Blaï Mateu Trias al Lliure de Gràcia

En el Teatre Lliure de Gràcia http://www.acn.cat/acn/647913/Noticia/audio/Noticia.html fan un espectacle interessant en molts sentits....un sol actor, amb la estètica i les tècnicas dels pallassos, narra el tortuós camí de l'exiliat. L'obra és interessant perquè funciona en tots els sentits...la curiosa narració s'allunya d'un espai/temps natural per abocar-nos en una cascada de dolor, esperança i desconcert. Blaï (únic actor) es mou com un domador de feres...té un control absolut de l'espai....però el meu interés (es especial) va ser l'us que fa de  l'espai escènic per la sensibilitat d'un artista plàstic. L'actor incorpora tècniques visuasl molt eficaces com són les projeccions animades sobre objectes. Aquest domini de l'espai escènic em va fer pensar com solucionen els escultors les obres que fan servir, també, l'espai escènics. Molts artistes plàstics s'atreveixen a fer performances o instal·lacions sense dominar l'ofici dels narradors d'històries...Està clar que uns i altres (actors i artistes) hem d'aprendre a mirar-nos. Blaï Mateu ha sapigut mirar als escultors.

Carto pedra

Una nova entrada sobre el cartó pedra a motlles fàcils http://motllesfacils.blogspot.com/

Entrada en Desiertos dibujados

http://desiertosdibujados.blogspot.com/

Arni

Arni es un "sabueso" sense raça però la mar de simpàtic. És de la meva filla i el dia de nadal va estar amb tots com un més de la família....

La moto del Raul

El germà de l'Angel, el Raul, està liat en arreglar una curiosa moto del segle passat. Poc a poc les peces van posant-se al seu lloc, esperem que un dia, aquesta reliquia la veiem per les carreteres. El dibuix el vaig fer el divendres passat en el taller de finestres rodones....entre cerveses i menjar, el Raul montava la moto.

Bones festes!!

Univers

Un artista, sigui quina sigui la seva feina, cerca un espai on trobar-se amb les seves idees, un espai de treball que sintetitzi la realitat, un lloc per pensar, crear i treballar. No per haver-se dit moltes vegades se li ha de treure importància al que va dir Virginia Woolf quan recull, d'una manera més àmplia, aquesta necessitat i la descriu en un dels seus llibres "Una cambra pròpia" on relaciona l'espai físic amb la llibertat creativa i la independència econòmica. Ja fa un temps, en el meu taller m'hi trobo molt bé.. hi és el meu univers.

Stop

Direcció obligatòria, Stop, Canvi de sentit, columnes...i tot sota terra.....

Què té un pàrquing d'interessant? Val la pena dibuixar-lo i fotografiar-lo? La meva resposta és si !. És un laberint...una gran escenografia contemporània del mite del laberint.

El bestiari del meu taller

Paseos con mi madre

Dibuix de la termica de Sant Adria

El divendres vaig comprar a la curiosa llibreria Taifa del carrer Verdi http://www.taifallibres.com/es/inicio.php el llibre de Javier Pérez titulat Paseos con mi madre http://llibrerialaie.blogspot.com/2011/12/paseos-con-mi-madre-javier-perez.html. La contraportada diu: Este libro es un emocionante homenaje a los bloques de los edificios que rodean Barcelona, y a los que la ciudad ha dado la espalda. El tema i la fotografia de la portada em van fer aturar immediatament...només va faltar que fessim amb bicicleta, el llit del Besos per veure l'altra cara de la ciutat...per cert...una fantàstica ciutat amb ganes de viure!!!