Escala sense fi....

"Pajaritos al sol"

252d projecte

Hi ha costums curiosos com és el de portar el "pajarito" a la plaça o deixar-lo reposant al sol mentre es juga a la petanca. Aquest costum es pot veure en zones de Cerdanyola del Vallès.

....................

Nous barris

El naixement de nous barris ens regala imatges com aquesta; sota d'un potent edifici de colors foscos hi trobem una vistosa construcció per jugar els nenes....

2666

En el llibre 2666 http://sololiteratura.com/bol/bolunoficio.htm de Roberto Bolaño http://es.wikipedia.org/wiki/Roberto_Bola%C3%B1o hi ha un passatge on un escritor penja fulls de poemes a l'estenedor del seu pati. Durant dies, setmanes i mesos veu com es transformen els fulls....els poemes.

Amb aquest idea suggerent, aquest matí en el taller, se m'ha acudit aquest idea d'instal·lació.

Gutenberg...amic

Un dia com avui, va iniciar-se la impressió del primer llibre de la història. Gutenberg va canviar la manera d'entendre el món i va fer possible coses tan quotidianes com llegir un diari.

Desolación

Los artistas plásticos, no los de plastelina, tendemos por formación artística tratar los temas de siempre con una devoción cargada de tópicos desfasados.

Desolación... (concepto)

1.- Destrucción total.
2.-Aficción, angustia, desconsuelo...
3.-Soledad absoluta...ausencia de vida en un lugar.....

La nevera vacía de un padre separado, el frigorífico de una abuelita solitaria o la fresquera de un emigrante sin papeles...estos són la desolación....el frio absoluto.

Hoy una entrada en la lengua de Cervantes.

Escales comunitàries

258d projecte



Aquests dies estic construint en el taller, una escala de fusta per una escultura inacabable. Està muntada amb fusta de coral, tot i que el tractament final serà d'una pàtina de repintats amb blanc i ratllat amb papers de vidres.

Vol tenir el tractament d'una escala comunitària......d'un pas de veïns anònims.

Escales comunitàries

"El valor de la ley" pels Coen

Quina pel·liculasa...."El valor de la ley", es la història per la recerca de la justicia d'una jove valenta i espavilada en un món d'homes durs....

Els germans Coen ens expliquen que amb ideals i valentia es pot fer que el món sigui millor...L'actriu Hailee Steinfeld amb el seu paper de Mattie Ross fa que tota l'estona estiguis implicat amb la seva recerca per trobar l'assassí del seu pare.

La Banda sonora a càrrec de Carter Burwell i la direcció fotogràfica de Rober Deakins, són fantàstiques.

Vi, musclos i assassins

Cada dissabte al matí els de Negra i Criminal organitzen una festeta. La llibreria es queda petita amb l'extranya combinació de vi, musclos i assassins en sèrie.

"La revolución y las basuras" por Antonio Muñoz Molina

En el "Babelia" d'avui hi ha un fantàstic article que parla de les revolucions no viscudes que ha tingut l'oportunitat de seguir l'escritor Muñoz Molina. L'article acaba d'aquesta manera:
(...)Pero esta mañana me ha alegrado el dia ver en la portada de The New York Times a la gente joven de la plaza Tahrir recogiendo hacendosamente la basura acumulada en los últimos días. En mi país las grandes alegrías colectivas suelen tener un origen alcohólico o futbolístico, y dejan tras de sí un rastro de toneladas de basura que siempre recogen otros.
Poques vegades tenim l'oportunitat de sentir parlar del món àrab amb admiració...menys encara, veure que se sent una enveja sana pel fet de canviar la seva història sense violència i radicalismes.

Cap d'ovella

Marta Callen en el taller de motlles de la Llotja amb el seu cap d'ovella modelat amb fang

Arxivadores

262d projecte

Los arxivos y los clasificadores me gusnan para dejar...ordernadas o mejor dicho, en su sitio, las fichas por conceptos no alfabéticos....

Dibuix eteri....

GATO

Ponerle nombre a un gato es harto complicado,

desde luego no es juego para los muy simplones.

Puedes pensar ustedes que estoy algo chiflado

cuando digo que al menos ha de tener tres nombres.

Lo primero es el nombre que le damos a diario;

Como Pedro, Alonso, Augusto o Don Bigote;

Como Vícto o Jorge o el simpático Paco.

Todos ellos son nombres bastante razonables.

Los hay más bonitos y suenan mejor

para las damas y los caballeros,

como Admetus, electra, Démeter, o Platón.,

pero todos son nombres demasiado discretos.

Y un gato ha de tener uno más especial,

que sea peculiar, algo más digno.

¿Cómo, si no, va alzar su rabo vertical o atusar sus bigotes y mantenerse altivo?

De nombres de este tipo os puedo dar un qúorum

como son Mankostrop, Quoricopat o Quaxo,

también Bamboliurina o, si no, Yellylorum,

son nombres que jamás compartirán dos gatos.

Pero a pesar de todo, nos queda un nombre más,

y ése es el que tú nunca podras adivinar,

el nombre que los hombres jamás encontrarán.

Que SÓLO EL GATO LO SABE, y no confesará.

Si un gato ves en meditación,

el motivo nunca te asombre.

Su mente setá en contempalción

de la Idea Una de su nombre.

Su inefable, efable,

efaninefable,

único. oscuro, inescrutable Nombre.

El libro de los gatos habilidosos del viejo Possum

T.S Eliot

Traduccion de Regla Ortiz

Poema: Como llamar a un Gato

Atles V

265d projecte


Avui penjo l'últim dibuix de la sèrie 360 graus. Possiblement la retrobaré en un altre moment, però ara queda aturada.

Ulls per un paisatge

Atles IV

267d projecte

Sort i felicitats Egipte!!

Atles III

268d projecte

Dos maneres de sentir....

Atles I

270d projecte

Durant 10 sessions, dibuixaré una visió de 360 graus d'un paisatge. La zona escollida és Can Mates, situat a Sant Cugat del Vallès. Per fer aquests dibuixos vaig fer 19 fotografies, que vaig unir, posteriorment, per donar una perspectiva total del que puc veure des del Turó.

Molt s'ha escrit de la relació que tenim amb el paisatge. Podem dir que del que anomenem paisatge hi ha moltes visions diferents. El paisatge sentit, el desconegut, el que hem analitzat amb un mapa, el físic, el temàtic i el politic. Tots, són fragments d'una mateixa realitat...tots són la realitat.

Grues pluma

271d projecte

Llits

Primavera.....

Marta i el gos

El "ex"faraon se va!! o lo echan!!!

275p projecte

Plaza de Tahrir, el Cairo

3 minuts

278d projecte

Avui he comprat un fantàstic llibre d'Antonito López titulat "dibujos". He passat per La Central després d'una sessió de dibuix a Sant Lluc. En la secció d'art he topat amb ell i no he pogut resistir la tentació de comprar-lo. Venia de cremar-me les celles intentant, en tres minuts explicar la complexitat del cos d'una dona. Em semblava un art impossible. L'obrir el llibre d'Antonito m'ha reconciliat ...en el dibuix es poden dir coses importants.

Llibreria La Central

278d projecte