xina Arts

Imatge de l'exposició a la galeria La Xina Arts de Barcelona titolada Indigents.

2008 Exposició Individual a Sant Cugat del Vàlles i a la Galeria La Xina Art

El febrer del 2008 inauguro una exposició individual a la galeria Pou d'Art de Sant Cugat del Vàlles.
L'exposició va tenir el nom de "Estret de Bering".