Pere Pich escultor

Hivern

2012-01-26T23:37:00.000+01:00

El bosc a l'hivern és, com les platges en la mateixa estació, un espai per descubrir.

Mis queridos mapas

2012-01-20T23:02:00.000+01:00

"El mapa y el territorio" és el llibre de M. Houellebecq que estic llegint. És un llibre eclèptic que fins a la pàgina 230 m'ha agradat. Després, s'endinça en la foscor de la literatura negra.....El títol és atraient...a molta gent ens agraden els mapes perquè recullen, en els plecs dels seus full, records. També perquè són finestres obertes a llocs a on volem anar. El dibuix que he penjat és el recorregut que faré dins de pocs dies....un mapa i un territori que s'obrirà als meus pasos. M'agraden els mapes!

Què volem?

2012-01-19T22:53:00.001+01:00

El passat dimecres va haver una manifestació a favor dels serveis públics de qualitat....ara que la crisis és omnipresent i que justifica qualsevol mesura no hi ha que perdre la capacitat reivindicativa. Retallar?'...d'on??? els que proposen aqueste mesures que es retallin, en primer lloc, les seves corbates!!!

Anna Crespo i la seva escultura

2012-01-18T21:14:00.000+01:00

                                                              Dibuix de l'escultora, pujada sobre un calaix

L'Anna Crespo és una jove escultora que està realitzant el projecte final a l'escola Llotja. S'ha atrevit amb una escultura de gran format....Una dona de fang de quasi dos metres, devant d'una escultora, de carn i ossos, de metre cinquanta....en aquest cas: la mida no té importància i l'escultora guanya el combat.

Roba estesa

2012-01-17T21:47:00.000+01:00

Poc a poc s'està perden la costum d'estendre la roba als balcons. Les secadores, els estenedors portàtils i un "decoro" per amagar les intimitats està desterrant aquesta pràctica. No sóc ningú per dir què s'ha de fer a casa de ningú, però si per dir que podem mirar les coses d'una altra manera. La roba estesa és sinònim de que hi ha vida a la casa, és, també, un quadre dels gustos dels seus habitans i en últim cas....una medalla ben guanyada a la neteja familiar.

"Drive"....que "peliculon!!!

2012-01-10T22:06:00.000+01:00

La setmana passada vam anar a veure la pel·licula Drive http://es.wikipedia.org/wiki/Drive_(pel%C3%ADcula_de_2011. Com dic en el títol de l'entrada del blog, és un "peliculon". Ès cine negre...però no cine fosc...tot i les dramàtiques escenes sempre deixa una porta oberta perquè entri la claror. El dibuix que presento està inspirat en algunes escenes de la peli.

Entre "jabalis"

2012-01-04T19:25:00.000+01:00

Dalí dèia de l'estació de tren de Perpinyà que era el melic del món. Això és Dalinia...Hi ha una altra estació, que segur que no és ni el melic ni el cul de res...però si que és una porta d'entrada a la zona Floresta. El meu taller està dins d'aquest territori, compartit, es clar, amb el "jabalis". La Floresta es mereix una passejada..us la recomano!!

Un lloc especial

2012-01-03T19:40:00.000+01:00

Les casetes de fusta i uralita de colors blancs i verds que hi han a la platja del Garraf són singulars....a mi m'agraden...millor dit el lloc m'agrada molt.

Una de pescado (frito) crudito....Marchando!!

2012-01-02T20:33:00.001+01:00

Vam començar l'any amb un soparet tranquil. Buscavem una opció exòtica i vam escullir el sushi i peix cru...Els menjars ètnics són, junt amb els viatges, una bona opció per obrir-se a noves sensacions i per tant , a incorporar maneres de veure el món diferents....fins ara tot perfecte....el problema és quan incorporem l'exòtic, en aquest cas una menjar, en la nostra manera de fer...i nomes ens quedem amb una part....esperem que menjar el nostre pescadito frito segueixi sent la part important i el cru..de tant en tant.

