8 de maig 2017

La gran mosquée Djenne (Mali).






Miri com es miri, la gran mosquée de Djenne és impressionant per si sola, però integrada en el conjunt de la ciutat, es converteix, tot, en una obra mestra.


La Mosquée de Djennè és la més gran del món construïda amb fang, cuit al tòrrid sol del centre del Sahel. És la màxima representació de l'estil sudanes, un estil tant curiós com desconegut. Tota la construcció està sobre una plataforma de 3 metres d'alçada i d'un perímetre de 75 per 75 metres. La plataforma té la voluntat de protegir-la, com si volgues navegar entre les crescudes del riu Ban en front del Níger. Les muralles de la Mosquée tenen una alçada de 15  metres, construïdes amb fang del Niger. Aquest fang és el mateix en què està construïda tota la ciutat, el conjunt crea un paissatge mutant què té tantes vides com els intervals de pluges i sequeres de l'interior de Mali.

Jo l'he viscut amb la saquera... aquesta és dura per la calor, la pols i el vent; Elements que fan pensar que faran desaparèixer tota la ciutat i la Mosquée, però els seus 1000 anys d'història et fan recordar que la seva aparent fragilitat és, això, aparent, perquè les pluges portaran nous sediments, que serviran per a la reconstrucció anual de la Mosquée i de la ciutat.









17 d’abr. 2017

Dipòsits d'aigues


Els dipòsits d'aigua no passen desapercebuts. En alguns casos són les restes d'una enginyeria industrial en desús, com el diposit d'aigua dels antics trens de vapor, situat a l'Estació de Renfe de Tortosa. Altre, en actiu, com l'increïble dipòsit del polígon industrial de Campredó. Els dipòsits d'aigua no van ser construïts per agradar  però amb els anys ens atrauen. Crec que l'atracció es per que són entre enigmàtics al seguir en peu tot i que ja no tenen la funció per la què van ser construïts. També els veiem bells, la raó al meu entendre es perquè l'enginyeria civil sol ser clara i funcional, dos valors que si els ajuntem ens atrauen.

13 d’abr. 2017

Cartografies transahariana


"Àfrica no és un país", qualsevol text d'aquest continent que no s'inicïi amb aquesta cita segurament cal descartar-lo; Però si apareix , possiblement no aporta res que Kapuscinski no hagi dit en els seus llibres. Davant d'aquest dilema, opto per posar la cita només al començament, perquè no es pot dir una idea tan clara sobre Àfrica d'una manera tant senzilla.
Darrera de la paraula Àfrica hi ha una complexitat de geografies, d'idiomes, de religions i , per descomptat, de persones. Aquesta complexitat és la que obliga a concretar, per això parlaré de l’Àfrica transsahariana.
Dins d'aquestes idees preconcebudes també hi és la de pensar que el continent és una reserva de totes les actituds negatives associades a les societats poc evolucionades. El que succeeix a l'Àfrica és molt curiós. Tothom el reconeix com el continent on s'inicien les primeres manifestacions de civilització, però després se l’ignora durant segles i segles. Els africans només tornen a apareixer en els llibres d'història acompanyats de l'espoli de les grans nacions. Durant els segles de l'oblit, l'Àfrica subsahariana ha viscut la seva pròpia història i caldria preguntar-se per què no la reconeixem com ho fem amb  altres civilitzacions d'altres continents.
Una part d’aquest oblit intento omplir-lo amb la sèrie de dibuixos sobre les biblioteques perdudes del desert. Les biblioteques, com a institució que representen el recull de coneixements, van tenir una llarga tradició en aquesta zona. Aquesta sèrie està oberta esperant poder arribar a Tombouctou, ciutat mítica de les biblioteques del desert.





Cartografies transahariana

Paral·lelament a aquesta sèrie,  n’inicio una de nova que anomeno "cartografies transsaharianes" En aquesta sèrie dibuixaré i explicaré els personatges que han travessat el gran desert a la recerca d'il·lusions, de recursos o fugint d'una realitat extremadament dura. En la cartografia transsahariana sortiran els senegalesos, gambians o malis que han volgut, volen o  han emigrat i als que  he conegut en l'últim viatge.

