16 metros de ferro

Durant el curs de motlles, un dia vam haver d'ajudar al Josep i la Marta a moure la nova escultura de ferro. Aquesta és una mole, de tres peus cadascuna i de 16 metres d'alçada. El dibuix va fer-se en un moment de descans...Abraham (com si es tractes d'un profeta) estava disposat a moure l'escultura tot sol...

Un senyor grassonet en el bar

Aquest matí, mentre esmorçava amb la meva filla i la Joana en un bar, a la taula del costat, un senyor grassonet escrivia atentament en una llibreta.

Molts bars tenen en els seus tovallons el text que he enganxat al dibuix.... En els bars tots ens ajuntem a fer coses diferents..tots estem agraïts per la visita.

Esglèsia de Cadaques

Que té Cadaques??? la veritat és que no ho sé....finalment he arribat a la conclussió que té una combinació de decadència, exclusivitat i màgia. Decadència: una manera d'estiuejar d'altres temps. Exclusivitat: dificultats en arribar i preus cars de les vivendes. Màgia: el mar, l'art i el vent. Amb aquests ingrediets el resultat és un poble que m'atreu, on m'agrada anar però no voldria viure.

La màscara feta per Ferran Santiago

Durant el curs, Ferran Santiago va modelar una màscara de la que vaig extreure aquest dibuix.

Habitació de la Rectoria

La setmana passada vaig donar un curs a la Rectoria. La direcció de la institució va oferir-me una habitació durant el curs. L'habitació va resultar ser agradable i els alumnes fantàstics...tant que vaig decidir passar tota la setmana a Sant Pere de Vilamajor i no pujar i baixar com havia pensat. Cada matí, a les 7 del matí arribava el Josep i la Marta i començava un dia intens.

La palmera de la rectoria

Des del balcó del primer pis de la Rectoria es pot veure aquesta imponent palmera. He llegit en algun lloc que les palmeres, en les massies catalanes, eren plantades com a record al fill que havia hagut de emigrar a Cuba. Per mi, que té molt d'arbre exòtic, a diferència dels altres més ravassuts, et dona la benvinguda. Aquesta palmera com la mateixa Rectoria sempre t'espera....

Palau Tokio (Sèrie Viejo Quimper)

El Palau Tokio de Paris és una idea a la que li falten continguts. Un palau al més estil pompos que li han deixat totes les seves instal·lacions sense cubrir. Preten ser una proposta contemporània...la realitat és que resulta una mica estrany, un espai interessant sense substància........

Gàrgolas del Barri Llatí (Sèrie Viejo Quimper)

En una ciutat de grans escultures i monuments, aquestes anònimes gàrgoles d'una esglèsia del Barri Llatí són una lliçó d'humilitat.

Àngel de Quimper. (Sèrie Viejo Quimper)

Fins ara he presentat una sèrie de dibuixos amb el nom del Viejo Quimper. Quimper és una ciutat de la Bretanya Francesa, és tranquil.la i amable....una mica massa de postal on tot està posat per agradar. Nosaltres vàrem sopar en la creperia més antiga de la ciutat que té el nom d' aquesta sèrie. El dibuix de l'àngel és de la magestuosa esglèsia de la ciutat.

Sèrie el Viejo Quimper

Locomotores del TGV en l'estació de Montparnase.

Sèrie "El Viejo Quimper"

Estació de tren Lorraine

La cabra sexi. Sèrie el viejo Quimper"

A les parades de bus de Paris hi ha penjats uns cartells d'una campanya publicitària per promocionar un refresc; em van semblar encantadores les cares de les bestioles.....

Maquinetes "Sèrie el Viejo Quimper"

En l'estació de tren de Quimper hi ha aquesta fantàstica maquineta del "millon" que s'inspira amb Elvis.

Cafè Les Deux Magots. Sèrie "El Viejo Quimper"

La Joana va insistir en anar al cafè Les Deux Magots a Paris. Era el cafè on es despenjaven els pensadors, filòsofs artistes i escriptors que van marcar tendència cultural el segle passat. Va ser molt agradable prendre cafè rodeixat amb fotos de Borges i Picasso. Els cambrers servien amb la mateixa solemnitat des d'un modes cafè a una copa de champany.