LPs

2012-01-01T20:58:00.000+01:00

Finalment he posat en marxa el "tocata" del taller. Vaig recuperar l'aparell, he comprat una nova agulla de "diamant" i he anat a Jazz Messenger a comprar un LP. Tot montat....fa sumar una musiqueta més greu, intensa i sentida que la que surt dels CDs. Sé que sembla una mica esnob...però es veritat. El taller ara és més agradable, acullidor i calent (en contrast al fred que fa fora) gràcies als LPs...

"Retrátame"

2012-01-01T20:08:00.000+01:00

Fa uns dies, Josep Plandiure va regalar-me uns antics papers de propaganda de quan la fotografia era analògica, es a dir....quan la fotografia feia servir carrerts i càmares pesants. Parlo de quan vèiem les fotos sobre paper i no mitjantçant d'una pantalla.
En un dels papers, de la propaganda Valca, veiem un nen cridant "retrátame"....la imatge es "xula" i m'ha servit per introduir els dos dibuixos que vaig fer l'altre dia al tren....els models no em demanaven que els dibuixés...però jo, amb discreció vaig "clavar-los" a la meva Moleskine.
Quin gust es dibuixar....mirar...sentir i fer ballar el llapis sobre el paper!!!

Blaï Mateu Trias al Lliure de Gràcia

2011-12-30T21:22:00.000+01:00

En el Teatre Lliure de Gràcia http://www.acn.cat/acn/647913/Noticia/audio/Noticia.html fan un espectacle interessant en molts sentits....un sol actor, amb la estètica i les tècnicas dels pallassos, narra el tortuós camí de l'exiliat. L'obra és interessant perquè funciona en tots els sentits...la curiosa narració s'allunya d'un espai/temps natural per abocar-nos en una cascada de dolor, esperança i desconcert. Blaï (únic actor) es mou com un domador de feres...té un control absolut de l'espai....però el meu interés (es especial) va ser l'us que fa de l'espai escènic per la sensibilitat d'un artista plàstic. L'actor incorpora tècniques visuasl molt eficaces com són les projeccions animades sobre objectes. Aquest domini de l'espai escènic em va fer pensar com solucionen els escultors les obres que fan servir, també, l'espai escènics. Molts artistes plàstics s'atreveixen a fer performances o instal·lacions sense dominar l'ofici dels narradors d'històries...Està clar que uns i altres (actors i artistes) hem d'aprendre a mirar-nos. Blaï Mateu ha sapigut mirar als escultors.

Carto pedra

2011-12-26T20:56:00.000+01:00

Una nova entrada sobre el cartó pedra a motlles fàcils http://motllesfacils.blogspot.com/

Entrada en Desiertos dibujados

2011-12-26T19:53:00.002+01:00

http://desiertosdibujados.blogspot.com/

Arni

2011-12-26T19:16:00.001+01:00

Arni es un "sabueso" sense raça però la mar de simpàtic. És de la meva filla i el dia de nadal va estar amb tots com un més de la família....

La moto del Raul

2011-12-25T11:17:00.000+01:00

El germà de l'Angel, el Raul, està liat en arreglar una curiosa moto del segle passat. Poc a poc les peces van posant-se al seu lloc, esperem que un dia, aquesta reliquia la veiem per les carreteres. El dibuix el vaig fer el divendres passat en el taller de finestres rodones....entre cerveses i menjar, el Raul montava la moto.

Bones festes!!

2011-12-24T19:40:00.000+01:00

Univers

2011-12-18T20:36:00.000+01:00

Un artista, sigui quina sigui la seva feina, cerca un espai on trobar-se amb les seves idees, un espai de treball que sintetitzi la realitat, un lloc per pensar, crear i treballar. No per haver-se dit moltes vegades se li ha de treure importància al que va dir Virginia Woolf quan recull, d'una manera més àmplia, aquesta necessitat i la descriu en un dels seus llibres "Una cambra pròpia" on relaciona l'espai físic amb la llibertat creativa i la independència econòmica. Ja fa un temps, en el meu taller m'hi trobo molt bé.. hi és el meu univers.

Stop

2011-12-11T15:23:00.000+01:00

Direcció obligatòria, Stop, Canvi de sentit, columnes...i tot sota terra.....