Nom: Muntaga Fay Mesi
Edat: 17 anys
Nacionalitat: Gàmbia
Viu: Sangalkam (Senegal)
Quilòmetres recorreguts: 500 quilòmetres
Futurs quilòmetres: 5000 quilòmetres

Cartografia de Muntaga Fay.
D'ençà que es lleva fins que va adormir, Muntaga només pensa en el futbol. Com tots els nens subsaharians, va crèixer amb una pilota entre els peus i com molts nens, portant una camiseta trinxada de l'únic equip que representa el que ell somiava, la del Barça.
Va sortir de Gàmbia perquè no podia trobar un equip del seu nivell. l'Atlàntic Club del Senegal, el fitxa pel seu potencial.
Gràcies a un amic costurer que viu a Banjul, capital de Gambia, s'instal·la a Sangalkam, poble rural a quaranta quilòmetres de Dakar. Però el més important, el poble està a pocs quilòmetres de l'únic lloc on es pot lluir: d'un camp de futbol i en aquest cas el d'Atlanta.

26 de febr. 2017

El mapa


Dibuixar el recorregut d'un futur viatge és un gust doble. El gust de dibuixar i el gust de viatjar s'ajunten sobre un pla únic (paper) i per art de màgia ens situa a dins i afora.... Avui he acabat el recorregut que la propera setmana inicio. De Sangalkam (Senegal) a Mopti (Mali) un miler de quilòmetres que sobre el meu mapa, semblen fantàstics i que estic segur, que la realitat superarà.



19 de febr. 2017

Intervenció a la Biblioteca Jaume Fuster


Aquesta setmana hem fet una prova de la intervenció que faré a la biblioteca Jaume Fuster el proper juny. Aquesta biblioteca és una de les més actives de Barcelona i està especialitzada en viatges.






4 de febr. 2017

Biblioteca Sant Gervasi/Joan Maragall


En el solar de l'antiga torre de Vil.la Florida, hi ha la biblioteca pública  "Sant Gervasi-Joan Maragall" el disseny és de l'estudi d'arquitectura BCQ. La biblioteca que es troba en un semi sotan te uns curiosos patis de llum que donen moltíssima lluminositat a les diferents zones de lectura. En la part superior hi ha un centre cívic. Es una biblioteca molt interessant de visitar per les solucions arquitectòniques.



15 de gen. 2017

La meva biblioteca


M'agraden els llibres com a metàfores.... com universos tancats dins del seu llom. Però m'apassionen com galàxies quan s'organitzen en biblioteques. Les piles de llibres s'aguanten per les lleis de la gravetat, però també per les forces pròpies de cada història....





25 de des. 2016

Bon Nadal 2016


19 de nov. 2016

Exposició a la Xina Arts a BCN


Fotografies de la inauguració d'ahir a la nit

 




















13 de nov. 2016

912.6




Fa uns mesos que treballo en les obres que podríem definir com "llibres objecte" o dibuixos tridimensionals.... En ells recullo el meu interes pel mon del llibre, els mapes i la cultura que ens uneix amb l'Àfrica subsahariana. Aquestes obres les presento per primera vegada el proper divendres dia 18, a les 19.30 a la sala La Xina Arts  

C. Hort de la Bomba 6, baixos
Barcelona 08001 

Tel / Fax 93 301 67 03












23 d’oct. 2016

Estació de Montcada Bifurcació




L'estació de RENFE de Montcada Bifurcació és una parada de les perifèries. Són d'aquelles parades que aparentment no baixa ni puja ningú, però que intueixes que són importants per les infraestructures que en elles veus... aquesta s’hi afegeixen les instal·lacions d'una fàbrica de ciment a mig gas i uns barracons que algun dia van servir per a alguna cosa...És una estació que res té a veure amb les pulcres i ordenades estacions modernes, però tota ella respira la importància que van tenir els trens en la industrialització del país.

9 d’oct. 2016

L'esmalt de Chiguetti


La revista "L'esmalt" editada pel Centre d'Informació i difusió de l'Art de l'Esmalt, ha publicat un article sobre les plaques esmaltades sobre metall on fa una interessant aportació  sobre la plafó esmaltat que es troba a l'entrada de Chinguetti (Mauritana)


2 d’oct. 2016

Chinguetti en el Pais Semanal


 https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/5/51/Chinguetti_biblio2.jpg

Aquest cap de setmana el Pais Semanal publica un article sobre les biblioteques de Chinguetti (Mauritania)

http://elpaissemanal.elpais.com/documentos/bibliotecas-mauritania/

La Rambla per caminar sobre les vies d'alta velocitat


Quasi 800 metros de vegetació autòctona, 800 metres de camí reposat sobre vies d'alta velocitat... No és un joc de paraules, és una realitat. La Nova Rambla elevada de Sants és una prova què la tecnologia, l'urbanisme pensat pels ciutadans poden transformar zones dures.