Cementiris. Sèrie "El Viejo Quimper"

No m'agraden els cementiris.....els hi noto olors estranys i no els hi vec cap gràcia. Això és un principi general...però quan la Joana va proposar passar l'últim matí a Paris en el cementiri de Montparnase em va picar la curiositat. La raó de l'excursió era "coneixer" les tumbes de Sartre i de Simone de Beavoir...amb objectius com aquests un no pot fer més que sumar-se. Al final em va resultar una experiència interessant...vaig saltar de tumba a tumba a la recerca de Brancusi.....

Sèrie "El Viejo Quimper"

La Joana dormint en un tren TGV

Desconegut dormint en un tren a les afores de Nante

En els grans viatges amb transports públics sempre hi ha un moment per fer una llarga migdiada que mai coincideix amb les hores estipulades per dormir. Són dormides que et lliberen de la sensació, de vegades una mica agobiant, de les hores que et queden dels trànsits. Un , en aquests dormides improvisades, descubreix la flexibilitat que pensava havia perdut, o la sensació d'haver perdut algun paisatge que era importantíssim de veure. Les migdiades són molt més agradables que els despertars accidentals a mans d'un controlador de billets o la sobtada arribada a una estació, sempre desconeguda i sempre esperan-te.

Sèrie el Viejo Quimper

En general, fer grans recorreguts en autobus s'ha convertit en un transport de gent sense massa recursos. En els viatges entre capitals europees, viatges de 10 o més hores, solem trobar emigrants que amb molt equipatge, aborden els transits amb resignació. Les estacions de bus, són en si mateix un món....pots trobar en elles indigents que les fan servir per dormir i poder-se netejar. A nosaltres ens agrada viatjar amb aquest transport, és una possibilitat de tenir una visió més real d'on anem i d'on venim.

Sèrie "El Viejo Quimper"

Una més de viatger

Sèrie el Viejo Quimper

Jove angles intentant aclarir-se amb una incompetent venedera de bitllets d'autobusos.

Segur que tots estem d'acord, que caldria posar en els punts de vendes i d'informació per viatgers i turistes, persones que tinguin una especial sensibilitat amb la gent que atenen. Moltes vegades això no pasa i un té, vertaderes dificultats per fer-se atendre amb una persona que, teòricament, està per donar-te una informació. Un informador del punts de informació seria la millor parodia per no arreglar aquest teatret....

Sèrie "El viejo Quimper"

Dibuix d'un "carrusel" de temàtica galàctica en una plaça en el centre de Paris. Aquests artilúgis m'agraden, i si estan a Paris i la seva temàtica es intergalàtica més....em va recordar una mica la sensació que m'ha deixat la ciutat....moderna però amb un regust "carinclona"......

Sèrie el "Viejo Quinper"

Escultura de la façana de la pastisseria "la macaronerie du philomene"

Finisterre. Sèrie "el Viejo Quimper"

Aquest dibuix està realitzat des del lloc on vàrem plantar la tenda

La costa de Finisterre, en concret la del Cap de Chevre és una zona curiosa. Compagina la brutalitat dels paisatges costers de l'atlantinc amb la llum amorosa de les costes mediterranies. En algunes zones els pins arriben fins a la vora de l'aigua i no pots deixar de pensar amb la nostra costa nortenya. La diferència que més he pogut apreciar és l'extensió d'algunes de les seves platjes...llargues si..però conservant un esperit salvatge. Per les nits...i com si es tractes d'una provocació marina, l'aigua entra i es menja extensions de terra per les que poques hores abans caminaves com si fossin nostres.

L'última planxada abans de sortir de Viatge a la Bretanya.

Sembla increible...però és veritat.

A la carretera de la Rebassada hi ha les restes de l'Antinc Casino de Barcelona. Són runes del 1900, restes d'escultures que trobes en mig d'un bosc atapeït i una mica claustrofòbics...Aquí teniu una de les obres que podeu trobar...la cara és d'allò més enigmàtica.