Què té un pàrquing d'interessant? Val la pena dibuixar-lo i fotografiar-lo? La meva resposta és si !. És un laberint...una gran escenografia contemporània del mite del laberint.

El bestiari del meu taller

2011-12-07T13:45:00.002+01:00

Paseos con mi madre

2011-12-04T19:03:00.000+01:00

Dibuix de la termica de Sant Adria

El divendres vaig comprar a la curiosa llibreria Taifa del carrer Verdi http://www.taifallibres.com/es/inicio.php el llibre de Javier Pérez titulat Paseos con mi madre http://llibrerialaie.blogspot.com/2011/12/paseos-con-mi-madre-javier-perez.html. La contraportada diu: Este libro es un emocionante homenaje a los bloques de los edificios que rodean Barcelona, y a los que la ciudad ha dado la espalda. El tema i la fotografia de la portada em van fer aturar immediatament...només va faltar que fessim amb bicicleta, el llit del Besos per veure l'altra cara de la ciutat...per cert...una fantàstica ciutat amb ganes de viure!!!

Una bombolla blava en un desert gris

2011-11-20T20:25:00.000+01:00

Aquesta setmana he tingut contacte amb el món de la taxidermia, la raó és que buscava uns ulls per la construcció de l'animatrònix en què estic col·laborant. Aquest matí hem visitat el Museu Blau, antic museu zoológic de Barcelona, situat a la zona Forum.

Reconec que aquest món m'atrau, com també m'agraden els bonsais o els hivernacles. És atraient la sensació de poder "controlar" fragments de la natura. Però sóc totalment conscient, que és una fantasia, fruit d'una actitud humana de la que no em sento urgullos....però a la vegada tampoc hi vull renunciar.

De petit anava a veure els insectes dels museus, també em quedava anestesiat devant del cap de gibaro que es mostrava en una vitrina de la plaça Reial...a la vegada mirava i admirava les fotos dels primers expedicionaris de l'Africa, del Pol Nort i d'Himalaia.

Estarem d'acord, que darrera d'aquests insectes en vitrines plenes de formol, animals disecats o fotografies d'expedicionaris barbuts hi ha aventures i sommis a les que encara no he renunciat....o hem renunciat..

Inici d'un nou mapa....

2011-11-06T18:05:00.000+01:00

Amb aquest dibuix del cementiri de Tortosa, on està enterrada la Fina, dono per acabada la sèrie de 364 dibuixos. En general, he complert l'objectiu de dibuixar cada dia, però si això semblava l'important, la raó principal era intentar explicar com veia les coses....com les sentia i què prioritzava en la seva representació. Aquests items si que han estat complerts. Feia temps que intuïa les possibilitats del dibuix, ara estic totalment convençut que és una tècnica important per explicar-nos com veiem i sentim el mapa de sentiments i llocs que ens envolten

A partir d'ara aquest blog deixa de ser el suport dels dibuixos diaris per tornar al seu objectiu inicial, el de ser el meu altaveu per explicar què faig, sento i miro....Segur que estem d'acord, que la gent que fem art tenim un ego una mica alt...però també es cert que la nostra necessitat de mostrar-nos parteix, diriem d'una manera innocent, de voler compartir amb vosaltres els mapes.personals...els recorreguts que faig per arribar ves a saber on.....En resum, aquest blog mostrarà, amb fotografies i projectes, les parades en les estacions de servei, les visites a les expos i mostres, els llibres que vull compartir... serà la meva guia Michelin per donar-vos informació de les estrelles.....

En pocs dies, tindré operatiu el nou blog http://desiertosdibujados.blogspot.com/ dedicat als dibuixos de viatges. "Desiertos dibujados" recollirà sèries de temes que he descobert durant aquest any de dibuixos , amb els que vull aprofundir.

2011-11-04T23:35:00.001+01:00

2011-11-02T22:30:00.000+01:00

Cantera del Mèdol

2011-11-01T22:36:00.000+01:00

2011-10-30T22:21:00.002+01:00

2011-10-30T21:55:00.000+01:00

Cap de la Fura en el taller.

