M'agraden aquestes estructures metàliques
30 de juny 2011
29 de juny 2011
Pastis d'espinacs
La Joana m'ha regalat el llibre "Caperucita en Manhattan" de Carmen Martín Gaite. En la novela situa a la caputxeta a l'illa de Manhattan, i diu "que aquesta té forma de pernil amb un pastis d'espinacs en el centre que es diu Central Park".... m'ha semblat fantàstic.
Des de que m´he posat a modelar la meva caputxeta he descobert que aquest conte ha estat reinterpretat per molts creadors...no em deixa de sorprendre l'actualitat del conte.
28 de juny 2011
La taula d'operacions
No cal ser gaire espavilat per dir que l'escultura és l'art de materials. En la taula d'un escultor hi trobem eines, dibuixos, fotografies, llibres i materials diversos. Jo, en la meva taula tinc un bloc de plastelina que em roba totes les hores del dia.
27 de juny 2011
Calícula
Amb la calor que fa he hagut de posar la plastelina dins de la nevera per poder treballar-la amb més precisió. Passat una estona he obert la nevera i ha aparegut aquesta onírica imatge...
26 de juny 2011
100.000 km
Finalment, aquest matí he fet els 100.000 de la meva CB 750...ha estat un gust recorre una infinitat de carreteres, autopistes i camins amb companyia dels meus colegues, de la Joana i de la meva moto.
25 de juny 2011
Mickey Mouse......
Han instal.lat davant de casa les casetes de d'atraccions per nens per la festa major. Són divertides per ells, però pels aduls són ambivalents....per un cantó la seva senzillesa ens transporta a moments inocents, per altre, són espais grotescos i excessius; tot i així em segueixen agradant....
23 de juny 2011
Bus isolat
Segurament sentiu, com jo, una sensació d'isolament al passar per devant d'una parada de bus sense ningú esperant-lo. Són espais per fer-los servir i la manca de gent els converteix en zones ambigues....
22 de juny 2011
21 de juny 2011
20 de juny 2011
16 de juny 2011
15 de juny 2011
14 de juny 2011
13 de juny 2011
Lo riu Ebre
Aquests dies he pogut veure com succeeix la mort. Han estat hores emotives, difícils i dures...però al final només passa el que ens passara a tots.
A l'hospital la Fina tenia els ulls aquosos, eren con si estiguessin inundats de llàgrimes...ara, passades les hores, un pot pensar que era l'aigua del seu Ebre passant per Tortosa.
10 de juny 2011
9 de juny 2011
8 de juny 2011
7 de juny 2011
6 de juny 2011
5 de juny 2011
4 de juny 2011
3 de juny 2011
2 de juny 2011
1 de juny 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