2011-10-30T21:51:00.002+01:00

2011-10-27T21:00:00.002+02:00

2011-10-26T22:38:00.002+02:00

Fotografia del cimena

2011-10-26T22:33:00.000+02:00

!!Que bestias que somos!!

2011-10-26T22:26:00.000+02:00

Tots ens hem quedat impressionats amb les imatges que han aparescut en la premsa, de la mort del Gadafi. Jo com tothom, he dit "què besties que sóm". Tanta crueltat costa d'imaginar....pero la realitat sempre supera la ficció.

Fotografia feta d'un documental en el cinema

2011-10-26T22:16:00.000+02:00

2011-10-26T22:07:00.002+02:00

2011-10-23T19:27:00.000+02:00

Estrany lleó de Caldes

2011-10-23T19:19:00.000+02:00

Atles uni-personals

2011-10-22T17:00:00.000+02:00

Els noms i els accidents geogràfics són evocadors...."golfos" "cimas" "meandros"...a mi m'atrauen els "estrechos" i en especial el de Bering...Uneix dos continens, Asia i Amèrica, uneix en temporades de gel dos cultures, Rusia i els EE.UU. "Estrechos i "Canales" fan el camins més fàcils.

2011-10-22T16:44:00.002+02:00

Obres a l'entrada de Bcn

2011-10-19T21:50:00.000+02:00

L'encantador pulpo da feira del Meson David

2011-10-18T22:15:00.001+02:00

2011-10-17T12:43:00.002+02:00

"Carnes abiertas en canal"

2011-10-16T19:12:00.000+02:00

L'observació de les carns obertes en canal és atraient i repulsiu. Veure com carns que abans pasturaven són ara filets sagnosos...el que avans era pura vida ara és carn pels vius....potser això ho fa repulsiu..el simple que és tot.

"Coro de pollos"

2011-10-15T21:58:00.000+02:00

El mercat de la Boqueria de Barcelona és pura vida...."giris" i barcelonins de tota mena fan les seves compres en un estat general d'excitació que només pot calmar aquest "coro de pollos".

Terrats del raval de Barcelona

2011-10-14T13:39:00.000+02:00

Això no és els EE.UU. és el Vallès....

2011-10-13T14:41:00.000+02:00

Bloc...BLOCS de vivendes a la Meridiana. Bcn

2011-10-13T08:13:00.000+02:00

Escola Llotja de Sant Andreu. Bcn

2011-10-11T12:17:00.002+02:00

Paisatge increible al Garraf

2011-10-10T07:56:00.000+02:00

Seu dels monjos budistes del Garraf

2011-10-09T18:56:00.000+02:00

Un futur de dones

2011-10-08T16:49:00.000+02:00

Aquest cop, el Nobel de la Pau cau en terreny necessitat. L'activista Iemení Tawakul Kerman i les Liberianes Ellen Johnson-Sirleaf i Leymah Gbowee són un exemple de què les dones, els drets humans i el canvi a millor és possible a l'Àfrica.

2011-10-07T14:13:00.001+02:00

"Chatarra" informàtica

2011-10-06T13:13:00.000+02:00

Llibreria d'antic al Siglo

2011-10-05T13:25:00.000+02:00

Noia amb un tigre tatuat al braç en el tren

2011-10-04T21:41:00.001+02:00

Monestir de Sant Cugat del Vallès

2011-10-04T21:36:00.000+02:00

El Siglo de Sant Cugat

2011-10-02T18:17:00.000+02:00

Els matins dels diumenges, en El Siglo (bar i llibreria d'antic) hi ha actuacions de musiqueta. És un gust poder escoltar actuacions curioses com un concert de Tuba..baixos en estat pur!!!

Que hi ha dins d'un bolso de dona?

2011-10-01T19:20:00.001+02:00

La Joana va accedir a obrir la caixa de pandora....

Santa Maria del Mar/ BCN

2011-09-30T23:06:00.002+02:00

Dibuix d'un cap d'escaiola grec clàssic

2011-09-30T23:02:00.000+02:00

Claustre de professors

2011-09-30T22:55:00.000+02:00

El gran Sahara

2011-09-28T13:00:00.000+02:00

Sèrie JAZZ

2011-09-27T18:49:00.001+02:00

2011-09-26T22:09:00.000+02:00

Cous-cous a la ONU

2011-09-25T19:20:00.004+02:00

El cous-cous és un plat simple, són uns grans de sèmola bullits i acompanyats de verdures o carn. Però tots el que ho fem, sabem que té els seus secrets. Sol enganxar-se i si no l'acompanyem d'una salsa, pot ser una mica insípit. Aquest divendres, Mahumud Abbas, president de la Autoritat Nacional Palestina va presentar, a les Nacions Unides una sol.licitud d'ingrés com estat observador. Com el cous-cous, sembla simple, peró com el mateix plat, sembla dificil d'aconseguir....Esperem....com diu el sobre de cous-cous: À la semoule de blé dur...que el poble palestí sigui dur i fort per aconseguir el que es mereix.

Festa Major

2011-09-25T18:55:00.004+02:00

La Festa Major de la Merçè ens ha regalat una orquestra al carrer amb una música que ha posat a tothom de bon rollo

Que poco se necesita para ser feliz!!

2011-09-23T22:55:00.001+02:00

¿Que pasaria si desapareciera la especie humana?

2011-09-22T20:26:00.003+02:00

Veieu els programes de tv que expliquen el què passaria si desapareixessim?...els diferents capítols expliquen com anirien destruint-se totes les construccions....a mi, aquests reportatges m'encanten!. Aquest matí he tornat a dibuixar l'edifici que hi ha al costat de casa....sembla impossible que el temps pugui fer caure una construcció de ferro. Només fa un any que està abandonat i, si un mira amb curiositat, comença a apreciar el seu deteriorament. Quina lliçó d' humilitat que és el pas del temps....

Escultura d'escaiola

2011-09-21T22:38:00.002+02:00

Aquesta "dama" la tinc a la meva classe. És d'escaiola i, durant anys, m'ha acompanyat en les jornades de feina. A mi em passen els anys....ella, des de l'època clàssica, segueix "impasible" mirant-me.

Ojo de caballo

2011-09-20T14:29:00.001+02:00

Inaguració del curs 2011-2012 a la Llotja de Sant Andreu

2011-09-19T22:34:00.002+02:00

Máquinas carnívoras

2011-09-18T19:37:00.003+02:00

Maquinorres...màquines...maquinetes, amb unes juguem, altres ens la juguen (fi de la sèrie).

Máquinas carnívoras

2011-09-17T21:29:00.002+02:00

En l'escala de l'evolució dels depredadors carnívors, el porter automàtic ha devorat els de tota la vida....

Máquinas carnivoras

2011-09-16T19:57:00.002+02:00

Diu la dita: ¿¿Quien pone puertas al campo?? Ara ja sabem que se li poden posar...

Máquinas carnívoras

2011-09-15T20:27:00.003+02:00

De totes les màquines carnivores, aquestes són a les que tinc més mania....aquests ulls que no donen la cara, em fan venir arcades.

Máquinas carnívoras

2011-09-14T16:01:00.003+02:00

Els teléfons públics són dinosauris en procés d'extinció. Alguns són com màquinas "traga perras" que demanen monedes sense donar-nos res....altres són monuments a l'estupidesa: telèfon sense auricular, sense clable o senzillament sense el telèfon....però tot i així segueixen sent una solució tradicional a la necessitat de comunicar-nos.

Máquinas carnívoras

2011-09-13T18:29:00.002+02:00

Aquesta maquineta és de les últimes en incorporar-se a la nostra vida...amb ella lloguem una parceleta, com si enviessim al nostre cotxe de camping, .....tot una mica ridícul...no creieu??

Máquinas carnívoras

2011-09-13T18:13:00.004+02:00

Una de les màquines carnívores amb més gana són els distribuidors de carburans. En l'aparença de donar... d'oferir lliberat de moviment, s'amaga un preu molt alt....contaminació, escalfament i "desajustes" socials en els països productors.....

Vista de la serralada del Cadí

2011-09-11T21:02:00.002+02:00

Máquinas carnívoras

2011-09-10T16:58:00.003+02:00

Els caixers automàtics són unes de les màquines carnívores que més hem aceptat. Sembla que ens donen tot el que volem sense fer preguntes....no cal dir que són unes grans mentideres...radera de la seva bondat hi ha l'esència de bona part dels problemes en què tots estem ficats. El "colmo" són els depredadors que es presenten amb nom de "Cívica".

Máquinas carnívoras

2011-09-09T22:10:00.003+02:00

Posar ordre a les cues és la funció d'aquest altre instrument.....problemes: no solen tenir paper o, passa que infinitat de clients agafen el número i després són induits a altres dimensions....però el principal problema és que, quan funcionen, converteixen les nostres compres en una profunda aburrida cua.....

Maquinas carnivoras

2011-09-09T22:00:00.003+02:00

Els recorreguts que fem per les ciutats són compartits amb maquinetes pensades per funcions determinades. Aquesta que vaig dibujar ahir m'ofereix ajuda....al veure-la només penso en corre en direcció contraria....la forma de confesionari tecno no m'interessa gens....

Un mecanisme perfecte

2011-09-07T20:25:00.003+02:00

Aquest matí he pujat a Sant Pere a recollir el material del curs que vaig donar. Sense alumnes i tranqui he pogut mirar el torcul que hi ha en aquest espai. Tinc atracció pels mecanismes...si són fèrrics i tenen un funció clara millor. Tenen ordre...són poderosos i són el compendi de moltes hores d'una gent que tenia necessitats determinades. Algú busca relacions entre les màquines i les persones....Expressions com: Funciona com una màquina...són del tot errònies. Tot i que els mecanismes m'atrauen i en algun moment m'agradaria la seva claretat...la realitat és que nosaltres som infinitament més interessants...tot i ser menys precisos.

Teatret dels ocells

2011-09-06T21:45:00.001+02:00

Pequeños camellos en la gran duna

2011-09-05T20:30:00.002+02:00

Fa uns anys, en la gran duna de Merzuga, unes nenes van regalar-nos aquests tres camells de drap. En aquells paissatges vaig enamorar-me del desert i en ells vaig trobar raons per serguir.... Ara, que vull obrir un blog dedicat als dibuixos de viatges he pensat que el nom de "Pequeños camellos en la gran duna" es el millor dels possibles.

Spaguetti western

2011-09-04T20:02:00.003+02:00

La nova cuina de creació m'interessa, com també m'encanta el cinema d'efectes especials i en concret el de ciència ficció. Però em semblen una aberració propostes com la pel·licula Cowboys & Aliens. Com en la cuina, en el cinema m'agraden les propostes autèntiques de western de la "Diligència" de John Ford o l'última dels germans Coen "Valor de Ley". En l'apartat de ciència ficció obres com "Blade Runner" o "Alien, el octavo pasajero" són meravelles... Però aprofitar-se dels gèneres per fer híbrits sense interés és com fer receptes sense respectar els productes d'origen. Devant d'això, quan un pot perdre l'horitzó, el millor és fer-se uns espaguetis amb una modesta salsa de tomàquet amb albahaca i tornes a valorar l'autenticitat.

Els números de Santa Bàrbara

2011-09-04T19:49:00.002+02:00

Hi ha un restaurant en la colònia minera de Cerc (molt aprop de Berga) que té l'únic nom possible per un lloc com aquest, es diu Santa Bàrbara. Els diumenges, després d'un dinar copios es fà un rifa d'embotits i ampolles de cava. Però el millor és l'animador....armat amb un orge elèctric i una voluntat de ferro...organitza uns balls de pasdoble que no tenen desperdici....

La Joana en el seu estudi

2011-09-02T22:36:00.001+02:00

Camí de Cadaques

2011-09-01T20:17:00.002+02:00

A les afores de Roses i de camí a Cadaques, hi ha una empresa de construcció d'objectes per fires...és el que coneixem com escultura escenogràfica. Aquesta figura de més de sis metres és un estrany monument entre cutre i enigmàtic.

LLocs d'aigua

2011-09-01T20:11:00.002+02:00

Durant el curs de motlles a Sant Pere de Vilamajor, vaig poder fer aquest dibuix on nens i nenes jugaven en un salt d'aigua

16 metros de ferro

2011-08-30T17:22:00.002+02:00

Durant el curs de motlles, un dia vam haver d'ajudar al Josep i la Marta a moure la nova escultura de ferro. Aquesta és una mole, de tres peus cadascuna i de 16 metres d'alçada. El dibuix va fer-se en un moment de descans...Abraham (com si es tractes d'un profeta) estava disposat a moure l'escultura tot sol...

Un senyor grassonet en el bar

2011-08-30T17:11:00.003+02:00

Aquest matí, mentre esmorçava amb la meva filla i la Joana en un bar, a la taula del costat, un senyor grassonet escrivia atentament en una llibreta.

Molts bars tenen en els seus tovallons el text que he enganxat al dibuix.... En els bars tots ens ajuntem a fer coses diferents..tots estem agraïts per la visita.

Esglèsia de Cadaques

2011-08-29T22:02:00.002+02:00

Que té Cadaques??? la veritat és que no ho sé....finalment he arribat a la conclussió que té una combinació de decadència, exclusivitat i màgia. Decadència: una manera d'estiuejar d'altres temps. Exclusivitat: dificultats en arribar i preus cars de les vivendes. Màgia: el mar, l'art i el vent. Amb aquests ingrediets el resultat és un poble que m'atreu, on m'agrada anar però no voldria viure.

La màscara feta per Ferran Santiago

2011-08-28T22:55:00.002+02:00

Durant el curs, Ferran Santiago va modelar una màscara de la que vaig extreure aquest dibuix.

Habitació de la Rectoria

2011-08-28T22:43:00.002+02:00

La setmana passada vaig donar un curs a la Rectoria. La direcció de la institució va oferir-me una habitació durant el curs. L'habitació va resultar ser agradable i els alumnes fantàstics...tant que vaig decidir passar tota la setmana a Sant Pere de Vilamajor i no pujar i baixar com havia pensat. Cada matí, a les 7 del matí arribava el Josep i la Marta i començava un dia intens.

La palmera de la rectoria

2011-08-28T22:29:00.002+02:00

Des del balcó del primer pis de la Rectoria es pot veure aquesta imponent palmera. He llegit en algun lloc que les palmeres, en les massies catalanes, eren plantades com a record al fill que havia hagut de emigrar a Cuba. Per mi, que té molt d'arbre exòtic, a diferència dels altres més ravassuts, et dona la benvinguda. Aquesta palmera com la mateixa Rectoria sempre t'espera....

Palau Tokio (Sèrie Viejo Quimper)

2011-08-27T22:55:00.002+02:00

El Palau Tokio de Paris és una idea a la que li falten continguts. Un palau al més estil pompos que li han deixat totes les seves instal·lacions sense cubrir. Preten ser una proposta contemporània...la realitat és que resulta una mica estrany, un espai interessant sense substància........

Gàrgolas del Barri Llatí (Sèrie Viejo Quimper)

2011-08-27T18:19:00.003+02:00

En una ciutat de grans escultures i monuments, aquestes anònimes gàrgoles d'una esglèsia del Barri Llatí són una lliçó d'humilitat.

Àngel de Quimper. (Sèrie Viejo Quimper)

2011-08-27T18:03:00.003+02:00

Fins ara he presentat una sèrie de dibuixos amb el nom del Viejo Quimper. Quimper és una ciutat de la Bretanya Francesa, és tranquil.la i amable....una mica massa de postal on tot està posat per agradar. Nosaltres vàrem sopar en la creperia més antiga de la ciutat que té el nom d' aquesta sèrie. El dibuix de l'àngel és de la magestuosa esglèsia de la ciutat.

Sèrie el Viejo Quimper

2011-08-21T19:12:00.001+02:00

Locomotores del TGV en l'estació de Montparnase.